dimarts, 4 d’abril de 2017

Sant Aniol d'Aguja

Visitar la Alta Garrotxa és assegurar una bona excursió. I així va ser, el passat dilluns 20 de febrer. Vàrem fer una de les sortides clàssiques de tot excursionista, fins a Sant Aniol d'Aguja. Un dels indrets alhora més emblemàtics.
Sortint de Sadernes es pot anar seguint la riera de Sant Aniol. Nosaltres però hem volgut visitar algunes coves, ja que estem davant una zona espeològica interessant. Hi trobem la cova del Bisbe i la dels Ermitons, o la de les Monges.  La del Bisbe té 68 metres de recorregut.











Un cop vistes algunes de les coves recuperem el recorregut per la vora de la riera a l'alçada del pont de Valentí. Seguint riu amunt, algun cop l'hem de travessar i en aquest cas ens ha costat força ja que les darreres pluges han fet pujar el cabal. Un cop s'arriba a la resclosa del Gomarell, seguim amunt per un dels trams més espectaculars amb gorgs i basses realment de postal. A l'estiu l'aigua convida a fer una remullada. 
Finalment arribem a Sant Aniol d'Aguja on hi veiem una ermita i l'antic refugi que s'està reconstruïnt, i una font.
L'ermita és romànica del segle XI i és la més antiga de tota l'Alta Garrotxa. LLoc d'inspiració de l'escriptor Marià Vayreda a finals del segle XIX per la novel·la que dona atractiu al lloc, la Punyalada. El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra l'Aplec de Sant Aniol de tradició centenària.
Aigües amunt arribariem fins al salt del Brull, però avui l'abundant aigua no aconsellava passar-hi ja que s'ha de seguir el curs del riu.
Si que hem vist el gorg Blau o Fosc, que és magnífic.  











A partir d'aquí hem agafar el GR 11 per no fer la tornada per el mateix recorregut. Un camí que es va enfilant i ens ofereix una visió aèrea de tota la vall que hem recorregut.
Cal passar per el Salt de la Núvia o Malpàs de la Quera, que com diu el nom és un tros del camí, força aeri i en alguns llocs impressionant i cap parar atenció. També està lligat a una llegenda. 
Seguint camí passem per la Quera, una antiga casa pairal que està en runes. Tenia aires de fortalesa i església incorporada.
I seguint arribem a un altre dels punts emblematics de l'Alta Garrotxa: Talaixà.
És un punt de creuament de molts camins i possibles excursions. Ens trobem davant un antic poblet abandonat amb quatre cases. Encara es pot veure l'església parroquial de Sant Martí. L'edifici actual correspon al segle XVII.
Ja només ens queda tornar cap al pont d'en Valentí amb una forta baixada.
Una construcció medieval de dos arcs de mitja punta, antigament pas freqüentat per contrabandistes, carboners i traginers.
De tornada a Sadernes podem gaudir de l'església de Santa Cecília de Sadernes. Temple edificat entre els segles XII i XIII. Posteriorment fou sobrealçat i fortificat. Una sortida explèndida que cal fer algun dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: