diumenge, 6 de juny del 2010

L'Esquirol - Cantonigròs

Nova sortida per la comarca d'Osona a la zona del Cabrerès, aquest dissabte 5 de juny amb el nostre gran guía Toni Vilaró. De fet hem seguit un tram més de l'antic Camí Ral de Vic a Olot. (fa uns dies vàrem fer de l'Esquirol direcció Vic) Hem sortit del mateix poble de l'Esquirol o Santa Maria de Corcó on s'ha de fer una ullada a l'Esglèsia. Abans de sortir del poble cal passar la riera de les Gorgues, per un pont de tres arcs i que enfila cap al carrer del pont, per anar sortint del municipi. La propera hora transcorre per l'antic Camí Ral, trepitjant les pedres en forma de llosa i que s'ens fa una idea de com de complicat devia ser passar amb carro. La zona està plena de Dolmens, nosaltres ens hem aturat al de Puig Sespedres ja que està a tocar el camí. Al arribar a Cantonigròs, un dels 4 nuclis de l'Esquirol, travessem el carrer Major fins a la parròquia de Sant Roc on es pot fer un descans, i en el nostre cas a l'ombra ja que el sol ha apretat de valent.
Reculem una mica el carrer Major i trenquem a la dreta per anar sortint del poble. Cal contemplar també les vistes del Pla d'Aiats i la Serra de Cabrera. Trenquem a l'esquerra, passant per el costat del camp de futbol i ens endinsem a la Foradada. Si el primer tram del camí coincidia amb el camí de Sant Jaume, ara agafem el GR 151 afegit ara als camins del Bisbe i Abat Oliba. Comencem a baixar un camí molt ben fresat que amb 10 minuts ens porta al salt de la Foradada. Un lloc explèndit i alhora feréstec on destaca el forat que hi ha a la roca i que segons ens expliquen quan hi entra el sol es pot veure l'arc de Sant Martí. Nosaltres però el que hem vist clar és que aquí s'ha de fer parada i fonda. De fet hi ha força gent que hi van a passar el dia i fins i tot a banyar-se.
Un cop ben tips continuem el camí ara vorejant la inmensa roca per anar a dins del forat primer i llavors pujant gairebé a sobre per un tram encadenat, però sense perill, nomès cal vigilar un xic.
A partir d'aquí tornem a contemplar com la riera va passant entre mig de cingles i roques inmenses, amb talls profunds de terreny que fan que sigui un paratge especial.
Ara el recorregut per sort nostra, va passant per l'ombra i ens acosta un altre cop al punt de sortida, l'Esquirol. En total son uns 9 kilòmetres amb un desnivell acumulat d'uns 400 metres fàcils de fer. Nosaltres hi hem estat 5 hores amb parades incloses (amb 3 hores es pot fer).
Avui s'ha incorporat al grup en Toni, un senderista que no se si l'hem fet anar massa lent, amb les nostres gravacions. I ens ha fallat en Chueca i la Irene. En Joan en canvi, va escalant posicions al rànquing tot i que no se si li haurem de treure algun punt per els comentaris anònims que fa al bloc. (jeje) I per acabar una bona notícia per tots aquells seguidor del bloc i del Facebook que no poden veure el programa per TV Ripollès, ja que ben aviat podreu veure les sortides per internet.

1 comentari:

  1. Ja sóc aquí! Visca! La crònica completa però una mica eixuta, o no? Jo hi afegiré la salsa, el que interessa al lector. Per tots aquells que us mola fer un porret ben dinat, a l'Esquirol hi ha plantes de cascall, d'on s'extreu una espècie d'opi. Per això la gent d'Osona és com és. A la Foradada o platja de l'Esquirol hi ha hagut en poca estona la major concentració de freekis per metre quadrat del planeta: els del Caminant esmorzant sota unes penyes: coca, xocolata de la de debó, vi de bota. A mès, un grup de guiris que es pensaven que eren a Sitges i fins i tot han estirat toballoles a les roques per fer bronzo, quins matats!!. I per arrodonir-ho nens de l'equip infantil de futbol de l'Esquirol. Alguns s'han banyat, quins nasos i és que estava freda l'aigua. Ahh!! i la Pilar que duia Pins de xocolata i taronja perquè conservessin la frescor, els ha embolicat en una pàgina de "senyores" d'un diari, més esclafor impossible. Home Pilar!! que tenim una edat. I per acabar una medalla per l'Agustí que s'ha jugat la pell en una penya en què per superar un desnivell t'has d'agafar a una cadena, amb el perill que et fotis daltabaix. Això és una crònica i no la mamarratxada oficial!!!

    ResponElimina

Títol:
Escriu: