diumenge, 25 de juny de 2017

Gósol - Serra del Verd

Mª Clara Martínez (27 maig 2017)

Avui hem fet una bonica ruta per la comarca del Berguedà. Hem visitat el poble de Gósol i hem fet un recorregut per la serra del Verd, assolint el punt més elevat, el Cap del Verd, amb 2.289 metres.
Gósol forma part de la comarca del Berguedà, però pertany a la província de Lleida. Es troba als peus d'una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, el Pedraforca, i encerclat per tot un seguit de serres, entre elles el Cadí, Ensija, Rasos de Peguera, serra del Verd... És per això que, avui dia, la vida en aquesta població gira en torn al muntanyisme i l'escalada.
És molt gran i variada l'oferta de rutes, caminades i llocs d'esbarjo que s'hi pot trobar. Pujar al Pedraforca, circular al Pedraforca, ruta dels Segadors, Camí dels Bons Homes, alguns pics de la Serra del Cadí (Comabona, Costa Cabirolera, Vulturó.... ) A més, durant la primavera-estiu de l'any 1.906, Picasso hi va fer estada. I per conèixer els racons més interessants del municipi, tal i com ho va fer Picasso, s'han dissenyat vuit petites rutes. La del Castell, la del barri de La Guàrdia,Torrentsenta, Santa Margarida.... I el conegut Camí Picasso, que segueix les seves passes des de Guardiola de Berguedà fins a Bellver de Cerdanya. Seixanta kilòmetres que es poden fer en diferents etapes.











Nosaltres hem sortit de la Plaça Major del poble i ens hem dirigit al Tossal, un turó enlairat, on hi ha les restes de l'Església de Santa Maria del Castell, de la Torre del Castell i de l'antic nucli de població. Va ser aquí, dins el recinte emmurallat i a redòs de l'església i el castell, on es va iniciar el poble de Gósol, i que més tard es va desplaçar a la vall buscant més espai pel bestiar o els seus conreus i per a la seva vida en general.
Un cop visitat aquest espai, enfilem direcció de l'ermita de Santa Margarida, amb molt bones vistes de la vall i les muntanyes que envolten Gósol. Seguim pujant, en moderat ascens, seguint marques de GR. És el GR-150 que, amb més de 151 Km, dona tota la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Arribem al Coll de Mola, on hi trobem una important cruïlla de camins. Ara deixem el GR-150, que gira a la dreta i es dirigeix a Tuixén, i prenem un sender que s'enfila molt decidit per un bonic bosc de pi roig, fins al Portell de l'Ós, on s'ens mostren unes magnífiques vistes sobre la vall de La Vansa, amb el Port del Compte a la dreta, i els últims contraforts de la Serra del Cadí al Nord.
A mesura que hem anat pujant, les vistes han anat guanyant bellesa, amb l'omnipresent Pedraforca escortant-nos en tot moment.












Al Collet del Pla de la Font sortim del bosc i comencem a caminar per immensos prats herbats. El desnivell es fort, i la pujada es fa feixuga. En breu ja tenim el cim del Cap del Verd davant els nostres ulls, amb un últim repetjó en forta pujada, per un gran prat herbat i al que sens dubte val la pena pujar.
Les vistes des d'aquest punt són impressionants: el massís de Port del Compte, els pobles de La Coma i La Pedra i Sant Llorenç de Morunys, pantà Llosa del Cavall, serra de Busa, el Pirineu.... Per aquí passa la Ruta Caracremada, de Pako Crestas, provinent de Gósol i que es dirigeix a Coll de Port, en direcció al refugi de l'Arp.











Després d'admirar les vistes i fer les fotos de rigor, comencem a baixar. Deixem el Cap del Verd enrere, baixant camp a través pels grans prats, fins el Coll del Belitres. Aquest coll és un altre important encreuament de camins. Comunica la vall del Torrent de La Borda (municipi de La Coma i La Pedra), amb la vall del Torrent Fosc (municipi de Gósol). I en surten diferents camins per anar a fer cims o serres properes. En aquest punt iniciem una forta baixada pel Torrent Fosc (o Torrent Forcat, segons algunes fonts). Durant un kilòmetre el desnivell de baixada és molt fort, pel llit rocallós d'un torrent sec, fins arribar a un pont de pedra amb una pista que el creua. Si la seguíssim cap a l'esquerra, tornaríem a l'ermita de Santa Margarida que hem visitat a primera hora. Però nosaltres seguim baixant pel torrent, que ja en pocs minuts es comença a fer més planer, fina a trobar una pista.
Seguint aquesta pista, passem pel paratge de Torrentsenta, on hi ha el riu, la font i l'àrea de Torrentsenta. Una zona molt coneguda i apreciada per la gent de Gósol i els visitants, on es pot passar una molt bona jornada amb la família i els nens, on es pot fer barbacoa i gaudir de la natura, en un entorn molt ben cuidat. I en uns pocs minuts més ja som a l'alberg El Molí de Gósol.
En aquest molí hi molien tota la farina, tant per fer pa com per donar a les bésties. Aprofitava l'aigua dels dos rius de la vall, el Torrentsenta i el de les Fonts. L'edifici ha estat restaurat i no queden elements antics a la vista, però si anem pel darrera, encara es poden veure dues sortides d'aigua i restes de maquinària. Actualment ha estat restaurat i condicionat com alberg juvenil, i ens trobem ja a tan sols un kilòmetre del poble. En aquest bonic espai condicionat amb taules i bancs, a l'ombra d'uns pollancres que voregen el riu al seu pas pel costat del molí, donem per finalitzada la sortida d'avui.


La d'avui ha sigut una preciosa ruta per descobrir part de la serra del Verd, alguns dels seus punts d'interès, els seus punts més elevats i espectaculars vistes, presidides en tot moment per l'omnipresent Pedraforca. Esperem que us hagi agradat i que continueu amb nosaltres, seguint les nostres caminades i gaudint de tot l'encant de la nostra terra.
Fins a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

dimarts, 20 de juny de 2017

Via Ferrada Ribes de Freser

Dijous 18 maig 2017
Ribes de Freser té una gran tradició excursionista i des de la mateixa població ja pots començar a pujar cim emblemàtics com el Taga o Sant Antoni de Ribes. Ara s’ha afegit a aquesta oferta, fer la pujada per una via ferrada fins la Roca de la Creu, un granòfit, i el castell de Segura.












El passat mes d’abril de 2017 es va inaugurar i ja podem dir que ha tingut molt bona aceptació i que serà un éxit. Te La singularitat d’estar molt prop del centre de la vila, pel que s’ha dissenyat enfocat al públic familiar, sense una dificultat tècnica massa gran, però que suposi una experiència innovadora en un entorn inigualable. Es tracta, essent estrictes, de dos itineraris, la via ferrada de la Roca de la Creu i el camí equipat del castell de Segura.
Té la gran peculiaritat que es col·locada en el granòfir de Ribes de Freser, un patrimoni geològic molt interessant. La via ferrada i el camí equipat de Ribes de Freser té una dificultat màxima de K3 (escala de k1 a k6) que implica una condició física normal.












La via està distribuïda en múltiples petits trams que van sortejant les sinuositats de la carena de la Creu per la qual avança, de manera que es van succeint tant trams verticals d'ascens com de descens i flanquejos, que solen estar menys equipats. És important destacar que cal anar ben equipats, amb el material correcte i respectar totes les mesures de seguretat. Només així podem assegurar passar una jornada fantàstica. Hi ha dos punt d’escapament, per evitar el pont tibetà i al final de la via ferrada de la Roca de la Creu.
El camí equipat de castell del Segura és un tram K1 (escala de K1 a K6) que, si bé ha estat batejat pels promotors com a camí equipat, de fet es tracta de la continuació de la via ferrada de Roca de la Creu, ja que conté molts dels elements de progressió típics d'una via ferrada, incloent un pont tibetà d'uns 15 metres i petits trams verticals equipats amb grapes de diversos tipus i d'alguna presa d'escalada.












Si nosaltres volguéssim retornar al punt de partida un cop feta la via ferrada de la Roca de la Creu, podem trobar a l’esquerra un camí senyalitzat. També podem continuar recte por la cresta per a enllaçar a uns 15 metres amb el camí equipat del castell de Segura. Al final del camí equipat cal seguir les marques (punts blaus) uns 200 metres fins un prat, des del qual podem baixar per un sender que va per l’esquerra, fins el carrer Cerdanya, que ens retorna al
carrer Major.
Nosaltres però hem continuat cap al coll de Segura on hem complementat la excursió amb un recorregut per les Mines de Ribes, que ja haviem fet en alguna ocasió.
Es tracta de visitar les antigues mines de Can Paloca, la Fernanda i la Girona per fer-nos una idea de la importància que havien tingut, algunes d'elles associades a la Farga Catalana ja que el ferro era la materia prima. I altres que es trobava arsènic i antimoni, minerals interessant per la indústria moderna del segle XIX i inicis del segle XX.



Una sortida que podeu combinar com nosaltres o fer-ho per separat. Però sobretot us recomanem la Via Ferrada.

dimarts, 6 de juny de 2017

Rupit

13 maig 2017 (Rupit i entorns)
Son moltes les excursions que hem fet a Rupit i de fet, no ens cansem de tornar-hi per aquest llogaret de la comarca d'osona. I més si anem acompanyats d'en Toni Vilaró, gran coneixedor d'aquestes contrades, que feia temps que no ens acompanyava i el trobavem a faltar.
Abans o desprès de la ruta és obligat passejar-se per els carrers d'aquest poble situat en ple Collsacabra. El primer que ens crida l'atenció és l'antic castell que sorgeix sobre una gran penya que domina el poble i que sembla que és l'origen del nom del mateix.


Rupit manté l'hegemonia medieval que el fa atraient: els carrers empedrats, cases rústiques del segle XVI i XVII i altres elements característics com el pont penjat de fusta o l'església barroca de Sant Miquel.
Deixant el poble enrere enfilem cap a l'ermita de Santa Magdalena on podem contemplar de nou Rupit amb una visió realment espectacular.











A partir d'aquí hem seguit caminant centrant-nos ara amb el paisatge espectacular on les cingleres prenen el protagonisme. El següent punt de parada, Sant Joan de Fàbregues. Un edifici d'estil romànic considerat com un dels més bonics de la comarca i molt ben conservat desprès de la restauració que s'hi va fer.

Molt a prop d'aquest punt, seguint entre cingleres, ens acostem fins al salt de Sallent. Un salt d'aigua espectacular de 100 metres d'alçada per on cauen cinglera avall les aigües de la riera de Rupit. Val la pena anar-hi quan porta un bon cabal d'aigua.
Només ens queda tornar al poble seguint riera amunt on les sorpreses continuen en forma de petits salts d'aigüa i gorgues que eren molt aprofitats per a fer funcionar els molins.



Una excursió imprescindible que cal fer més d'una vegada en la vida d'un bon excursionista.


diumenge, 4 de juny de 2017

Vall del Glorieta

Magnífica excursió (dissabte 6 maig 2017) a la Vall del Glorieta a la comarca de l'alt camp. Una ruta que recorre la vall del riu Glorieta en el seu tram més alt entre el Mas de Forès (Alcover), i Mont-ral.
El punt de sortida el podem fer des de l'ermita del Remei amb façana barroca, flanquejada per dues torres circulars. Aquest indret sempre ha estat un lloc molt visitat, no momés per motius religiosos.











Iniciem la  ruta i amb poca estona arribem al Mas de Forés on podem contemplar les construccions que portaven aigua a tres molins que utilitzaven la seva energia per a la indústria paperera. De fet gran part del curs del riu està ple de rescloses i restes de la xarxa de canalitzacions i sèquies. En el cas del Mas de Forés es pot veure un petit aqüeducte que subministrava l'aigua. Durant els segles XVIII i XIX la indústria paperera va esdevenir el motor econòmic de la zona, arribant a existir fins a 10 fàbriques de paper.
El riu en el seu curs deixa racons dignes de visitar. És el cas de la zona coneguda com el Niu de l'Àliga, un dels racons més bells i populars de la vall.
Envoltats de roques i una densa vegetació podem contemplar els salts d'aigua i els tolls que formen.











També hi ha altres elements d'interès com les fonts del glorieta o les restes d'una antiga central hidroelèctria o l'antiga ermita de les Virtuts ...
Fent el recorregut circular podem veure la vall amb vistes espectaculars i alhora tocar el riu que passa entre cingleres i racons de gran bellesa.
No podem marxar de la zona sense fer una visita al poble d'Alcover. Només estem a 3 kilòmetres des de l'ermita del Remei.


Una vila amb molta història i encants. Portals, carrers, muralles, places, esglésies, edificis antics, fonts, museus ...   podem dedicar-hi una bona estona per completar una excursió magnífica.


dimecres, 24 de maig de 2017

Riera de Vallcàrquera i Tagamanent

Mª Clara Martínez (dissabte 22 abril 2017)
Per fer la sortida d'avui ens hem desplaçat al Vallès Oriental, en concret a la població de Figaró-Montmany. Aquest és un municipi que es troba encabit entre el Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí, al bell mig de l'estreta vall que en aquesta zona forma el riu Congost, que comunica les planes d'Osona amb les del Vallès.
Per l'esquerra, el terme s'enfila Montseny amunt, assolint la cota màxima a Roca Centella. Per la dreta, es dirigeix als Cingles de Bertí. Aquest és un municipi abrupte, que al llarg del temps va desplaçar la població de Montmany i Vallcàrquera cap al fons de la vall del Congost, on es troba actualment.
El seu emplaçament proper a Barcelona, el converteix en un dels municipis més idonis per caminar i gaudir de l'exuberant natura que trobem en aquesta zona del Montseny, a l'hora que ofereix la possibilitat d'accedir a paratges de gran bellesa natural utilitzant el tren com a transport. Ens reunim a la Font de Ca l'Andreu i iniciem el recorregut d'avui resseguint el curs de la riera de Vallcàrquera. Aquesta riera, que neix al Tagamanent, forma una estreta vall on l'aigua baixa formant saltants de gran bellesa. El que més ens crida l'atenció és la frondosa vegetació i la diversitat d'espècies que si troben.











A mesura que anem caminant, anem trobant restes d'antics molins, fonts i antics camins, testimonis d'una gran activitat agrícola en el passat d'aquesta zona. Arribem a l'antiga Rectoria (ara restaurada i convertida en escola de natura) i anem resseguint una pista. Al nostre pas trobem grans masos, alguns adaptats com a cases de turisme rural, d'altres que encara es conserven amb els seus masovers, i alguns que ja resten en estat ruïnós.
Hem deixat enrere la vegetació de ribera i ara anem caminant per un atapeït bosc d'alzines, molt agraït a l'estiu, quan el sol apreta. En un revolt de la pista hi ha un indicador de fusta que ens marca l'inici d'un sender. És el camí de Bellver, en direcció a Tagamanent. És un sender que s'enfila fort i que ens fa suar de valent. Però a mesura que anem guanyant altura, les vistes van guanyant bellesa.











Comencem a albirar el turó de Tagamanent i l'església de Santa Maria. D'altre banda, els cingles de Bertí, la Mola i el Montcau, Montserrat, i el mar... Espectaculars vistes que es van obrin als nostres ulls. Continuem pujant, per un sender molt fresat, fins arribar al mas Bellver. Aquest és un dels molts masos que han canviat la seva tradició agrícola i ramadera, per la dedicació al turisme. Avui dia és un restaurant on es serveixen bons esmorzars de forquilla i excel·lents carns a la brasa. També hi ha el centre de serveis i d'atenció al visitant del Turó de Tagamanent.
Aquest és un bon punt per descansar una mica de la forta pujada i refer-nos amb un bon esmorzar. Amb les piles carregades, ens dirigim al collet de Sant Martí, on encara es poden veure les restes de l'ermita de Sant Martí. I des d'aquí enfilem un camí molt ben condicionat, que ens porta al cim del turó de Tagamanent. Des d'aquest punt les vistes són espectaculars. 360o al nostre voltant sense res que ens tapi la visió. En aquest lloc hi ha l'església de Santa Maria de Tagamanent, i les restes de l'antic castell. 











Un cop hem fet les fotos de rigor (que no en son poques...) i hem gaudit de les espectaculars vistes, tornem al collet de Sant Martí. Ens queda molt a prop el mas de l'Agustí. És una antiga masia que al final de la dècada del 1990 va ser restaurada com a Casa Museu l'Agustí, un museu etnològic que forma part del Parc Etnològic de Tagamanent en el Parc Natural del Montseny. A la visita guiada per les corts de vaques i xais, la cuina, la pastera, el menjador de festa, les cambres de l'hereu i l'àvia, s'hi afegeix un sistema de locucions que reprodueix les hipotètiques converses dels últims Agustí, a més de les olors i aromes de la vida quotidiana (espígol, cendra, etc.) a pagès.
Per tornar al poble de Figaró, ho fem per una pista forestal que agafem al collet de Sant Martí. Caminant còmodament, arribem al collet de la Creu de can Coll, a tocar de la masia del mateix nom. Seguim baixant, en suau pendent, fins arribar de nou a prop de la Rectoria Vella.
Decidim seguir el mateix camí que havíem fet al matí, tot resseguint el curs de l'aigua de la riera de Vallcàrquera. El magnífic entorn natural d'aquest tram de camí s'ho val. Ens tornem a submergir en l'exuberant vegetació de ribera, envoltats de falgueres, molses i arbres de grans dimensions i admirant els saltants d'aigua que el desnivell del terreny va formant. Un luxe, poder gaudir de tanta bellesa.
I així, tot xino xano, arribem de tornada al poble de Figaró. Una sortida molt bonica, que combina perfectament la zona humida de la riera de Vallcàrquera amb les espectaculars vistes que es poden gaudir des del turó de Tagamanent. Una mica exigent, sobretot la pujada, però amb una gran recompensa.


fotos: Julio Santiago

dissabte, 20 de maig de 2017

Serra Cavallera

Nova excursió el dissabte 15 d'abril per fer la Serra Cavallera a la comarca del Ripollès. La sortida podriem dir que té dues parts. La primera travessar tot el sector més oriental d'aquesta serra, des de Camprodon fina a coll de Pal, i la segona tornar per el camí ramader de Can Beia.
El camí s'inicia a tocar del mateix poble de Camprodon i de seguida comença a pujar fort per un bosc espès. Sempre cal seguir la carena deixant de banda els camins que ens anem trobant. Mica en mica el camí es va amorosint tot passant per el pla de la Pica o el pla Fondo. 












Les vistes son espectaculars en totes les seves vessants. Seguint carenejant de forma suau anem fent petits cims com Roques Blanques (1.641 m), Puig del Pla de les Pasteres (1.894 m) i potser el més emblemàtic la Pedra dels Tres Bisbes a 1.899 metres.
Un cop aquí ja baixem cal al coll de Pal a 1.779 metres Des d'aquest punt podriem continuar la serra cap al Puig Estela i el Taga pero nosaltres tornem per l'antic camí ramader de Can Beia.












Tot baixant passem per importants jaces, fonts i zones de pastura molt importants.  La font de la Teula al pla de les Pasteres, els plans de Fogonella, font del Boix etc etc fins arribar al pla de can Plata. Està presidit per una gran bassa i una cridanera torre de telecomunicacions visible des de Camprodon mateix. En aquest punt ens hem endut una bona sorpresa. 












Tot i que erem conscients de la possibilitat de pluja a la tarda, ens ha sorprès una bona pedregada. Ens queda una baixada forta fins a can Beia. Gairebé 500 metres de desnivell fins arribar al peu de la carretera de Camprodon, entre la Ral i la colònia Estebanell.



Una excursió forta i exigent però plena d'atractius i molt recomanable que ens permet veure un paisatge meravellós i fer una part d'un camí ramader molt important dins la tradició ramadera ripollesa.
Fotos: Julio Santiago

Via Romana

10 abril 2017 - Sortida entre setmana per recordar una excursió típica de la comarca del Ripollès plena d'història. Es tracta de fer la Via Romana del Capsacosta entre Sant Pau de Segúries i la Sant Salvador de Bianya enllaçant les comarques del Ripollès i la Garrotxa.


El punt de sortida el tenim a Sant Pau Vell un temple acabat el 1693 i reedificat sobre l'antic d'origen romànic, demolit el 1688. És de tipus barroc rural, amb una ampla nau i capelles laterals.
Iniciem la via romana que està convenientment senyalitzada amb pals de ferro forjat. Està declarada bé cultural d'interès nacional. És un recorregut mueïtzat ja que anem trobant explicacions al llarg de la via.
Les referències més antigues sobre la via o camí del Capsacosta daten del segle XVII, del cronista Jeroni Pujades. Segons aquestes primeres referències, es tracta d’una via romana secundària que anava i tornava a la via Augusta, des del Roselló fins la plana empordonesa, passant pel Vallespir, el coll d’Ares, la Vall de Bianya i del Fluvià. 











És un camí que ha estat transitat des de temps remots fins pràcticament els nostres dies: en els darrers anys com a camí ramader, i anteriorment com a única via de pas existent cap a la vall de Camprodon des de la vall de Bianya, és a dir, comunicant la plana amb els Pirineus. Amb una longitud total de 8 quilòmetres, pot considerar-se per les obres d’enginyeria fetes en ell i el seu estat de conservació, únic a Catalunya, només comparable amb els trams de la Vía Augusta pel coll de Parpers i Mataró. Aquest tram del camí o via del Capsacosta és sens dubte, el més espectacular i en el que es pot apreciar millor la tècnica de construcció de vies romanes i medievals.
Al llarg del seu recorregut es poden contemplar els trams empedrats de la via amb els elements relacionats directament amb la construcció del camí, com els desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la construcció de la via, ponts, reservoris d’aigua, hostals... .
Conserva quasi intactes més de sis quilòmetres d'empedrat, juntament amb els murs de contenció, voreres i trencaaigües.
Ja a les acaballes trobem les restes de Cal Ferrer i els Hostalets del Capsacosta. Cal Ferrer possiblement va funcionar durant temps com hostal i a finals del segle XVIII es convertí en ferreria o complement de la primera funció.











Cal estar atents als canvis de vegetació i les vistes que ens va oferint el camí. També és d'obligada parada visitar Sant Salvador de Bianya.
El nucli, un petit agrupament de cases, està presidit per l'església parroquial romànica modificada per diferents afegits posteriors. Malgrat les modificacions que ha sofert l'església de Sant Salvador a través dels segles és un dels exemplars romànics més interessants de la comarca de Garrotxa i és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català. És una església del segle XII d'una sola nau, amb volta apuntada i capelles laterals i sagristia afegides durant el segle XVII-XVIII; l'absis és semicircular i la seva volta és de quart d'esfera i queda separat de la nau per l'arc triomfal.
La porta d'entrada, ornada amb columnes, capitells esculpits i arquivolta trenada, pertanyen a les obres de restauració realitzades l'any 1911. El campanar d'espadanya va ser convertit en torre, amb teulat a quatre aigües, a començaments del segle XVII. A l’església sons destacables les mènsules. Les més destacables són les situades damunt la porta de la façana sud.  També cal destacar els capitells repartits per diferents punts del temple.


Una excursió molt fàcil i atractiva que us recomanem fer, si més no aprofitant la Caminada popular de la Via Romana que s'acostuma a fer el més d'octubre amb molta participació, on fins i tot s'hi pot anar disfressat de l'época.

dilluns, 15 de maig de 2017

Begur i cales per camins d'aigua

Mª Clara Martínez (8 abril 2017)

La sortida d'avui ens porta a conèixer una part del bonic municipi de Begur, al Baix Empordà. En aquest recorregut, hem visitat aquest poble de la Costa Brava, i hem descobert algunes de les seves fantàstiques cales, i recorrent antics camins d'aigua de gran bellesa.
Situat en el cor de l’Empordà, el poble de Begur i les seves platges configuren un dels indrets més meravellosos de la Costa Brava.
Iniciem la sortida al poble de Begur, situat en un turó i presidit pel seu castell, actualment enrunat i que actualment fa de mirador, visita obligada, i des del que tenim unes excel·lents vistes de la costa i la plana empordaneses, que s'estenen fins arribar als Pirineus.











Ens criden l'atenció les moltes cases d'estil colonial que anem veient, reflex de l'historia d'aquesta vila. Durant el segle XIX, molts begurencs van creuar l'Atlàntic per intentar fer fortuna a ultramar, sobretot a Cuba. Alguns dels qui ho van aconseguir, van tornar al seu poble i van edificar les seves cases amb l'estil d'aquelles terres. Per commemorar aquests fets, a primers de setembre se celebra la Fira dels Indians, amb un mercat de productes d'ultramar, tallers, mostres d'antics oficis i tastets de productes.
Ja als afores de la població, passem pel Mas d'en Pinc. És una típica masia, amb una molt ben conservada torre de vigilància del s.XVII. En aquest mas hi va viure i morir Carmen Amaya, i actualment acull la Fundació Nereo, que vetlla per la preservació de la zona natural protegida de Ses Negres. Travessem els jardins del mas, convertits en jardí botànic on diferents cartells ens informen de les espècies de flora que anem trobant, i ens dirigim a la cala de Sa Tuna, pel paratge i la riera d'Es Quinze. Aquest curiós nom ve de quan les dones anaven a rentar la roba als safareigs que hi havia a la riera. El preu d'aquest servei era de quinze cèntims, i d'aquí ha anat derivant. Els quinze... es quinze. La riera ens ofereix un paratge ombrívol i cobert d'exuberant vegetació de ribera que, en pocs minuts ens porta fins l'espectacular cala de Sa Tuna, en la que hi ha tota mena de serveis. Compagina la zona urbanitzada amb una zona de pins que s'enfila fins el Cap de Begur.
Seguint el braç de roca que protegeix aquesta cala ens arribem fins l'Alt de Sant Pau, des d'on tenim una vista magnífica fins a Cap Sa Sal. Entre aquest braç de roca i Sa Tuna, queda resguardada la petita cala de s'Aixugador, molt més salvatge i sense serveis de cap mena, però el lloc ideal per practicar snorkel o per aquells qui els agrada estar més tranquils.











Aquest és un bon lloc per parar a recuperar forces amb un bon esmorzar, tot admirant la bellesa que ens envolta. Pel Camí de Ronda ens dirigim a Aiguafreda. En aquesta cala hi trobem un petit moll per embarcacions i també una agradable zona de picnic. Una cala no massa gran, envoltada de pins, i d'una gran bellesa. Seguim pel Camí de Ronda, fins a Cap Sa Sal, on els anys seixanta s'hi va construir un gran hotel de luxe i que ara s'ha convertit en apartaments. Voregem la gran edificació i per senders i corriols recorrem la Reserva Marina de Ses Negres. Aquesta és una zona protegida, i en aquest tram de costa, que va des d'Aiguafreda fins a Sa Riera, no es pot navegar amb vaixells de motor ni practicar esports d'immersió. Tan sols es pot anar amb caiac o fer snorkel.
Ens meravella el paisatge agrest, els afloraments rocosos en front dels penya-segats i el color de les aigües d'aquesta zona. Arribem a la magnífica cala de Sa Riera, amb una important platja i envoltada d'una gran urbanització. Aquesta cala és una de les més poblades, i els primers dies de setembre, acull part del mercat de la Fira d'Indians. En aquest mercat, a part dels productes d'importació com cafè, cacau, espècies i moltes coses més, s'hi fan mostres d'antics oficis i s'ofereixen tastets de productes.











Sense deixar el Camí de Ronda ens acostem fins la cala d'Illa Roja, nudista, presidida per una gran formació rocosa i protegida per alts penya-segats de color rogenc que li donen el nom. No molt lluny d'aquí ja tenim la platja de Pals, una de les més grans del territori català. Més de 3'5 km de platja, també protegida, per preservar les dunes i la flora i fauna que en són característiques. En aquest punt reculem fins a tornar a la cala de Sa Riera i no desaprofitem l'oportunitat de banyar-nos els peus en les seves transparents aigües i gaudir del frec de les onades en els nostres turmells.
Amb una mica de recança hem de deixar la zona costanera i tornar al poble de Begur. Per fer-ho, seguim l'antic camí d'aigua de la riera de Sa Riera. Un altre vegada ens trobem envoltats de exuberant vegetació de ribera. Les molses cobreixen les pedres i els troncs dels arbres, les plantes enfiladisses s'enfilen per tot arreu, i un ric i variat sota-bosc omple de verd el llit d'aquesta riera. En aquest tram de camí, encara s'aprecien les restes d'antics molins i de murs de contenció que protegien els conreus. Aquests camins d'aigua són molt antics. Són els que utilitzaven els pescadors, abans que es construïssin les modernes carreteres, per anar del poble fins les cales, on solien tenir-hi una barraca i la barca per anar a pescar.
No tardem en tornar a ser al poble i admirar algunes més de les moltes cases colonials, així com alguns carrerons i racons de gran bellesa.
La ruta que hem fet avui no té cap mena de complicació. Tots els camins estan fresats, fan de bon caminar i estan força ben indicats. Una sortida excel·lent per gaudir de la bellesa dels seus paratges naturals.


I aquí donem per finalitzada la sortida d'avui. Una ruta magnífica, per la seva diversitat de paisatges, per la bellesa natural de les seves cales i camins, i per la gran quantitat d'història que s'amaga en els seus racons.
fotos: Julio Santiago - Eudald Teixidor