Monturull i Perafita

Magnífica sortida per la Cerdanya, aquest passat dissabte 26 de setembre. Aprofitant la jornada de reflexió en Josep Mª ens ha portat a fer un parell de cims, el Monturull de 2760 m. i el Perafita de 2753 m. Tots dos fantàstics i espectaculars. L'accès el vem fer per els estanys de la Pera.

Des de Lles de Cerdanya o des de Aransa  podem arribar amb una pista fins el refugi de Pollineres on hi ha un bon aparcament i una zona molt ben acondicionada per passar el dia. Des d'aquí seguim un camí paral·lel a la pista que ens porta al refugi dels estanys de la Pera. De seguida i davant nostre, veiem un dels cims que avui ens espera, el Perafita. Passem per els dos estanys de la Pera i tirant a l'esquerra. Estem ben be a sota del Perafita, però des d'aquest punt és pràcticament impracticable.Més amunt hi ha la petita bassa de Claror, on hem de girar de nou a l'esquerra deixant el Monturull davant nostre. 

Per pujar-hi hem d'anar a buscar la carena de la serra Airosa, que com indica el seu nom corre l'aire. Desprès d'una forta pujada accedim a la carena i girant a la dreta ens acostem al primer cim d'una forma més placida. El darrer tram torna a fer una bona pujadeta que ens fa suar de nou. Ens trobem al límit de la Cerdanya, Andorra i l'Alt Urgell. El Monturull també és conegut com la Torre dels Soldats. No cal dir que les vistes son impressionants, i més avui que ens ha fet un dia magnífic, veient clarament tot el Pirineu, destacant la Pica d'Estats o la Maladeta i l'Aneto i més a prop els cims d'Andorra. I darrere la serra del Cadí o el Puigmal, amb la plana de la Cerdanya.

Just davant nostre també veiem el Perafita, el proper objectiu. Cal baixar fins al coll de Claror, amb una pendent força dreta que ens fa estar molt atents. I de nou cal tornar a pujar intensament, amb alguna grimpadeta i tot fins arribar de nou al cim. Tot i això no es que sigui complicat, simplement un "divertimento". 

El Perafita, també és conegut amb el nom del Tossal de les Truites. Aquest és una d'aquestes muntanyes que et queden gravades per la seva forma peculiar semblant a una piràmide. Les vistes es repeteixen, amb els estanys de la Pera a vista d'ocell. Continuem la baixada fent camí nou per anar a buscar el collet de Sant Vicenç i desprès cap al refugi dels estanys de la Pera. En aquest cas la baixada és molt més compensada i tranquila, que convida a gaudir del paisatge i les vistes.

Un cop al refugi, descans obligat amb cervesa inclosa, tot i que el temps s'ha complicat i sembla que en algun punt de la cerdanya ja plou.

Des d'aquest punt hi ha poc tros i l'hem fem baixant per un sender envoltat d'aigua. Primer en forma de cascada i tot seguit de petits rierols que ens acompanyen fins al final.

Una sortida molt maca amb un dia radiant, tot i que ens hem abrigat durant gran part del trajecte. Una bona proposta per reflexionar amb calma. Ah! i avui ens hem quedat sense coca ja que l'Andreu estàva de vacances, i al cim no hi havia la típica coca de Perafita !!!