dilluns, 1 de març de 2010

Puig de les Àligues - Serra de Curull

Aquest dissabte 27 de febrer hem anat a la comarca d'Osona per fer una circular al Puig de les Àligues, i la Serra de Curull. Tot i que gran part de l'excursió l'hem fet per el terme de Sant Pere de Torelló, la sortida l'hem fet des de Vidrà (980 m). Un cop hem passat la Creu de l'Arç i seguint la carretera de Ciuret, trenquem a la dreta com si anessim al càmping de Vidrà i de seguida baixem per un corriol cap a l'esquerra marcat com a PR C47. Arribem a una pista i seguim per la dreta tot i que sembla que les indicacions estàn al revés. Cal fer uns 30 minuts seguint aquesta pista on primer travessarem el riu Ges i desprès de vorejar una estona la riera de Sant Bartomeu també la travessarem canviant de terme. Amb 5 minuts més s'arriba a Can Puig on hi ha l'indicador que ens fa deixar la pista i trencar a la dreta. Estem gairebé a la mateixa alçada del punt de sortida i portem 4,5 km. Ara toca pujar, enfilem per la baga de Curull pel mig d'una fageda acompanyada d'un rierol. Necessitem 30 minuts per arribar, primer al coll de la Coma del Coll (1.257 m) i 30 minuts més per fer el cim del Puig de les Àligues (1.342 m). Amb una hora doncs haurem superat un desnivell de 400 metres, ens mereixem un bon esmorzar ja que a més els darrers metres gairebé s'han de fer grimpant. Des del cim hi ha bones vistes tant del cantó de la plana de Vic com de Vidrà o de Bellmunt i el Puigsacalm, encara que aquest darrer no s'acaba de veure gaire bé. I a més avui el dia no acompanya.
Un cop recuperades les forces tornem un altre cop fins al coll i ara seguim cap a l'esquerra vorejant la carena i on de seguida podem pujar al Puig de Curull (1.314 m) on s'hi arriba amb 10 minuts i també, en algun tram, grimpant. Molt aprop en un altre cim tenim les restes del Castell de Curull (1.303 m). Resten algunes ruïnes del castell, excavades el 1916 per l’arquitecte Pericas i ara pràcticament cobertes de terra i vegetació. Hi ha referències d’aquesta castell des de l’any 1020. Formava part del comtat de Besalú i era propietat de Bernat I de Tallaferro, conde de Besalú. Nosaltres però tornem enrere i deixem la visita al castell per una altra ocasió ja que sembla que la pluja ens vol fer una visita. Ara prenem un camí que baixa pel vessant sud, passem una font i arribem a Can Salgueda. La casa llueix un escut i signes en les finestres. Una mostra clara de la importància dels seus estadants fa molt de temps.
La propera hora de camí la fem per una pista que transcorre al costat del torrent de la Salgueda i que anem travessant fins que deixem la pista i a mà dreta agafem un camí que puja lleugerament i que algun tram està empedrat. La sorpresa la trobem quan arribem al Salt del Molí, situat en un lloc espectacular i hi ha molta aigua, especialment en certes èpoques de l’any.
video
El molí del lloc té un gran interès, amb dos enginys sobreposats que aprofitaven dues vegades l’alçada del salt. No gaire lluny d'aquí seguin el camí travessem el riu Ges per un pont d'origen romànic, el Pont de Salgueda que té una àmplia arcada reconstruït el 1843.
Encara ens quedarà una horeta per arribar al punt de sortida, els darrers kilòmetres els fem coincidint amb el recorregut d'anada. Un cop a Vidrà cal fer un cop d'ull a la casa del Cavaller de Vidrà i al mateix poble.
En total haurem fet 16 kilòmetres amb unes 4 hores i un desnivell acumulat de 800 metres.
Avui erem 8, tots mascles, i recuperant l'essència del caminant. El vi Chueca, el cafè Colomer, els licors Llagostera, la coca Andreu, la xocolata i el turró Busquets, i embotis variats.
L'Andreu ha tastat una mica de "licor" d'en Ramon i gairebé l'hem de deixar al Puig de les Àligues. I si, han tornat les Llagosterades, almenys 3, vaja que ens hem perdut i tal i tal, però la gran Llagosterada (be em sembla que hem badat tots) no l'explicarem, ens la reservarem per els que hi erem perque em sembla que ens ha sorprès a tots !!! jeje jeje jeje molt bona aquesta !!!!!