divendres, 14 de juliol de 2017

Les Planes d'Hostoles

Mª Clara Martínez (dissabte 10 juny 2017)
Riera de Cogolls – Puig-Alder – Castell d'Hostoles – Salts i gorgs del riu Brugent.
Avui hem fet una ruta per la Garrotxa, en concret pel municipi de Les Planes d'Hostoles. Aquest és un municipi situat a les valls de Cogolls i d'Hostoles, envoltat per les cingleres del Far i les de la Salut, les serres de Les Medes (on es troba el volcà Puig Rodó) i Oliveres. La riera de Cogolls i el riu Brugent banyen el seu territori, alhora que amaguen racons de gran bellesa.











Iniciem la ruta a l'església parroquial de Sant Cristòfol, una església que va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428 i també en acabar la Guerra Civil. L’actual església es va fer seguint el projecte de l’arquitecte barceloní Lluís Bonet, deixeble d’Antoni Gaudí. Un altre lloc d'interès que trobem en aquest poble són els antics rentadors o safaretjos, on antigament anaven les dones a rentar la roba i on la gent solia socialitzar i conversar.
Sortim del poble, creuem la carretera, i pel costat del cementiri recorrem un petit tram de la Via Verda o Ruta del Carrilet. Aquesta és una via exclusiva per a vianants i ciclistes que aprofita el recorregut de l'antic tren de via estreta que enllaçava Olot amb Girona. Amb un desnivell de l’1,5%, la Ruta del Carrilet presenta poca dificultat i travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural. No tardem en deixar la Via Verda per agafar la carretera que va a Cogolls. Trobem un indicador a la nostra dreta que ens porta a la riera de Cogolls. Es una riera d’un recorregut de gran bellesa mediambiental, amb un bon nombre de saltants, gorgs i tosques, destacant-ne el Gorg del Molí dels Murris, un lloc que sembla tret d'un conte de fades. Ens crida l'atenció l'intens color blau de les seves aigües, i el fet que no son del tot transparents. Això és degut a l'abundant quantitat de bicarbonat càlcic que porten aquestes aigües, i que fa que aquestes sals dissoltes amb l’aigua vagin petrificant lentament les plantes en el seu curs, formant-se els travertins, que són una varietat de tosca calcària, i donant formes naturals de gran bellesa.











Tornem enrere, fins a retrobar la carretera, i la seguim en direcció a Cogolls. Passem per davant de la senzilla ermita de Sant Pelegrí i no tardem en arribar al petit nucli de Cogolls. En destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol de Cogolls (la més antiga de totes les parròquies de Les Planes d'Hostoles), la rectoria, l’escola i poca cosa més, ja que la resta es troba disseminat en cases i masies. A partir d'aquí iniciem l'ascens al Puig-Alder. Suau en un principi, però en forta pujada en el seu darrer tram. Per sort, la bellesa d'un antic camí empedrat, i a l'ombra d'un espès bosc d'alzines, mitiguen la duresa de la pujada.
Arribem a l'antic Castell de Puig-Alder, i fem una merescuda pausa per menjar una mica i recuperar forces. Aquest és un dels castells de la vall que cal també destacar per la seva transformació. Aquest castell, situat en els limitis entre el municipi de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles, però dins aquest últim, ha estat transformat amb el temps en una ermita: Sant Salvador de Puig-Alder. Edificada sobre una gran roca, questa és una ermita que al llarg dels anys s’ha ampliat a partir de l’antiga ermita del castell.
Des d'aquí tenim una vista privilegiada de la vall de la riera de Cogolls, la vall del Brugent i serres de Finestres, Puigsacalm, Collsacabra o la cinglera del Far. Recuperades les forces i reconfortats per les excel·lents vistes, prenem direcció al Castell d'Hostoles. Passem pels collets de Masdéu, Sitjar i Les Comes, i el camí fins al castell no presenta grans desnivells. Avui fa molta calor i en arribar al castell estem tots exhaustes. Per sort, hem sigut previsors i hem carregat amb una bona provisió d'aigua, cosa que sempre recomano quan es fan rutes en temps de calor i que molt probablement hauran eixugat les possibles fonts.
Les ruïnes del castell d’Hostoles són a 599 m d’altitud, a l’esquerra del Riu Brugent, aigua avall de Sant Feliu de Pallerols, just al límit municipal entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles. Es conserven encara restes de la muralla que envoltava el cim de roca on s’alça el castell, també restes de la torre mestra i parets d’algunes dependències del castell. El Castell d’Hostoles representa la més insigne fortalesa de la defensa remença de la muntanya.











Des d'aquí tornem a tenir excel·lents vistes, i el poble de Les Planes als nostres peus. Cansats i acalorats, iniciem el descens, creuem la carretera, i fem un plàcid i agradable recorregut pel riu Brugent, descobrint, gorgs i saltants d'aigua que ens reconforten, després de la calorada que hem passat avui. El gorg de la Mola, o la Resclosa Gran i la Séquia de l'antic molí paperer de Can Paulí, son llocs d'una gran bellesa.
I ja tornem a ser a les portes del poble de Les Planes d'Hostoles. Tornem a passar per l'esglèsia parroquial de Sant Cristòfol i donem per acabada la sortida d'avui.


Ha sigut una molt bona combinació de rieres amb gorgs i salts d'aigua i muntanyes amb molta història imagnífiques vistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: