dissabte, 24 de desembre del 2011

diumenge, 18 de desembre del 2011

De la Farga a l'Aliguer i Sovelles

Nova sortida aquest dissabte 17 de desembre, a prop de casa, al terme municipal de Les Llosses. Una excursió des de la Farga fins a Sovelles de 14 kilòmetres amb una ruta circular.
Hem començat a la Farga de Bebié en un dels edificis on hi havia habitatges per els treballadors de l'antiga fàbrica tèxtil, ens referim a la colònia Sunyer perfectament visible quan passem per la renovada C-17. Precisament aquesta carretera ens ha portat els primers problemes per travessar-la i accedir al camí d'inici just al cosat de la casa Sunyer. Estem a 680 metres i seguim el camí ral que ens portaria a Sovelles. Però nosaltres el farem de tornada i ens acostem a la riera de Sovelles per contemplar els seus racons i cascades, en aquest cas sense gaire aigua. A partir d'aquest punt enfilem per un corriol que ens porta a Bellavista, que com diu el seu nom podem contemplar un magnífic entorn i amb una visió diferent de Ripoll si estem acostumats a veure-ho des de Sant Roc o Sant Bartomeu.
Hem esmorzat uns metres més endavant, al pla de Bronze, per evitat les torres d'alta tensió. I de seguida s'arriba a l'Aliguer d'una gran presència i on hi ha constància que un Aliguer formava part del grup de pagesos benestants que acompanyaven a Alfons Carles de Borbón durant la seva entrada a Catalunya el 1872.
A través d'una pista ens acostem a Sovelles, primer per la casa del Camp, on hem gaudit d'un ramat de vaques abundós i tot seguit arribem a Sant Sadurní de Sovelles, antiga parròquia de del terme de les Llosses on destaca una església de planta rectangular, amb capelles laterals. Està envoltada de cases com Cal Nasi, l'Hostal o el Puig. Impressiona la quantitat de camps que hi ha totalment planers tot i que estem a gairebé 1.ooo metres. Una pista encimentada ens portaria fins al Cremat i cap a Ripoll. Nosaltres hem tornat al punt de sortida però en aquest cas seguint l'antic camí ral paral.lel a la riera de Sovelles i que en algun tram conserva restes d'empedrat encara que a nosaltes les fulles ens han impedit veure-ho. Hem tornat a la Farga fent una sortida d'unes 4 hores amb un desnivell acumulat de 600 metres.
Avui gairebé per primera vegada aquesta tardor hem passat una miqueta de fred ja que fins ara el sol encara escalfava de valent. Una excursió que feia temps que voliem fer però durant les obres de la C-17 era complicat accedir-hi. (I sense obres déu n'hi do) almenys podria estar indicat. En Toni Llagostera ens ha explicat moltes històries que us reservem per el programa Caminant per Catalunya.

diumenge, 11 de desembre del 2011

De l'Avenc a Sant Romà de Sau

Nova etapa del GR II al programa Caminant per Catalunya, la novena, que hem fet aquest dijous 8 de desembre aprofitant que era festiu. En aquest cas hem continuat per l'Avenc (a prop de la casa de Rajols on havíem acabat la darrera etapa) fins a Sant Romà de Sau. Una sortida molt tranquila de poc més de 11 kilòmetres amb un recorregut de baixada el que ens ha fet gaudir encara més de l'espectacular paisatge. Hem començat a caminar al Pla de l'Avenc, més concretament al Pla Boixer amb un dia radiant però amb la boira com a protagonista a la part inferior de les valls. Amb 30 minuts arribem a la casa de l'Avenc, una casa amb molta història que actualment acull una infinitat d'activitats on destaca el turisme rural. L'edifici actual és de finals del S XV i en la seva restauració s'ha intentat mantenir la seva originalitat respectant els materials i alhora aplicant les energies renovables, i on sembla que eviten el consum de carn i s'etiqueten com a turisme sostenible.
Seguim baixant lentament fins al poble de Tavertet on segons la seva web és un municipi agradable i acollidor, digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l’atractiu dels seus paratges. Es diu que s’hi respira l’aire més pur de Catalunya. Destaca l'església de Sant Cristòfol i les seves cases antigues configuren un poblet de pessebre. I el més espectacular, estem a sobre la cinglera i les vistes a tota la vall del Ter son envejables. Avui però la boira ens impedia veure les fondalades de les valls però alhora ens mostrava aquesta espectacularitat de paisatge màgic. Hem aprofitat per esmorzar gaudint de la boira però amb un sol que ens escalfava. A partir d'aquest punt hem de començar a baixar per un caminet que va passant per la cinglera mostrant imatges realment boniques. Amb una hora de baixada hem arribat a la Riba i amb 30 minuts més a la presa del Pantà de Sau ara ja sense boira, per poder admirar les seves aigües que fan el seu goig.
I ens queda arribar a Sant Romà de Sau, al nou poble que es va construïr per poder inundar l'antic que ara descansa sota les aïgues del pantà. Per fer-ho cal pujar uns 475 esgraons. Del poble res a destacar.
Avui erem una bona colla, 10 caminadors que hem gaudit d'aquest dia festiu. Ens ha sorprès la casa de l'Avenc per la quantitat de diners que sembla que s'hi inverteixen per fer-hi un turisme sostenible. Sembla increïble però hi ha un pàrking subterrani amb una gran capacitat per aparcar-hi, fins i tot un autocar. Com ha repetit diverses vegades algún membre de l'expedició "Això és molt estrany !!" també fent referència a altres aspectes de la sortida I com que ens hem relaxat molt, avui el tema de discusió era la Proa i la Popa que ens ha fet riure una estona perque no ens posavem d'acord. En fi un GR II que mica en mica anem arribant al seu final, al municipi d'Aiguafreda.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Puig de Bassegoda

Interessant excursió aquest dissabte 3 de desembre a un dels cims emblemàtics de l'Alta Garrotxa, el Puig de Bassegoda de 1.373 m. que tot i no ser gaire alt és exigent amb un bon desnivell. Nosaltres ho hem fet des de la Plana, una casa de pagés situada a uns 600 metres. Per accedir-hi hem passat per Sadernes, seguint una pista forestal i a 5 km hem deixat el cotxe, a la castanyeda de la Plana. Seguim caminant fins a ca n'Agustí on deixem la pista i començem a enfilar passant per el Bosquet. Quan portem una hora de camí ens trobem el santuari de la Mare de Déu de les Agulles. Una església d'origen romànic d'una sola nau i absis semicircular, dues portes d'entrada i campanar d'espedanya amb un sol ull. Sembla que les dones que venien a aquesta església tenien el costum de canviar les agulles per unes altres que deixaven clavades a la roba de la imatge i servien per guarir les ferides que necessitaven l'us d'aquestes.
Estem a 860 metres i ens en queden 500 més, per tant afrontem el tram més dur per un terreny amb molta pedra. Nosaltres ho fem amb calma, i amb una hora 30 minuts arribem al cim, primer el del puig de Riu. El Bassegoda està format per aquests dos cims i curiosament son a tocar un de l'altre, però per accedir-hi s'ha de tornar a baixar i agafar un altre camí. Per tant cal recular i nosaltres hem aprofitat per esmorzar. La pujada al Bassegoda és similar al que acabem de fer, s'ha de grimpar i en aquest cas hi ha un tram amb cadenes que faliciten molt les coses i amb un moment ets a dalt. No cal dir que les vistes son impressionants i sense entrebancs, de 360º. El Pirineu, el Canigó, l'estany de Banyoles, el Golf de Roses, el Montseny ...
Val la pena estar-hi una bona estona. Un cop hem tornat a passar per les cadenes, trenquem a l'esquerra cap el pla de les Bateries i el coll del Principi, seguint el GR 11. Nosaltres ens hem entretingut buscant les restes de l'església romànica de Sant Vicenç del Principi de la qual només en queden unes runes. Hem recuperat el GR fins a Coll Roig i trencant a l'esquerra hem baixat cap a l'Era Blanca i el rierol de principi per tornar a pujar i baixar fins a ca n'Agustí on hem visitat el seu gran roure. Una estoneta més i hem arribat al cotxe.
Una sortida de 15 km amb un desnivell acumulat de gairebé 1200 metres que ens han fet suar de valent. De fet aquest era el segon intent ja que el dia 17 de setembre es va intentar però la intensa pluja que va caure va fer suspendre la excursió.
I avui ens ha acompanyat en Florenci, gran coneixedor de la zona, que quan ha vist la ruta prevista ens ha aconsellat agafar un camí que escurçava un parell de km. i nosaltres no hem dubtat a fer-ho ja que tot i així hem acabat a les 4 de la tarda. I els que vàreu anar-hi al primer intent veureu que l'hem fet al revés pujant primer al Bassegoda. De fet, el tram del primer dia des del pont de Valentí fins a Sant Aniol d'Aguja ja l'haviem fet en una altra sortida. La podeu veure al bloc http://caminantpelripolles.blogspot.com/2009/10/sant-aniol-daguja.html i a tvr a la carta http://televisiodelripolles.xiptv.cat/caminant-per-catalunya/capitol/sant-aniol-d-aguja
I també contents per la Pilar que li feia molta il.lusió pujar al Bassegoda, i encantats de fer el vermutet a l'Hostal de Sadernes. Bona gent. L'alta Garrotxa, una zona on segur que hi tornarem.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Montgrony dels escaladors

Aquest passat dissabte 19 de novembre ens hem quedat a la comarca per fer una sortida diferent, ja que tot i anar a un lloc conegut com Montgrony, la ruta ha transcorregut per indrets utilitzats sobretot per els escaladors, per accedir a les moltes zones d'escalada que hi ha. Primer hem començat per gaudir d'una magnífica sortida del sol mentre pujavem els 69 esgraons primer i després 78 més. I just al mig trobem la cova santuari de la Verge, una capella de petites dimensions on hi ha la Mare de Déu de Montgrony i més amunt l'església romànica de Sant Pere presideix el pla del mateix nom. A la dreta d'aquest temple agafem el camí direcció coll de Mancillo. I com que estem en territori del Comte Arnau no hi pot faltar la llegenda, primer a les escales i després en una roca plana al mig del camí on sembla hi ha unes petjades que Arnau va deixar tornant de Sant Joan de les Abadesses i caient del cavall.
Seguint el camí ara cap a coll Roig comencem amb l'aventura. Estem a sobre de la cinglera dels escaladors i baixem per el mal pas de l'Euga, una zona on s'hi baixa amb una corda ja instal.lada i que ens acosta a aquestes majestuoses parets on es practica aquest esport. Un cop preses les vistes tornem a pujar per recuperar el camí direcció a les Gàvies, una zona on s'aprofitava per tenir el bestiar controlat d'una forma natural, aprofitant els boixos que hi ha. A nosaltres ens ha costat sortir-ne fins a trobar novament el camí i just després hem esmorzat de valent.
Si fins ara seguiem la cinglera per sobre, ara de tornada, la farem per sota. Per tant ens toca tornar a baixar per la Canal de la Vena, no tant complicada com la primera però un xic més llarga i amb cordes i escalons per ajudar-nos. Un cop s'arriba a la zona baixa cal seguir aquest camí obert per els mateixos usuaris per anar a escalar. Per tant seguim tota l'estona el més aprop de la cinglera gaudint d''aquestes magestuoses pedres amb les seves formes, baumes i vies d'escalada. També passem per dues fonts, la de l'Euga i la del Prestill, aquesta segona també envoltada de llegenda on sembla que hi havia una princesa embruixada que no es deixava veure fins que un dia el Comte Arnau la va veure i aquesta es va amagar a les aigües de la font, d'on no ha tornat a sortir, i sembla que encara es senten els seus cants.
I pel que fa als escaladors, son molts els que hem trobat penjats aprofitant el bon temps que ha fet, fins i tot algun ripollès i molta gent d'altres contrades que gaudeixen d'una de les zones més agraïdes per fer-ho.
La sortida es d'uns 5 kilòmetres que es poden fer en unes dues hores, però nosaltres hi hem esat gairebé 4 hores més, i aixó vol dir que hem badat i hem gaudit de tots aquests racons i de les vistes que hi ha. I ho em fet amb la companyia d'un escalador, en Santi Sanz, que es coneix la zona pam a pam i que fins i tot acostuma a obrir noves vies.
Avui hem tornat a fer un esmorzar de gourmets i alguna que altra Llagosterada. I en sembla que tots hem fet més d'un cop de cul degut però a més el pobre Pere ha acabat amb els pantalons ben esparracats. No em pogut adjuntar un document gràfic perque no el tenim !

dilluns, 14 de novembre del 2011

De Falgars a l'Avenc

Continuem avançant en el nostre camí particular seguint el GR II. Aquest dissabte hem dit adeu a la comarca de la Garrotxa, sortint des de Falgars d'en Bas on de bon matí hem pogut gaudir d'unes vistes magnífiques del Puigsacalm i del Pirineu i el Canigó amb les primeres neus. En canvi als nostres peus la boira ens cobria la Vall d'en Bas. Només començar ja ens trobem el Sallent de Falgars, un magnífic salt d'aigua. Els primers 6 km de la ruta es fan seguint la pista asfaltada i amb una horeta passem per can Pujalriu, una magnífica masia que ens obre les portes d'Osona, desprès de travessar el rierol del mateix nom. I de seguida arribem a l'Hostalot i el pont del mateix nom, molt lligat al pas de traginers i nombroses tropes que es dirigien als quarters d'Olot i Camprodon.
La carretera continua i ara pujant una bona estona, però nomès cal girar el cap i continuar gaudint de les vistes que amb una bona llum i els colors tardorencs ens han fet disparar moltes fotografies. I escampades per tot arreu, cases i masies que amb el seu bestiar acaben de guarnir el paisatge. Al coll de Pruit deixem l'asfalt per un camí que ens porta a Pruit, un petit nucli de població que pertany a Rupit-Pruit on destaca l'església de Sant Andreu, romànica i que va patir els terratrèmols del S XV.
Necessitem 50 minuts per arrribar a Rupit on val la pena perdre-hi tot el temps del món per gaudir de carrers, places i racons. L'església de Sant Joan de Fàbregues i les restes del castell estàn documentats de l'any 968. Un poble que manté l'hegemonia mediaval que el fa atraient: carreres empedrats, cases rústiques del segles XVI i XVII, el peculiar pont penjat de fusta o l'església barroca de Sant Miquel.
Deixem aquest poblet seguint el gr que ara puja de valent. Amb una horeta guanyem uns 200 metres de desnivell que es fan una mica pesadets, però alhora agradables ja que travessem una fageda que encara conserva els colors de la tardor amb diversos tons fins arribar a Rajols, una masia del 1787 que compta amb unes instal.lacions ramaderes. I fins aquí la sortida, caminem una miqueta mes i ja som als cingles de l'Avenc de Tavertet on ja veiem el pantà de Susqueda al fons i una vista espectacular de les Guilleries, el Montseny i els cingles veïns (de Tavertet, l'Avenc i el Far).
16 kilòmetres més de GR II que hem fet amb unes 6 hores contant parades i fondes i es que avui valia la pena anar gaudint de tot el que trovabem. I avui poques anècdotes, potser comentar el molt bon temps que feia per ser a mitjans de novembre i que ens ha fallat una mica la logística ja que per accedir a Falgars hem fet tota la volta per la carretera que enllaça la Vall d'en Bas amb Rupit i Osona. L'altre dia, en canvi ens van obrir l'accés per un camí molt més ràpid i que en aquest cas no ens van voler deixar passar. Pro vaja, gràcies a en Joan i la Marina hem solucionat el problema. Fins la propera. Us deixo l'enllaç de la sortida que vàrem fer al Grau d'Olot on també vàrem passar per el pont de l'Hostalot.

dijous, 3 de novembre del 2011

Penyes Altes i Moixeró des de Gréixer

Escriu Antoni Llagostera, fotos Antoni Llagostera i Ramon Busquets. Hi ha excursions que van agafen una caire que, d’entrada, no estan previstes. El passat dilluns, dia 31 d’octubre de 2011, havíem programat una excursió a les Penyes Altes del Moixeró, al Moixeró des de Gréixer (alt Berguedà). Veníem d’uns dies de pluja, fèiem l’excursió en una dia no habitual, i alguns dels companys habituals, per diverses causes, varen mancar a la cita. La petita església de Sant Andreu de Gréixer tenia un al·licient per nosaltres ripollesos. Aquesta església fou feta construir per un prevere dit Daguí el 871. Uns anys més tard, el 880, Ariolf, prevere del lloc, va donar aquesta església al monestir de Ripoll, que va aleshores existia i era presidit, precisament, per Daguí. Es tracta de la primera possessió ripollesa de la que tenim notícia, vuit anys abans de la consagració de la primera església per Guifré el Pilós, el 888. La pujada a les Penyes Altes del Moixeró l’havíem previst fer per la canal de la Serp. Ja el nom, de canal, es prepara per una ascensió una mica costeruda i encaixonada. Dons, així fou; però amenitzada per una colors, els tardorencs, que ens feren que la pujada es convertís en un espectacular simfonia de paisatges.
Tot pujant varem fer una coneixença, en Josep Maria Balaña, que ens va acompanyar durant tot el recorregut. Arribats al collet del Raset, varem començar a albirar tota la gran sinfonia de pics que rodegen la Cerdanya, on lluia el sol. Contra l’abrupte vessant del Berguedà, la serra del Moixeró mostra en la vessant cerdana zones de pastura estival, plenes d’encant.
A les Penyes Altes, sols alguns feren exactament el que havíem dit, pujar a les Penyes Altes, dos pics bessons, on tardés tres minuts d’anar d’un a l’altre. El que es quedaren al cim més alt sols feren la Penya Alta del Moixeró. I, des del costat de Cerdanya, molt més fàcil d’arribar que pel nostre recorregut, un nen de sis anys havia fet el cim. A les Penyes Altes hi ha el punt d’intersecció dels límits provincials de Girona, Barcelona i Lleida. Tot aprofitant la serra, varem dirigir-nos cap al Moixeró, empaitats a vegades per una boirina que pujava des del sud. Però res greu.
La baixada la férem pel coll del Moixeró, de Cabrera i de l’Avet, per una camí encatifat de fulla. Un camí llarg de baixada, però per un paisatge agreste i espectacular. Una gran excursió, que mereix l’esforç que comporta. Cal pensar que hi ha 1.200 metres de desnivell des del punt més baix i més alt i suposa fer uns 15 quilòmetres. Més fotos a: https://www.facebook.com/#!/media/set/?set=a.2531788901562.2139959.1458712620&type=3

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Vall del Corb - Sant Pere de Falgars

Nova sortida aquest dissabte 22 per continuar un tram més del GR II. En aquest cas uns 14 kilòmetres des de la Vall del Corb fins a Falgars. Nosaltres hem començat a la Quintana, a sota de Sant Miquel del Corb per així ser fidels i fer tots els 165 km del GR. Ho dic perquè si voleu es pot començar a les Preses mateix i així estalviar-se els 2 km de carretera que hi ha. Tot i que hem passat per un tram de muntanya, el recorregut es fa difícil de seguir i acabes empassante el polígon industrial, ja que el GR es bastant perdedor. Un cop a dins de les Preses ja comencem a disfrutar, primer de la petita església de Sant Sebastià i desprès del carrer major on hi ha portals i cases molt antigues i que l'ajuntament ha tingut la paciència de posar-hi els noms. Ja a la plaça major destaca la parròquia de Sant Pere. Anem deixant el terme per la carretera del Pas de la Torre que ens portarà a travessar el riu Fluvià. Estem en plena Vall d'en Bas. No cal dir que els prats i paratges son explèndids. Seguim direcció Joanetes deixant al fons el bonic poblet del Mallol. Els nous temps ens porten a fer carreteres més ràpides i cómodes, però aquestes espatllen el paisatge. Passem just per sota de la carretera de Bracons. Tot i així no deixen de ser curioses les columnes que aguanten aquesta carretera.
En aquest tram també cal estar atent a les marques. Nosaltres ens hem embolicat una miqueta. Deixem la carretera de Joanetes i travessem la seva riera i passem per moltes cases pairals, algunes molt autèntiques i d'altres ben restaurades. Can Moreu, Cabreró, la Vila Vella. En aquesta última hem esmorzat. Fins aquest punt la excursió és bastant planera però a partir d'aquí hem de enfilar camí amunt direcció Sant Miquel de Castelló. Ens esperen uns 400 metres de desnivell per la serra de Llancers que fem amb una hora. En aquest turonet les vistes son impressionants, contemplem tota la Vall d'en Bas, Les Preses i al fons Olot. I el Puigsacalm i Santa Magdalena ens vigilen d'aprop. Hi ha una ermita d'origen romànic i l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya.
Necessitem 45 minuts més, ara bastant planers per arribar al Pla de Falgars i Sant Pere de Falgars, punt últim de la sortida. Aquest forma part del municipi de l'antic municipi de Joanetes o de l'actual Vall d'en Bas però geogràficament fora part de la subcomarca de les Guilleries ja a Osona. L'església és dedicada a Sant Pere amb la base de l'edifici romànic, actualment força resataurada i conservada. Al costat hi la la rectoria i la casa de la Coromina dedicada al turisme rural. Un paisatge doncs fantàstic i que ens farà deixar la Garrotxa en la propera etapa del GR.
Un dels problemes que tenim per seguir aquestes etapes del GR II és el preveure deixar un vehicle a l'arribada per tornar a la sortida. En alguns casos és senzill i en altres perdem força estona. Avui ens han donat un cop de mà la casa de la Coromina ja que ens han deixat oberta una cadena que permet anar fins a Hostalets d'en Bas per una pista i així anar bastant ràpid. Si no hauriem d'aver fet una volta molt més llarga i pesada amb el cotxe. Per tant moltes gràcies per la seva amabilitat així com a la Assumpció de la rectoria de Falgars que ens ha atés molt amablement i ens ha mostrat l'interior de l'església i les obres de millora que hi han fet. Una de les ventatges de les esperes ha estat la descoberta d'un bar a Les Preses que no recordo el nom, però que ens quedarà per la quantitat d'entrepans que tenen sempre apunt, i que fan un goig molt d'admirar. I això em va perfecte per dir que avui ha tornat a venir la Irene després de no se quants anys, amb la seva mare i la seva germana, amigues totes del nostre guia Toni Vilaró. I ho lligo amb els entrepans perque aquesta família endrapa i de debó. Hem perdut el comte de les vegades que la Irene ha esmorzat. I l'altre detall que hem de remarcar, és que amb el moviment de cotxes en Toni s'ha descuidat el seu inseparable bastó tot i que n'ha improvitzat un de seguida. Apa ja està tot dit els que no heu vingut us ho heu perdut !