dissabte, 15 d’octubre del 2011

El Sallent - Sant Miquel del Corb

Nova sortida del Caminant per Catalunya, el passat dimecres 12 d'octubre per fer una nova etapa del GR II que enllaça La Jonquera amb Aiguafreda travessant les comarques de l'Alt Empordà, la Garrotxa i Osona. En aquest cas hem fet l'etapa VI entre El Sallent i Sant Miquel del Corb en termes de Santa Pau i les Preses respectivament, a la comarca de la Garrotxa.
La sortida l'hem fet des de Sallent, un veïnat de Santa Pau on destaca l'església de Sant Vicenç del Sallent. De seguida l'aigua és la protagonista gràcies a la riera de Sant Martí on val la pena perdre uns minuts. El camí segueix envoltat de masies i cases de pagés con can Batlle, can Gasparic,can Sala, can Cudert o can Formiga entre d'altres. Aquesta darreta precissament acull una història amb una mena de monolit anomenat la pedra del diable.
També voregem una altra església, Sant Martí Vell abans d'arribar a can Mascou on hem de trencar a l'esquerra per entrar ja al centre de Santa Pau, on la vila vella és declarada conjunt històric artístic. Destaquen el castell, la plaça porxada i l'església parroquial. Nosaltres no hem perdut gaire estona ja que en altres excursions hem tingut temps per gaudir-ne.
Tot seguit entrem en plena zona volcànica de la Garrotxa. Les primeres mostres les trobem amb el volcà Rocanegre. Al costat hi ha la font del Clavell on hem aprofitat per esmorzar.
Seguint el GR vorejem el volcà de Santa Margarida que en una altra ocasió vem visitar. Si teniu temps val la pena doncs visitar-lo. El nostre proper objectiu Sant Miquel Sacot on destaca la seva església. Seguint el camí entrem a la zona on hi ha la cooperativa de la Fageda d'en Jordà coneguda per els seus productes i que ens dóna entrada a la Fageda passant peró per el seu límit sud on hi ha la casa del mateix nom, can Jordà. I mica en mica anem deixant el municipi de Santa Pau per entrar a la Vall del Corb, on ens queda visitar l'església de Sant Miquel del Corb situada en un petit turonet on destaca el campanar a quatre vesants i el porxo. Molt a prop trobariem una altra ermita dedicada a Sant Martí.
I nosaltres hem acabat la excursió en aquest punt fent uns 14 kilòmetres amb unes 4 horetes. Hem de reservar-nos un parell d'hores més si volem gaudir de Santa Pau, el volcà de Santa Margarida i la fageda d'en Jordà. Nosaltres ja haviem fet una ruta similar a l'inversa el desembre del 2009 on ja vàrem gaudir d'aquests espais. http://caminantpelripolles.blogspot.com/2009/12/les-preses-santa-pau.html
I en l'apartat d'anècdotes destacat el molt bon temps que ens ha fet, hem passat calor, i la quantitat de gent que hem trobat en tota aquesta zona volcànica. Seguirem el nostre camí al GR II en altres etapes.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Vall del Bac

Aquest dissabte 8 d'octubre hem fet una nova sortida. En aquest cas a prop de casa, a la Vall de Bac, a l'Alta Garrotxa tot seguint el GR I. Una excursió plena de masies, esglésies i racons amb molta història d'aquest antic camí ral i ramader. Des de Sant Pau de Segúries cal agafar la carretera antiga de Capsacosta i de seguida agafar un trencant cap a l'esquerra cap a la Vall del Bac, com si anessim a cal Mariner. A uns dos kilòmetres nosaltres ja hem deixat el cotxe al veure el primer senyal del GR, tot i que més avall hi ha altres llocs per deixar-lo i així us podeu estalviar unes hores. El sender comença baixant fins a la riera i la casa Mas de l'Om on s'ha de seguir un bon tram de carretera per desviar-nos cap a l'església de Sant Feliu de Bac amb carecterístiques del S XII. Les Masies i Esglésies son doncs algunes de les protagonistes.
Algunes d'elles cal deixar un moment el GR per visitar-les. És el cas de la següent a tocar de la casa del Coll i ha Santa Magdalena del Coll en estat ruïnos. En més bon estat es troba la de Llongarriu, la Mare de Déu dels Àngels, d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat i amb volta de canó i campanar d'espedanya. En aques punt hem esmorzat desprès de fer uns 8 kilòmetres.
Amb 20 minuts arribem a l'Hostal de la Vall del Bac, un establiment amb més de tres segles d'història, on es canviaven les cavalleries de la ruta que enllaçava Olot i Besalú amb Camprodon. Molt a prop trobem Cal Ferrer, una altra construcció amb molta història, que haurem de deixar per el programa de TVR ja que en Toni Llagostera ens ho explica amb tot detall.
La tornada l'hem fet seguint la carretera ja que continuem trobant elements destacables com la Torre, i just al costal l'església de Sant Miquel de la Torre. Des d'aquest punt hem de buscar el pont de Llongarriu on val la pena baixar a veure el riu Llierca i les seves gorgues.
Ens queden 6 kilòmetres de carretera, segurament els més pesats de fer ja que a més mica en mica, es va pujant per anar guanyant alçada. Entre mig no ens podem perdre passar per el pont dels Esquellerics que travessa el torrent de Porreres. Però aquest no està gens indicat i cal anat ben documentat per trobar-lo, a prop de la casa del Pagès. Les Planes Rònegues, la Plaça Reial o les cases de la Canova i la Badosa ens acosten fins al punt de sortida.
En total 18 kilòmetres que es poden fer amb unes 5 hores tot i que nosaltres hi hem estat 7 per gravar el programa tranquilament i com no per fer un bon esmorzar.
Una excursió que podeu fer a la vostra mida si hi aneu amb dos vehicles i així fer menys kilòmetres. De fet nosaltres per error, hem començat la sortida abans del punt que teniem previst i així n'hem fet 3 o 4 de més. Però ha valgut la pena, al final però hem demanat auxili ja que es feia tard i l'Andreu pobre, desprès de gravar tota l'estona, encara tenia forces per anar a buscar el cotxe gairebé corrent. Es d'una altra pasta, deu ser per lo de forner !
I en l'apartat d'anècdotes, a part de la patinada de sortir en un altre lloc, per cert en Toni ens ho ha compensat amb un vermut a Can Baral.la, hem de comentar alló que no ens agrada. I es que a vegades trobem gent, com diem a TVR trempats pels cullons, que ens volien impedir el pas per la seva casa per ser una propietat privada. Estem parlant de el Coll, on per visitar l'església cal deixar un moment el GR. Doncs en Toni ha tingut feina per explicar al propietari (Alemà) que no es podia prohibir el pas per anar a l'ermita. En fi desprès d'una discusió hem fet la nostra i avall.
Per tant si feu aquest camí vigileu ! tot i que posa prohibit el pas i vigileu amb el gos tranquils. El gos manso i el que s'ha de vigilar és amb l'amo. Però perque veieu que no som pas tant dolents, l'altre anècdota del dia l'ha protagonitzat un gos de caça que s'havia perdut i ens ha seguit molta estona. Doncs a part de donar-li beure i menjar hem trucar als amos per que el vinguessin a recollir. Apa, no us perdeu el programa properament a TVR.