dilluns, 20 de març de 2017

Sant Pere de Rodes

El passat 11 de febrer vàrem fer una magnífica sortida a la comarca de l'alt Empordà, dins el Parc Natural del Cap de Creus i visitant el Monestir de Sant Pere de Rodes.
El punt de sortida el vam fer des de la població de El Port de la Selva, molt tranquila en aquesta època de l'any. Després de tafanejar una mica per els seus carrers i per el port, hem començat a caminar per un primer tram de Camí de Ronda, on el mar és el protagonista fins al punt que a l'esquerra, ens enfilem cap a la vall de Santa Creu. Anem deixant el mar per endinsar-nos en paisatges de pedra seca i conreus de vinyes tot fent un tram de camí ramader.












El veïnat de la Vall de Santa Creu encara conserva carrers estrets i costeruts sobre roca viva. Hi destaca l'església de Sant Fruitós que data del segle XVII on hi ressalta un campanar d'espadanya.
El camí continua amb una pujada exigent per la carrerada de Cloells on anem trobant abeuradors i corrals com els d'en Marcelet construits amb pedra seca.
Més amunt trobem algun antic mas i mica en mica ens acostem al conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes. Primer trobem l'església de Santa Helena d'origen pre-romànic i amb una torre campanar de gran singularitat.












Al seu voltant hi ha les restes del poblat medieval de Santa Creu. Seguint un camí molt ben condicionat ens acostem al Monestir. 
Aquest cenobi sen tenen notícies del 878, quan era una humil cel·la monàstica. Durant la primera meitat del s. X ja va ser una abadia independent. L'element més important del monument és l'església, obra cabdal i única en el seu tipus dins del romànic català.














També són destacables la  torre de defensa i el campanar, així com els dos claustres superposats i les restes de decoració pictòrica mural.
Abans de continuar ruta val la pena pujar al Castell de Sant Salvador de Verdera, a 670 metres d'alçada. Fixeu-vos que hem començat a peu de mar, per tant hem fet un bon desnivell.
Al cim es conserva una església i una estructura de planta rectangular que hi queda arrossada i les restes de les muralles.
Les vistes son excepcionals. Per un cantó el Port de la Selva i Llançà i gran part del Cap de Creus. I per l'altre, tot i que avui la boira ho ha impedit, el golf de Roses i part de l'Empordà.











Tornem a baixar cap al Monestir per seguir camí en direcció a la Selva de Mar on hem acabat la excursió.
Un petit municipi amb molta riquesa de paisatges i amb un important patrimoni arquitectònic que ens permet conèixer la història d'aquest indret.
Destaquen quatre torres de les antigues muralles dels segles XVI-XVII, època en que sovintejaven els atacs de la pirateria.


Una excursió molt interessant combinant mar i muntanya, en una època que no està masificat i es pot gaudir de molta calma.

dissabte, 25 de febrer de 2017

Sant Martí de Tous

Dissabte 4 febrer 2017 (Mª Clara Martínez)
Avui ens hem desplaçat a la comarca de l'Anoia, en concret a Sant Martí de Tous, per fer un recorregut per alguns dels seus racons més coneguts.
Aquesta es una ruta no massa llarga, uns 11'5 km i poc més de 300 metres de desnivell acumulat, cosa que la fa molt assequible per a la majoria de la gent. Fins i tot per anar amb mainada.
Iniciem la caminada al poble de Sant Martí de Tous. D'aquest poble en cal destacar el castell, que actualment es un gran casal residencial fortificat, considerat Bé Cultural d'Interès Nacional. Aquest castell es troba al cim d'un turó, a 455 metres d'altitud, dominant a l'esquerra la riera de Tous.


Un altre element important és l'església parroquial, protegida com a bé cultural d'interès local, amb una gran creu de terme a la plaça que hi ha davant la seva entrada. I també destacar del poble el Festival de Llegendes de Catalunya, que s'hi celebra des de l'any 2010, el primer cap de setmana de juliol. I es que la vila té al seu darrera gran quantitat de llegendes populars que s'han anat transmetent de generació en generació.
Sortim del poble i, per una pista forestal de molt bon caminar, ens dirigim al Santuari de la Mare de Déu de Sentfores, enlairat en un turó. El lloc és ideal per fer una aturada i contemplar les esplèndides vistes que s'obren als nostres ulls. Una font d'aigua potable, un mirador, una explanada i lavabos. No hi ha excusa per no pujar-hi a fer un berenar o a passar una bona estona.











Travessem alguns boscos i grans camps sembrat de farratge i que ja comença a verdejar. També trobem plans amb ametllers, i les típiques barraques de pedra seca. Passem per darrera el mas de can Vidal i comencem a resseguir la Riera de La Fou, per un bonic sender i envoltats de plantes típiques de les zones humides. A la Font de la Fou hi trobem un racó amb molt encant. Un cap de cérvol de pedra, encastat a la roca en fa de brollador, i tot el lloc es cobert de molses i envoltat d'espessa vegetació.
Una mica més endavant descobrim la Cova del Diable, una gran bauma que amaga el forat d'entrada d'aquesta cova. L'entrada es molt estreta, és una gatera que, un cop dins, es fa molt més espaiosa.
Sense perdre de vista el curs d'aigua, seguim el camí fins arribar a un racó d'espectacular bellesa: el Salt de La Fou, o el Toll Gran.
La Riera de La Fou, en aquest lloc, crea en el seu recorregut una sèrie de tolls, entre els quals destaca el Toll Gran, i rierols que tots junts formen un paratge humit en mig d’una població de secà com és Tous.











El Toll Gran és impressionant. Des de més de vint metres d'alçada, les aigües de la riera cauen formant un gran i profund toll. Ens passaríem hores contemplant aquesta meravella de la natura, però hem de continuar el nostre camí. Abans de deixar enrere del tot la riera, encara en podem gaudir dels seus saltants d'aigua des d'un mirador que, a més d'una vista diferent del Toll Gran, ens mostre unes bones vistes de tot l'entorn.
Tornem a caminar per ample i còmoda pista forestal i arribem a l'Aubereda, un disseminat del municipi de Sant Martí de Tous, format per diverses masies disperses. En destaca el mas de l'Aubereda, considerada la masia més antiga de l'Anoia. Pel seu voltant s'han trobat peces d'època neolítica, ibèrica i romana, i conserva en el seu interior elements molt antics. També, en la seva restauració, es van trobar espitlleres defensives. Els camps de farratges alternen amb els d'ametllers. Una mica més endavant hi ha una zona d'acampada. El lloc és molt adequat tant per trobades de grups nombrosos com per grups petits; disposa d'instal·lacions i refugi.
I en pocs moments tornem a tenir el poble de Sant Martí de Tous a la vista. Ja ens queda poc per ser al poble de tornada.



Una esplèndida ruta per gaudir en família de tots aquest racons que, de ben segur, faran les delícies de tothom.

dimecres, 22 de febrer de 2017

Massís del Montnegre

Dimecres 1 febrer 2017 (text i fotos: Mª Clara Martínez)
En aquesta hem descobert alguns dels racons més coneguts del Montnegre, alhora que hem gaudit dels seus canviants paisatges i la seva exuberant vegetació.
El Montnegre és un conjunt muntanyós que forma part de la Serralada Litoral. Constitueix la secció més alta de la serralada de Marina amb 760,3 metres d'altitud al Turó d'en Vives. El seu nom prové de la foscor dels seus boscos d'alzines, i junt amb El Corredor, es un parc natural que forma part de la Xarxa d'Espais Protegits promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona.


El punt de sortida es Sant Martí de Montnegre. Som al cor del que fou l’antic poble de Montnegre, absorbit per Sant Celoni abans de la Guerra Civil. Aquest petit nucli està format per masies disperses, i Sant Martí n'era la seva església parroquial. De l'antic castell no en queda pràcticament cap rastre.
En aquest lloc es respira pau i tranquil·litat, i gaudim d'unes esplèndides vistes del Montseny. Iniciem la ruta dirigint-nos al turó Gros, el segon punt més alt d'aquest massís. 


De camí d'aquest cim ja veiem que la vegetació es molt canviant i variada. Algunes alzines i suros, castanyers, roures i dalt la carena petits boscos de faigs. La humitat que aporta la proximitat del mar fa possible que aquests tipus de boscos es desenvolupin amb un gran esplendor.
Dalt del cim arrodonit, una alta torre de vigilància d'incendis que es troba tancada. Sense perdre massa temps ens encaminem cap a l'ermita de Santa Maria de Montnegre. Deixem la part alta i a mesura que anem baixant creuem zones amb molts roures, castanyers i avellaners.


 









L'ermita de Santa Maria de Montnegre, construïda fa tres segles, va ser derruïda durant la Guerra Civil. No més en quedaven tres parets en peus, i gracies a una iniciativa popular es va poder rehabilitar. Aquesta ermita es troba envoltada de grans roures. De fet, el més gran de tots, va caure el gener de 2010 a causa d'un temporal. Aquest era un arbre monumental de més de dos-cents anys, i catalogat com un dels roures més grans de Catalunya. Ara, en el seu lloc, s'ha plantat un de nou.
Seguim el nostre camí, per pistes forestals fàcils de transitar i per senders que ens endinsen en la foscor d'un atapeït bosc amb un sotabosc quasi impenetrable. Arribem a una important cruïlla de camins que forma una petita explanada. Al mig hi ha un gran pal amb múltiples i i molt curiosos indicadors: des de la distància al sol, a la de la farmaciola que hi ha al costat. Aquest pal indicador es un punt de referència per a molts excursionistes i sobretot pels ciclistes, que l'han batejat amb el nom del «tòtem». Aquest es un bon punt per fer un most i carregar piles. 
Un parell de km més i arribem al petit nucli d'Hortsavinyà, presidit per l'església parroquial de Santa Eulàlia o Sant Llop. Format també per masies disperses i algunes urbanitzacions, en aquest punt hi trobem l'escola i un punt d'informació del parc, que per davant te una explanada amb taules i bancs. En tot aquest indret es respira una gran pau i tranquil·litat.



         

No ens podem encantar i seguim el nostre camí, prenent altura i gaudint de boscos de pins.  Arribem al coll Obert i iniciem el descens cap a la riera de Fuirosos, passant per l'antiga masia de can Lari, ara mig ensorrada i que es fa servir per tancar un ramat.
Al llarg de la riera de Fuirosos anem descobrint petits racons de gran bellesa: petits salts d'aigua, envoltats de molses i una densa i exuberant vegetació, ara típica de ribera. El pantà de la Brinxa es un embassament artificial, ara ple a besar gracies a les darreres pluges. Es el mes gran dels quatre que es van construir per assegurar-se tenir aigua per regar els conreus la masia de can Riera. Ara està en desús, però conserva la resclosa i constitueix un important hàbitat per una gran diversitat de fauna, alhora que ens ofereix un racó de gran bellesa paisatgística.
Seguim vorejant la riera de Fuirosos, fins la masia de can Riera. Aquesta era, en els seus temps d'esplendor, una de les mes grans i importants de la zona, envoltada de grans camps de conreus, i que formava part d'un altre petit nucli de població format per diverses masies escampades per la muntanya: Fuirosos.
L'ermita de Sant Cebrià de Fuirosos es troba uns 600 metres mes endavant, però està del tot enrunada i engolida per la vegetació i desistim d'anar a veure-la. Som a la part mes baixa del nostre recorregut i hem d'iniciar l'ascens per tornar a Sant Martí de Montnegre, on hem deixat els cotxes aquest matí.
Aquest darrer tram de camí es en fort ascens, per un bonic sender que travessa boscos d'alzines, castanyers i roures. Estem una mica cansats, però no tardem en arribar a Sant Martí, punt d'inici i final de la sortida d'avui.

                       

Aquesta ha sigut una ruta una mica llarga, divuit kilòmetres i mig, però en la que hem gaudit de magnífics racons i d'una canviant i profunda vegetació. Per la gran quantitat de camins que es creuen per tot arreu, es por escurçar, allargar o retallar per molts llocs, i adaptar-la a les necessitats de tothom.
Molt recomanable a la tardor, quan els castanyers, faigs i avellaners es tenyeixen del color del foc i perden les fulles.

dimarts, 14 de febrer de 2017

La Sèquia de Manresa

El passat dilluns 23 de gener vàrem fer una ruta que feia temps que teniem en cartera, la Sèquia de Manresa.
Aquest és un canal de regadiu i alhora d'abastament d'aigua potable que va solucionar el problema de sequera a la ciutat, i encara avui aporta aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions del voltant.
Una de les peculiaritats és que es va realitzar durant l'edat mitjana i és una de les obres d'enginyeria més importants realitzades a Catalunya durant aquella època.
Amb un recorregut de 26 kilòmetres agafa l'aigua del riu Llobregat a la resclosa dels Manresans, situada a la població de Balsareny. Arriba fins a les portes de la capital del Bages, al parc de l'agulla, on hi ha un llac artificial que fa la funció de dipòsit de reserva d'aigua i alhora de pre-tractament de l'aigua abans de ser potabilitzada.
Tot aquest recorregut el fa amb un desnivell de només 10 metres. Impressionant.












Hi ha moltes opcions de fer aquesta ruta, a mida i gust de cada persona. Es pot fer per trams i sortir de diferents punts. També en bicicleta. Nosaltres hem optat per fer-ho en el sentit invers de l'aigua. És a dir, sortint del parc de l'agulla i acabant a Sallent. Això son uns 18 kilòmetres. Posteriorment hem agafat el cotxe per veure el punt de captació d'aigua a la resclosa.
Un cop en ruta, la sèquia ens ofereix molts elements i atractius durant el seu recorregut. El mateix canal ja és un espectacle on l'aigua ens mostra reflexes tot passant per diferents ambients: camps, arbres, vinyes, antigues edificacions, ponts, aqüeductes ...












I el seu entorn també ens ofereix elements culturals i patrimonials dignes d'admirar: l'ermita i el mas de Sant Iscle, els revolts de Santpedor, el veïnat de Claret amb les esglésies de Santa Maria i Santa Anna de Claret, Santa Magdalena de Bell-lloc ...
Un cop a Sallent hem aprofitat per visitar la mateixa població, el poblat ibèric del Cogulló i l'ermita de Sant Sebastià i les restes del castell de Sallent.
I a Balsareny hem visitat el seu castell.
Com veieu una ruta que ofereix moltes possibilitats i que realment us recomanem que en gaudiu almenys d'algun dels seus trams.



dilluns, 6 de febrer de 2017

Ruta del Cister

El passat dissabte 14 de gener ens vàrem passejar per un tram del GR 175, la Ruta del Cister, que enllaça els tres monestirs cistercencs de la Catalunya Nova i els 65 municipis de les tres comarques:  l'Alt Camp, la Conca de Baraberà i l'Urgell. Dels tres monestirs, Santes Creus, Vallbona de les Monjes i Poblet, nosaltres vàrem visitar aquest darrer.
El punt de sortida però era a l'Espluga de Francolí, una població que ja acull molts encants. Per exemple la cova de la Font Major o les coves de l'Espluga, que amb riu subterrani és una de les més llargues del món. Precissament a la Font Major és on neix el riu Francolí.












Iniciant la ruta, amb molt poca estona arribem al Monestir de Poblet. És un impressionat conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d'europa, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat. Actualment, encara manté una important comunitat monàstica que manté viva l'espiritualitat de l'indet. Hem pogut  visitar el seu claustre i el panteó reial.
Després d'aquesta visita hem continuat el GR tot passant per les Masies i ja per un tram no tant urbà hem visitat un parell d'ermites.
Primer la Santíssima Trinitat, una ermita d'estil barroc situada a la muntanya de la pena, en un indret boscós i ric en aigua. Hi ha nombroses fonts. També hi trobem servei de bar i una zona per fer picnic amb taules i barbacoes.
Més enllà i ja canviant de terme nunicipal, ens hem enfilat fins a l'ermita de Sant Joan. Aquest és un dels llocs més pintorescs de tota la comarca de la Conca de Barberà. Una roca de saldó, vermella, fa a la vegada de sostre de l'ermita i de paret. Just a sobre hi ha un mirador amb magnífiques vistes.
I per acabar la sortida hem baixat fins a Montblanc, una vila medieval que coserva un recinte enmullarat, amb alguns portals d'entrada i molts edificis amb interès arquitectònic i cultural.










Val la pena passejar-se per els seus carrers i plaçes i gaudir de cada racó. A més es pot visitar la muralla i algunes de les seves torres.
Precissament en aquesta vila s'hi explica la llegenda de Sant Jordi i cada any es celebra la Setmana Medieval on es representa aquesta llegenda i es fa un mercat medieval ple d'activitats.


Com veieu aquesta excursió està farcida de punts d'interès, i aixó que nomès hem fet un petit tram de la Ruta del Cister.