divendres, 18 de desembre del 2015

Serinyà

Comencem a la població de Serinyà, on visitem la seva església de Sant Andreu, edificació romànica, d’un estil molt pur, amb poques transformacions, que dona personalitat al poble.
Creuem el poble i al poc e deixar-lo enrere passem per sota la carretera C-66,davant mateix del casalot de can Gatielles, amb airoses galeries.











Ara caminem per la carretera vella, sense trànsit, fins a passar per l’antic pont sobre el riu Ser, a una considerable altura. Caminem uns 60 metres i ens aturem a visitar l’ermita santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor.
Ara iniciem un tram de pujada per un camí pedregós, fins a una pista, que seguim cap a la dreta. Passem per davant de can Cabrit, i la casa de turisme rural de can Cofí, i tornem a arribar a la carretera C-66, que tornem a creuar. Aquest cop amb molt de compte, donat que ho fem per sobre. Ja a l’altre costat seguim la pista que tenim en front i passem molt a prop d’alguns masos, com Can Rasclaire, can Pou i la Canova de l’Illa.
Comencem a baixar, fins el tram final del riu Ser, d’alt interès ecològic i faunístic. Tot baixant veiem el casalot de Les Planetes, i creuem el Ser pel pont que porta el mateix nom: Pont de les Planetes. Creuat el Ser, continuem pel Camí de les Rescloses, vorejant el riu Fluvià i descobrint i gaudint de racons de gran bellesa. Ens acompanya una abunant vegetació de ribera, que amb la tranquil·litat que s’hi respira, fa que aquest un indret important per a la nidificació i hivernada d’ocells aquàtics, i per a la llúdriga, reintroduïda, i que de vegades es deixa veure. Mes endavant trobem una zona de pollancres, plàtans i altres espècies, fins arribar a la Resclosa de Serinyà.











Continuem passant per camins emboscats i espesses arbredes, amb el riu Fluvià a prop nostre. Arribem a la Presa de Martís o Presa del Mig, amb la central elèctrica al seu costat. Des d’aquesta presa, al davant nostre, veiem les restes de la curiosa Ermita de Sant Miquel de la Roca, Excavada dins ‘una cavitat rocosa natural, al bell mig d’un cingle, a l’altre banda del riu.
Deixem enrere aquesta darrera presa i ara ens comencem a allunyar del riu tot iniciant un tram de pujada, cap el Pla de Martís. Passem pel costat de la Casanova d‘en Monner i del restaurant “Les Heures” Darrera aquest restaurant es troba la Cova Mariver I a la banda est de la casa del Enginyers, tot baixant uns metres per un sender, al cingle, s’hi troba l’entrada de la cova de Les Encantades. Una mica mes endavant hi ha el Casal de Martís o Casa dels Enginyers, popularment coneguda com a casa del Pantà.
A partir de la casa del Enginyers el camí es converteix en una carretera local, i passat poc mes d’un quilòmetre arribem al veïnat de Martís de Baix, on podrem visitar el Salt de Martís (no sempre porta aigua...), al Rec d’Espolla. 
Mes endavant arribem a la Creu de Terme i el Pont Medieval. Ara el camí passa per una ample planúria agrícola, de colors canviants segons l’època de l’any. Aquesta joia paisatgística va ser escenari històric de la Guerra Civil Espanyola, quan es va convertir en camp d’aviació. 











Seguim entre camps i conrreus, en direcció a Serinyà. Però no podem marxar sense fer una visita al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
Les Coves del Reclau, obertes en el talús de la riba dreta del riu, constitueixen un patrimoni arqueològic d’interés internacional que presenta la millor seqüència paleolítica de Catalunya. Ja tan sols ens queda recórrer el camí que ens porta de nou al poble de Serinyà i donar per finalitzada la sortida d’avui.


Text: Mª Clara Martínez  Fotos: Eudald Teixidor - Josep Mª Baró

dilluns, 14 de desembre del 2015

Congost del Mu

5 desembre 2015

Aquest dissabte hem fet una excursió molt interessant a la comarca de la Noguera, concretament l'hem iniciat al municipi d'Alòs de Balaguer a la província de Lleida. Aquest petit poble es troba una mica allunyat de les vies principals de comunicació pel que manté d'alguna manera aquest encant particular dels pobles allunyats de l'enrenou d'altres localitats més grans.
Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre al sud de la serra del Montsec.











El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introduir-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mu) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.
Precisament aquest Congost és el nostre principal objectiu d'avui, recorrerem el riu endinsant-nos en aquest congost d'extraordinària bellesa.
Sortim del poble per la part oest just al costat del pont que dóna accés a la via principal, en aquest punt accedim al camí conegut com "camí del Sola" Troben cartells informatius del camí que farem, es tracta d'una pista en molt bon estat, en menys de dos kilòmetres arribem a la zona d’esbarjo anomenada l’Espadella on trobem una font molt curiosa on brolla l’aigua d' una paret granítica esplèndida i un conjunt format per taules i una petita cabana on es pot fins i tot fer una barbacoa.











Seguim fent camí i a mesura que avancem el paisatge s’estreny i pràcticament estem a tocar la vora del riu. Decidim fer una parada per fer un mos abans de començar el que es pròpiament el Congost ja que en primer lloc tenim que passar per unes passeres metàl·liques que penjen de la paret del Congost i ho volem fer tot seguit. En realitat anyirem resseguin el Congost de Mur o de Mu com també es coneix fins arribar a l'aiguabarreig que es el punt on es troben els dos rius el Segre per un canto i el Noguera Pallaresa que prové de l'embassament de Camarasa.
Un cop hem deixat enrere les primeres passeres el paisatge es magnífic comencem a guanyar alçada i apreciem al fons la impressionant mola que forma el Mont-Roig a la nostre esquerra trobem la serra carbonera amb el pic de Mur del que pren el nom el Congost i a la nostre dreta podem admirar el serrat del Poll amb el puig de lo Castellar que es la màxima altitud de aquesta contrades 772 mts.
Ara ja arribat aquest punt comencen a davallar de nou a trobar el riu i divisem perfectament el pont penjant que travessarem per arribar en primer lloc a la petita central hidroelèctrica del Alos i uns metres mes enllà la molt mes potent Central de Camarasa just on es e l'aiguabarreig que es el punt final de la excursió de avui.











La tornada la duem a terme desfent el camí fet i un cop som de nou al poble decidim pujar a visitar el Castell d'Alòs. Aquest és interessant encara que només resten unes poques parets i part de la seva torre d'homenatge. Va ser construït pels àrabs vora l'any 1000 dC, el castell d'Alòs fou conquerit pel comte Ramon Borrell entre els anys 1015 i 1016, durant l'expedició contra els musulmans que el portà més enllà de Balaguer. Caigut de nou en domini àrab després de la mort del compte, no va ser fins a l'any 1024 que es va reconquerir definitivament i se'n donà el domini directe al comte d'Urgell.



Hem fet una excursió sense dificultat poc desnivell uns 400 mts i un recorregut aproximat de 16km.
Texte: Josep Mª Baró - Fotos: Ramon Busquets