diumenge, 2 de març de 2008

D'El Roig al molí de la Sorra

Nova sortida per la comarca del Ripollès, aquest dissabte 1 de març. La excursió ha començat a la casa del Roig i ha transcorregut per l'antic municipi de la parròquia de Ripoll i antics municipis de Sant Vicenç de Puigmal i de Llaés. Hem parat atenció a l'església de Sant Vicenç de Puigmal del segle XVII, o la capella de la Mare de Déu del Puig de França del segle XIII situada al costat de la masia de les Corts.

Sota la casa de les Corts i a tocar de la riera de Vallfogona hi ha el molí de la Sorra que era el més important de Llaés. Encara hem trobat alguna pedra del molí. La ruta ha continuat per Llastanosa, el túnel de la corba per tornat al punt de partida sense deixar de veure l'empresa Saphill i alguna central hidroelèctrica coincidint amb el Ter.

En total 16 kilòmetres amb unes 4 hores de durada. Avui per cert hem faltat a la cita l'Eudald i l'Agustí, per aquest motiu us transcric la crònica d'en Toni Llagostera que ja veureu que en sap una estona !! aquests periodistes !!!!

Aquest dissabte hem posat falta d'assistència a l'Agustinet Dalmau, per causes no justificades, i en Eudald Teixidor, per que està malaltonet. En tot cas, la colla ha estat prou nombrosa, vuit persones. Algú ha insinuat que algunes de les baixes potser han esperonat l'assistència. La pau ha regnat. En tot cas, com passa sempre, el bodegón o natura morta de l'esmorzar ha estat molt complert, com en els millors exemples pictòrics barrocs. Sols ens ha sobtat la presència d'una beguda de soja. Algú potser morirà de salut. La pujada fins la Mare de Déu del Puig de França ha fet bufar a més d'un (també al culpable de l'entremaliadura), però en tot cas ha satisfet el seu desig de veure l'indret i les restes arquitectòniques. A ningú se li ha ocorregut, davant la relació de Quico Sabaté amb el molí de la sorra, de cantar "a las barricadas". En aquest sentit les baixes inicialment mencionades han estat providencials. Un cant mal timbrat podria haver provocat pluja i el dia, encara que poc lluït, sense quasi sol (molt esmorteït) i a la calor existent, ningú li ha trobat a faltar aigua del cel.

video

Il.lustrant la crònica d'en Toni, el vídeo fa referència a aquests magnífics bodegons que improvitzem a l'hora d'esmorzar. I també puntualitzar que en Quico Sabaté era un maquis i feia servir el molí com a refugi. Apa, bona setmana i recordeu que la setmana que ve tenim festa. Si voleu feina venia la la Fira TV.