dimarts, 8 de desembre del 2009

Les Preses - Santa Pau

Nova sortida del programa Caminant per Catalunya a terres Garrotxines. En aquest cas hem fet una sortida des de Les Preses fins a Santa Pau (el passat dissabte 5 de desembre). I la veritat és que el paisatge encara aguanta alguns colors de tardor i hem vist autèntiques postals. La sortida des de les Preses nosaltres l'hem fet des de la plaça Major on val la pena contemplar l'església i els seus carrers. Hem començat a caminar una mica abans de les nou del matí per el carrer Major i el carrer Sant Sebastià on s'ha de fer una parada per contemplar l'església dedicada al sant de l'any 1528. A partir d'aquí hi ha un parell de kilòmetres que es poden estalviar ja que passen per un inmens polígon que es fa un xic pesat fins que no trobem la carretera de la Vall del Corb que també coincideix amb el GR II. Cal seguir aquesta carretera uns 3 kilòmetres. Ens acompanyen grans planes agrícoles i moltes cases de pagès. El Mitjans, el Soler, Ca L'Adroguer, la Quintana ... I mica en mica ens anem endinsant al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aprop de la darrera casa, la Quintana trobem un trencant per accedir a Sant Miquel del Corb. L'edifici actual correspon a les característiques del romànic del segle XII on destaquen el campanar i el porxo. Molt aprop hi ha una altra església dedicada a Sant Martí. Tornem a recuperar la carretera una bona estona seguint de nou el GR II. Deixarem la pista asfaltada per agafar-ne una de terra, en aquests moments comencem a entrar a la Fageda d'en Jordà tot i que el camí voreja el bosc i no entra en la seva plenitud. Però el tram que es fa ja val la pena per gaudir dels faigs. Arribem a Can Jordà on hi ha les oficines dels serveis tècnics del Parc Natural. Un bon lloc per esmorzar.
Seguim el GR i tornem a passar per una pista asfaltada i on a la dreta, deixem la Cooperativa de La Fageda d'en Jordà coneguda per els seus iogurts i que també es pot visitar gratuïtament amb reserva prèvia. Deixem la pista i per un petit sender i amb 100 metres de desnivell arribem a l'església de Sant Miquel de Sacot (640 m) romànica d'estil neoclàssic, reconstruïda i ampliada al segle XVIII i ja dins el terme de Santa Pau. Tot seguit hem de baixar uns metres per incorporar-nos a un altre pista i tornar a pugar per arribar al Volcà de Santa Margarida. En aquest cas deixarem una estona el GR II. Val la pena baixar fins al vell mig del cràter on hi ha un santuari dedicat a Santa Margarida de la Cot d'origen romànic. Un cràter de 2.000 metres de perímetre, un dels més bells i conservats i alhora més visitats. Tornem enrere per recuperar el camí, ara en direcció Santa Pau. Amb 20 minutets arribem a la Font de Roca Negra o del Clavell nom que també agafa el Volcà de Roca Negra uns metres més avall.
Finalment arribem a Santa Pau, un bonic poble que cal visitar la seva Vila Vella declarada conjunt històric artístic, amb el seu castell, la plaça porxada i l'església parroquial dedicada a Santa Maria. Un lloc ideal per tastar les Mongetes de Santa Pau. Nosaltres però cap a casa que ja hem fet un bon esmorzar. Cal preveure tenir un cotxe a Santa Pau per tornar a buscar el de les Preses com hem fet nosaltres.En total son uns 14 kilòmetres.
I la veritat és que avui ens hem liat una mica ja que el grup hem tirat per un cantó i l'Andreu per l'altre i fins que no hem tornat a agrupar-nos hem perdut una bona estona però ha valgut la pena. I avui per fi ha tornar l'Agustí (Ho dic per ell pobre que perdia moltes pistonades al rànquing) i a més hem tingut companyia femenina amb la Pilar i la filla Chueca, la Sandra. I un altre que s'ha estrenat al rànquing, en Joan de Vic un company d'en Toni.

1 comentari:

  1. Ja sóc aquí!! visca!! Com molt bé ha dit el cronista l'excursió val la pena pels volcans, llàstima que no estiguin en actiu perquè fotariem unes costelles de xai a la brassa de muerte!!! Que consti que en Pere Chueca ha vist un pagès que cremava uns rostolls i amb un fumèrri heavy i ja es pensava que haviem arribat a la zona volcànica. Ara hi ha coses negatius: hem quedat a les 7 del matí i això vol dir llevar-se a quarts de 7, quins nassos!! i sabeu a quina hora hem arribat a Ripoll, doncs a quarts de 5, no sabies si dinar, berenar o passar gana fins al sopar. Ahh!! i s'ha caminat per l'asfalt i el ciment més que mai, dues hores, quina pallissa!! I avui hem superat un record s'han perdut tres persones: el càmera, el guia i un dels caminants i total érem a la Garrotxa, que si arribem a ser a l'Amazones no us explico. Però enmig de tant kaos la notícia del dia ha estat el retorn del fill pròdig, l'Agustí, un dels líders del grup i qui anima l'ambient i rànguing.

    ResponElimina

Títol:
Escriu: