dimecres, 19 de novembre del 2014

Premià de Dalt - Sant Mateu

Aquest passat dissabte 8 de novembre hem tornat a la comarca del Maresme per fer-hi una sortida amb els amics de la Agrupació Científico Excursionista de Mataró. Una caminada que ells han fet a l'edició d'aquest any de la Marxeta que arribava a la 27ª edició (16 novembre).
Sortint des del poble de Premià de Dalt, hem fet un recorregut de 14 kilòmetres on hem pogut gaudir de magnífiques vistes en molts dels miradors que hem anat trobant per el camí, com el de la Cornisa o el d'en Pere, entre d'altres. No cal dir que el mar és un dels protagonistes en aquestes postals del Maresme que hem anat veient.
Una ruta on també hi ha nombroses fonts, la de les perdius, del grill, del senglar o la de can Mateu entre d'altres.










El punt culminant de la sortida era el cim de Sant Mateu, el punt més alt a 466 metres, que pertany a la Serralada de Marina. En aquest punt hi ha l'ermita de Sant Mateu del Bosc, un edifici petit d'estil romànic del segle XI, amb una única nau de volta de canó i un absis semicircular amb una finestra al centre i un campanar de cadireta.










Ja de tornada cap a Premià de Dalt, hem passat per el turó de la Cadira del Bisbe, les restes d'un poblat ibèric on encara hi ha les restes d'algunes edificacions. El nucli estava distribuït en terrasses per salvar el desnivell.
Les excavacions realitzades als anys setanta, van descobrir les restes de diversos habitatges, un carrer empedrat, així com nombroses mostres de ceràmica.










I finalment hem tornat al nucli de la població del Maresme. Premià de Dalt té uns 10.000 habitants i està a 142 metres d'altitud. En un principi el terme municipal arribava fins al mar, però amb l'augment de la població i per una major seguretat, el seu barri marítim es va convertir en la població de Premià de Mar, l'any 1836. Hem pogut gaudir d'alguns elements patrimonials com l'antic edifici municipal, la masia de Can Verboom, o la parròquia de Sant Pere.


I per acabar tornar a donar les gràcies al nostre xerpa, en Víctor Ligos, i els seus companys per mostrar-nos el seu  territori que a més es coneixen pam a pam.