dimarts, 4 de novembre del 2014

Balandrau i Puig Cerverís

Nova sortida aquest dissabte 1 de novembre per la comarca del Ripollès, aprofitant el bon dia que ha fet. L'objectiu dos cims que ja hem fet en altres ocasions: el Balandrau i el Puig Cerverís, dos miradors impressionants.
El punt d'inici l'hem anat a buscar al coll de Medianell, arribant-hi per la pista forestal que uneix la Vall de Ribes amb la de Camprodon, de Ribes a Tregurà. Precissament en aquest punt, a 1.928 m. hi ha el canvi de Vall, el límit amb els municipis de Pardines i Vilallonga de Ter.
Des d'aquest coll ens començem a enfilar per la costa del Meianell d'Isern i amb un primer desnivell de 280 metres, uns 40 minuts, assolim el primer dels cims, el Puig Cerverís, de 2.208 m. 










Des d'aquest punt ja tenim unes vistes privilegiades en tots els sentits. A més avui a inmersió tèrmica ha fet que tinguessim als nostres peus un mar de núvols impressionant, i en canvi, al cel ni un de núvol.
Per continuar la excursió cal anar seguint la serra de la Canya, que a través de colls i petits cims ens acostarà mica en mica al Balandrau. Un d'aquests colls és el dels Treguranesos o de la Canya. Un important lloc de pas entre el Serrat (Queralbs) i Tregurà (Vilallonga de Ter). Constantment estem envoltats de vistes, amb el Puigmal imponent a la nostra esquerra.
Nosaltres, enlloc de fer tota la carena fins al cim, ens hem desviat a la dreta, desprès de passar la collada de Llenyassers i el coll del Trescamins,
Ens hem dirigit cap a les mines de la Coma de Granollers, planejant per mantenir els poc més de 2.300 metres, fins arribar en un petit pla on hi ha les restes del que havia estat la barraca dels miners i algunes mines. Tot i que les seves boques estàn totalment ensorrades, trobem per la zona restes del mineral de ferro que s'hi extreia. Hem aprofitat per esmorzar en aquesta zona.











Amb la panxa plena hem suat una mica per arribar al Balandrau, enfilant directe per la coma de Granollers. Uns 200 metres més de desnivell.
Amb 2.584 metres d'altitud és el 19è cim més alt del Ripollès, una muntanya molt coneguda però no tant visitada com el Puigmal.
Des d'aquest punt les vistes continuen essent impressionants.
Un cop hem gaudit del paisatge hem començat el retorn, en aquest cas per la coma de Fontlletera. Primer baixant fins a un coll i pujant a un altre cim, el Tres Pics de 2.529 m. I de seguina baixant per aquesta coma que és recordada per la tràgedia que hi va haver el 30 de desembre de l'any 2.000 on varen perdre la vida 10 excursionistes que els va sorpendre un sobtat canvi de temps, i volent evitar el Torb, van baixar per aquesta zona i quedaren colgats per la neu. Res a veure amb el dia que ens ha fet avui, a estones anàvem amb màniga curta, tinguent en compte que entràvem al més de novembre es feia extrany.
Aquesta és una de les zones importants de pastura de la comarca on també hi ha la barraca de la Fontlletera, una interessant cabana doble, força amagada en una roca.











I aquí mateix, una mica més avall, hi passa la pista forestal, això si encara som a 5 kilòmetres del coll de Medianell. Nosaltres però hem previst deixar un altre vehicle en aquesta zona per evitar caminar aquesta distància per la pista ja que es fa una mica pesada.
Tot i que no hem fet molts kilòmetres, uns 10, si que portem a les cames un bon desnivell acumulat i ens convé un bon descans. O una cervesa, que és el que hem fet a Ribes de Freser.
Per arrodonir la diada de Tot Sants, desprès d'un bon esmorzar, la Clara ens ha portat panellets casolans, que eren boníssims.