dilluns, 10 d’abril del 2017

Volcans de la Garrotxa

Dissabte 25 febrer 2017 (Mª Clara Martínez)
En aquesta ruta hem pogut admirar i conèixer alguns dels volcans més famosos de la Garrotxa, alhora que hem gaudit de la bellesa del paisatge d'una part d'aquesta terra de mala petja, com es coneix a la Garrotxa, fent referencia a que és un territori rocallós, ple de cingleres i estimballs i de difícil caminar. Ens hem mogut pel Parc Natural de la Zona volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica, amb una quarantena de cons volcànics molt ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.











Iniciem el recorregut al poble de Santa Pau. És un poble petit, però amb molta història, que queda reflectida en el seu conjunt historicartístic d'origen medieval. Com elements principals hi destaquen el castell, de l'època feudal; la Plaça Major, plaça porticada anomenada Firal dels Bous, perquè té el seu origen en un firal de bestiar; l'església de Santa Maria, la Plaça de la Vila Vella, i molts més edificis i construccions que donen un toc quasi màgic a aquesta població.
Deixem enrere Santa Pau i travessem grans camps de conreu que comencen a verdejar, tot vorejant el volcà Rocanegra. En alguns punts del camí en podem apreciar les grederes, on queda al descobert la negra roca volcànica.
De mica en mica anem deixant els camps i ens endinsem en un bonic alzinar que ens enfila cap el cim del volcà de Santa Margarida, on s'hi amaga l'ermita de Santa Magdalena en el seu interior. Es una ermita d'estil romànic que va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428. 











Més tar va ser restaurada i ara és un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vista l'ermita i l'interior del cràter, seguim el nostre camí, fins l'església romànica de Sant Miquel Sacot, que és l'església del petit nucli disseminat de La Cot, pertanyent a Santa Pau.
Torna a canviar el paisatge. Ara trobem roures i més camps de ferratges, amb algunes imponents masies disperses. Anem fins a tocar de la fageda d'en Jordà, on passem per davant les portes de la Cooperativa La Fageda, que es dedica principalment a l'elaboració de iogurts, i que la seva finalitat és la integració social de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitats intel·lectuals o trastorns mentals.
Travessem la fageda d'en Jordà. Aquest es un bosc impressionant de fajos, el més important de Catalunya i l'únic que s'estén sobre un terre d'origen volcànic, amb blocs de lava encara visibles. De fet, s'assenta damunt d'una colada de lava que va expulsar el volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundants prominències molt característiques, que poden aconseguir més de 20 m. d'altura i que rep el nom local de tossols.
Malgrat que es hivern i els fajos no tenen fulles, el paisatge es encisador. Es precisament aquesta nuesa dels seus arbres que fa que els troncs ressaltin amb força de la catifa de fulles que cobreix el terra.
Gran quantitat de pistes i senders es creuen per tot arreu, tots ells molt ben senyalitzats. En aquest entorn es poden fer diferents recorreguts, adaptant-los a voluntat a cadascun dels seus visitants.
Sortim de la fageda, travessem la carretera i voregem el darrer volcà que visitarem avui, el Croscat. Aquest és el més jove de la zona volcànica de la Garrotxa. El seu cràter té forma de ferradura i fa uns 600 m de llargada per 350 m d'amplada màximes. Un sender ens porta des de can Passavent, el Centre d'Informació del Croscat, fins la part central del volcà, l'anomenada placeta, on podem observar com és el volcà per dins. Les extraccions de gredes que ha sofert durant molts anys han obert el tall que veiem. Són les anomenades grederes. Els colors originals són els més foscos (negre i gris) i posteriorment adopten les tonalitats vermelloses i ataronjades a causa de les reaccions d'oxidació. 










Aquest volcà té un gran interès científic i educatiu, perquè es troben a la vista els diferents estrats amb el seu acoloriment, degut a les extraccions de greda, i que van ser el principal motiu de les mobilitzacions populars que van provocar que el Parlament de Catalunya, l'any 1982, aprovés la creació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Ja tan sols ens queda tornar al Centre d'informació del Croscat i tornar a la carretera, on donarem per finalitzada la sortida d'avui.


Una ruta de fàcil caminar, d'uns 13 km amb no massa desnivell, que la fan apta per a qualsevol persona mínimament acostumada a caminar. I sobretot, molt recomanable, especialment a la tardor, quan els boscos de fulla caduca s'omplen de colors i es tenyeixen de foc. Els diferents elements arquitectònics que trobem al nostre pas, i l'interès geològic de l'entorn, també la fan molt apropiada per descobrir l'historia de la zona.
Fotos: Julio Santiago