divendres, 2 de febrer del 2018

Centelles - Puigsagordi

CENTELLES – Puigsagordi – Puig Castellar – Mare de Déu de l'Ajuda
Dimecres 24 gener 2018 (escriu Mª Clara Martínez)
Una magnífica caminada per la serralada de Fontderola, assolint el cim i el mirador del Puigsagordi, el Puig de Castellar i el Roc de La Guàrdia. Camins, senders, grimpades, pujades i baixades... Camins ben fressats que ens porten a descobrir tota la bellesa d'aquesta imponent cinglera i les grans vistes des dels seus cims.


Deixem els cotxes a Centelles i ens dirigim de dret a la base del Puigsagordi, passant per davant la masia del Puig Nou i molt a prop de la hípica Terrades i el càmping Puigsagordi. No tardem en deixar la pista forestal i prendre un bonic sender que ens comença a enfila muntanya amunt, per un camí força costerut, i que en diversos trams està equipat amb codes i grapes metàl·liques que ens faciliten de gran manera la pujada.
Ens anem creuant amb la via ferrada de les Baumes Corcades. Per tal que no hi hagi equivocacions, el nostre camí està senyalitzat amb marques grogues, i el d'accés a la via ferrada amb marques vermelles. De mica en mica anem guanyant altura i arribem al primer mirador: el Quicarell. És un sortint rocós a mig camí del cim del Puigsagordi, des del que comencem a gaudir de les esplèndides vistes. Amb la sorpresa afegida que és un dels passos en que es creua amb la via ferrada, i un parell de nois que l'estan fent semblen sortir del no res. Continuem pujant, a estones per algun pas una mica compromès però sempre amb l'ajuda de les cordes, i no tardem en arribar just a sota el cim del Puigsagordi. Arribem a una pista asfaltada, la seguim una estona fins un encreuament i ens dirigim al cim i al mirador de Puigsagordi.











El cim està ocupat per un diposit d'aigües pels bombers i uns metres més avall podem gaudir de les esplèndides vistes que ens ofereix el mirador.
Tota la plana del Vallès, la d'Osona, el Montseny, el Cabrerès, Puigsacalm, el Pirineu..... I als nostres peus Centelles, Balenyà, Tona i l'alta vall del Congost.... Excepcional! Un bon lloc per fer la nostra habitual aturada per esmorzar una mica i recuperar forces.
Deixem el cim del Puigsagordi i ens dirigim al Puig Castellar. Ho fem per un corriol que va vorejant la cinglera i que ens permet accedir a algunes balconades de roca des de les que podem continuar gaudint de les vistes.
Al Puig Castellar hi trobem un conjunt de grans antenes de televisió, radio i telefonia. Ja sé que no són massa estètiques, però a tots ens agrada veure be la televisió i tenir bona cobertura amb els nostres telèfons, oi?
Una mica més enllà la Creu de Castellar. Donem la volta al Puig Castellar i comencem a baixar, en alguns trams amb fort desnivell i amb camí força enfangat, cosa que ens fa relliscar molt. Per sort ens ho agafem amb grans dosis d'humor i en pocs moments arribem al collet de La Guàrdia.











En aquest punt, abans d'iniciar el descens, tenim opció d'arribar fins l'extrem d'aquest monumental sortint rocós i continuar tenint més i més vistes. Nosaltres, però, optem per iniciar el descens sense passar pel mirador, en direcció al Grau del Racó. També aquí ens trobem amb un sender que baixa en fort pendent, però al menys el terreny és sec i no hi ha risc de relliscades. Tan sols hem de tenir compte amb la gran quantitat de rocalla solta.
Arribem a una pista forestal i al mas del Grau del Racó. Ja som a la plana, no massa lluny dels Hostalets de Balenyà. Seguim la pista forestal i arribem al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, al terme municipals dels Hostalets de Balenyà.











El Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós. Ara encara hi trobem un parell de masies, una creu de terme i el santuari. Aquesta església ha sigut destruïda i restaurada en diverses ocasions. Actualment és un Patronat i un grup de voluntaris qui, amb els donatius dels visitants i mola feina i paciència, estan duent a terme uns acurats treballs de restauració, tant de l'interior com de l'exterior.
Deixem enrere aquest petit nucli d'edificis i, per una estreta carretera local, travessant els camps de conreu, ens dirigim de tornada a Centelles.


Una sortida molt bonica, amb esplèndides vistes, i que la seva única dificultat poden ser els passos equipats, malgrat que els pot fer qualsevol persona mínimament acostumada a trescar per la muntanya.
 Alerta si ha plogut o hi ha risc de pluja. Les pedres poden relliscar molt i ser perilloses. Esperem que us hagi agradat. Fins la propera.

dilluns, 29 de gener del 2018

Gavá - castell, ermites i cims del Garraf

Sortida dissabte 20 gener 2018 (escriu Mª Clara Martínez)
Ens hem desplaçat al municipi de Gavà per descobrir alguns dels seus tresors, juntament amb alguns cims i racons de la serra del Garraf.
Iniciem la ruta a la urbanització de Bruguers, als peus del castell d'Eramprunyà. Avui hem contat amb la companyia de la Brugués Comas, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, qui ens ha acompanyat durant el primer tram de camí i ens ha obert el castell d'Eramprunyà, actualment tancat per fer-hi treballs d'arqueologia i restaurar-lo.
Sortim de Bruguers i ens enfilem amunt, per un bonic sender, en direcció a diferents coves i baumes de la cinglera, fins arribar a una esplanada al mig d'un bosc de pins. D'aquesta esplanada en surt un corriol que ens porta al mirador i la Creu de Bruguers. Una balconada natural de pedra que ens permet veure unes esplèndides vistes de Barcelona i rodalies, Montserra, la Mola i el Montcau, Bruguers als nostres peus, i el castell d'Eramprunyà, al damunt d'un penyal rocós.











Al costat del mirador hi ha un cable d'acer que ens permet baixar a la cova de la Mare de Déu, lloc on va ser trobada la imatge de la Verge i que, segons la llegenda, no va deixar que la traguessin d'allà i per això li van construir allà mateix una ermita de la que en queden unes poques restes.
Vist el lloc, tornem a l'esplanada, i per un altre corriol ens adrecem cap el castell d'Eramprunyà. La Brugués Comas ens obre l'accés al recinte i podem gaudir de les seves explicacions i de tots aquests racons mig derruïts però que traspuen història per tot arreu. Construït amb pedra rogenca característica de la zona, després de força temps de treballs d'excavació, han quedat al descobert part de les seves estances, l'ermita de Sant Miquel, que es conserva en molt bon estat, i panys de paret de notable antiguitat, en els que es va emprar el sistema de construcció de parets anomenat «opus espicatum», per la seva forma d'espiga de blat.











També és un lloc ideal per gaudir d'espectaculars vistes....
Acabada la visita al castell d'Eramprunyà, acomiadem a la Brugués Comes i nosaltres enfilem camí al primer dels cims que tenim pensat assolir: La Desfeta, on hi trobem una monumental torre de vigilància d'incendis. El nom d’aquest turó sembla que fa referència al resultat d’un fet militar que hi hauria tingut lloc al seu costat l'any 898, entre cristians i un grup de musulmans en retirada després d'atacar les proximitats de Barcelona. Van morir-hi una trentena de musulmans....
La pujada fins aquí ha sigut forteta, per això fem un breu descans, alhora que comprovem que aquest és punt de pas i trobada de molts grups de ciclistes i excursionistes. Seguim la marxa. Ara haurem de davallar per després tornar a pujar, si volem assolir el segon dels nostres cims objectius d'avui: el Puig de les Agulles. 











Impressionant la bellesa de les vistes que es tenen des d'aquest modest cim (552 metres). Barcelona, Gavà i tots els pobles dels voltants, les altives agulles de pedra que tenim a prop nostre i que donen nom a aquesta muntanya, el mar.... fins i tot els avions que aterren o s'enlairen de l'aeroport del Prat. Una mica a contracor deixem el cim del Puig de les Agulles per anar a la recerca d'un altre punt interessant: la cova Cassimanya.
Aquesta és un cova ocasionada per les filtracions d'aigua i la seva erosió, presenta unes mides considerables, uns 13 per 5 metres, i els efectes de l'erosió de l'aigua i la formació d'estalactites i estalagmites i canals, és molt evident. Per desgràcia també hi trobem rastres del pas de gent sense gens de
civisme, i que ha arrancat trossos a la roca i a aquestes formacions rocoses.
En diverses exploracions espeleològiques es va deixar constància del seu interès arqueològic amb la troballa de restes humanes i de ceràmica. Tornem a la pista per on anàvem i en suau pendent descendent arribem al Coll Sostrell. Podriem seguir pel GR-92 (l'anem seguint des del castell). Si el seguim podem fer altres cims, com el de La Morella, punt més elevat del Garraf, però nosaltres decidim trencar a l'esquerra i baixar cap el Fondo del Celler. A mesura que anem baixant d'altitud va canviant el paisatge i el nostre entorn. Ara ens trobem encaixonats en un torrent d'altes parets rocoses, envoltats per una exuberant vegetació típica de rius i rieres. Passem per la Bassa de La Sentiu i poc després prenem un corriol a l'esquerra que ens enfila de dret de tornada al llogaret de Bruguers, inici de la sortida d'avui.












Passem pel costat de l'església de Santa Maria de Bruguers, edifici originalment romànic, construït amb la típica pedra rogenca del Garraf Vermell i que es troba als peus del Castell d'Eramprunyà, i ja tornem al lloc on haviem deixat els cotxes.
Una ruta fantàstica, amb molt bones vistes, molts racons per descobrir i un munt d'història per conèixer.



No és gens complicada, però la poso com a moderada, no pels 12,5km, sinó pels quasi 800 metres de
desnivell acumulat.
Moltes gràcies Brugués Comas per la teva col·laboració i la teva companyia.
Esperem que us hagi agradat i fins la propera.