dimecres, 4 de novembre del 2015

Puig Estela

Puig Estela pels escalers i coves del sector occidental (31 d’octubre de 2015).
Desprès de dos intents de fer i completar aquesta excursió (8 d’agost i 5 de setembre de 2015), avui l’hem feta completament, en una dia magnífic (un dia de primavera tardoral) i amb al·licients no previstos.
Avui hem tingut una nova incorporació al grup de Caminant per Catalunya, l’Olga, de Sant Joan de les Abadesses. A l’arribada al coll de Camps, el sol ja donava una llum increïble als colors de la tardor, amb una mostra de colors vermells i grocs de gran bellessa.
El recorregut previst, que passava per la explotació minera del cel obert de Camps, amb una referència al passat de la zona com a part del somni industrial català del segle XIX, a continuat pujant als llisos de Maus, per encarar els escalers. Hem trobat una parada de caçadors, que suposo encalçaven porcs senglars, dels que hem trobat proves d’activitat, ja que havien llaurat diferents indrets de la zona.
Els escalers han encantat als que no coneixien aquesta camí tant savi, que puja 350 metres de desnivell en un pam de terreny. Dalt dels escalers hem albirat parets de pedra seca i ens hem dirigit cap on, segons els plànols hi ha la barraca d’en Coll. No sols hi ha una cabana de pedra al costat d’una roca, sinó que una mica més enllà hi ha una petita pleta.











Arribats a la pleta i cabana d’en Camps, absolutament esplèndida i imponent, amb murs de pedra de més de mig metre, hem admirat la ubicació del lloc, un prodigi d’arquitectura popular. La pujada cap al Puig Estela cap fer-lo amb empenta i calma. Sempre s’arriba, sols cal marxar al ritme personal.
Dalt del cim, hem fet una referència al cilindre de pedres, l’antiga fita alçada pels físics que varen mesurar el meridià terrestre entre Dunkerque i Barcelona, a finals del segle XVIII. L’agost de 1792 varen alçar un monument, que ara serveix al excursionista per aportar una pedra nova al cimbori.


Tot esmorzant, ens hem trobar amb un convidat no esperat: Una guilla, que fent honor al seu nom, ha fet moviments d’exploració, fins acostar-se a pocs metres i obtenir aliments. Mai, cap del grup havia vist tant prop una guilla, que era molt atrevida i confiada.











Tot baixant cap la Portella d’Ogassa hem visitat la cova de la Coma d’Olla i, posteriorment l’entrada, a la comarca de la casa homònima, el Forat del Miquelet, que amb els seus 90 metres de profunditat, sembla un repte massa complicat per les nostres capacitats.
Sant Martí d’Ogassa ha estat el final de la nostra excursió, amb un record amable a un sant carolingi que fou descobert per uns ànecs.

Antoni Llagostera Fernández
Fotos: Ramon Busquets