divendres, 22 de desembre del 2017

Agullola de Rupit

Dimarts 28 de novembre de 2017
Una nova sortida per la comarca d’Osona i els entorns de Rupit amb la companyia d’en Toni Vilaró, gran coneixedor d’aquestes contrades.
En aquest cas ens hem acostat fins al Castell de l’Envestida, un punt on les vistes ja son impressionants. Tot i el nom, sembla que de castell no n’hi havia, si més no no trobem cap resta.











Un cop hem gaudit de les vistes ara toca baixar cap al Salt de Sallent. Un altre punt interessant amb el saltant d’aigua que tot i que en aquest cas baixava poca aigua, es espectacular.  L’aigua de la riera de Rupit es precipita al buit oferint tot un espectacle.
El nostre principal objectiu però, era l’Agullola de Rupit, que tota l’estona anem veient en les nostres vistes. Ens hi hem acostat de de ben aprop també impresiona aquesta roca, una agulla vertical separada de la cinglera.











De tornada es pot agafar el camí que passa per la riera on també hi ha racons espectaculars mentre ens anem acostant al poble. Abans d’arribar però, fem una parada gairebé obligatoria a l’ermita de Santa Magdalena. Des d’aquest punt tenim una vista privilegiada del poble amb gran part dels seus elements més significatius. L’església, l’antic castell i els seus carrers i cases, algunes dels segles XVI i XVII.


A més hem pogut fer aquesta sortida aprofitant els darrers dies de tardor, on encara les gammes cromàtiques eren presents el tot el paisatge.
Una sortida on no ens podem oblidar la maquina de fotografiar.

Caldes de Montbui

Sortida a Caldes de Montbui el passat 25 de novembre amb en Josep Mª Baró. Aquesta vila gira entorn de l’aigua calenta des de temps remots. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseïr les termes romanes més ben conservades de la península ibèrica.
Un dels seus trets característics és la font del Lleó, un brollador on l’aigua surt a 74 graus de temperatura. A la mateixa plaça hi ha el Museu Thermalia, un centre temàtic a l’entorn de la cultura de l’aigua termal. Avui en dia encara hi ha alguns establiments en forma de balneari que s’han modernitzat i continuen oferint serveis relacionats amb les aigües termals i les seves propietats. Un cop vist el centre de la població hem agafat un sender direcció la Torre Nova mentre anem gaudint de les primeres vistes a Caldes de Montbui, ara de lluny.
Ens endinsem a la serralada del Farell tot passant per el coll dels Ermitans.
Ens anem enfilat pel mig del bosc i passem per una zona equipada amb cadenes que ens ajuden a pujar més facilment, tot i que no te molta dificultat. L’objectiu, acostar-nos fins a la cova dels Ermitans. Un indret espectacular.











Reculem un tram i seguint aquesta ruta continuem entre pedres i vegetació densa i novament trobem algun pas delicat on ens ajudem amb unes escales inserides a la paret. Les vistes continuen tinguent protagonisme metre anem arribant al Mas de Can Farell que segons alguns dels seus elements arquitectònics l’origen podria datar del segle XV, encara que els documents que la confirmen com a habitada son més pròxims.
Tot seguit arribem a l’objectiu principal d’aquesta excursió, el Pic del Vent, una muntanya de 815 metres amb bones vistes i que també forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC.











De tornada passem per la Serra Llisa i ens acostem al poblat Ibèric de la Torre Roja. Hi destaca una torre de guaita, que la seva base és feta amb carreus regulars que recorden tipològicament les construccions romanes. Està formada per dues construccions: una torre exterior i una d’interior també de planta circular.  És una obra declarada bé cultural d’interès nacional. Comparteix la plana on està edificada, amb restes d’un poblat iber del segle V aC

Un cop visitat aquest espai hem tornat cap a Caldes de Montbui amb les darreres llums de la tarda.