diumenge, 25 de juny de 2017

Gósol - Serra del Verd

Mª Clara Martínez (27 maig 2017)

Avui hem fet una bonica ruta per la comarca del Berguedà. Hem visitat el poble de Gósol i hem fet un recorregut per la serra del Verd, assolint el punt més elevat, el Cap del Verd, amb 2.289 metres.
Gósol forma part de la comarca del Berguedà, però pertany a la província de Lleida. Es troba als peus d'una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, el Pedraforca, i encerclat per tot un seguit de serres, entre elles el Cadí, Ensija, Rasos de Peguera, serra del Verd... És per això que, avui dia, la vida en aquesta població gira en torn al muntanyisme i l'escalada.
És molt gran i variada l'oferta de rutes, caminades i llocs d'esbarjo que s'hi pot trobar. Pujar al Pedraforca, circular al Pedraforca, ruta dels Segadors, Camí dels Bons Homes, alguns pics de la Serra del Cadí (Comabona, Costa Cabirolera, Vulturó.... ) A més, durant la primavera-estiu de l'any 1.906, Picasso hi va fer estada. I per conèixer els racons més interessants del municipi, tal i com ho va fer Picasso, s'han dissenyat vuit petites rutes. La del Castell, la del barri de La Guàrdia,Torrentsenta, Santa Margarida.... I el conegut Camí Picasso, que segueix les seves passes des de Guardiola de Berguedà fins a Bellver de Cerdanya. Seixanta kilòmetres que es poden fer en diferents etapes.











Nosaltres hem sortit de la Plaça Major del poble i ens hem dirigit al Tossal, un turó enlairat, on hi ha les restes de l'Església de Santa Maria del Castell, de la Torre del Castell i de l'antic nucli de població. Va ser aquí, dins el recinte emmurallat i a redòs de l'església i el castell, on es va iniciar el poble de Gósol, i que més tard es va desplaçar a la vall buscant més espai pel bestiar o els seus conreus i per a la seva vida en general.
Un cop visitat aquest espai, enfilem direcció de l'ermita de Santa Margarida, amb molt bones vistes de la vall i les muntanyes que envolten Gósol. Seguim pujant, en moderat ascens, seguint marques de GR. És el GR-150 que, amb més de 151 Km, dona tota la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Arribem al Coll de Mola, on hi trobem una important cruïlla de camins. Ara deixem el GR-150, que gira a la dreta i es dirigeix a Tuixén, i prenem un sender que s'enfila molt decidit per un bonic bosc de pi roig, fins al Portell de l'Ós, on s'ens mostren unes magnífiques vistes sobre la vall de La Vansa, amb el Port del Compte a la dreta, i els últims contraforts de la Serra del Cadí al Nord.
A mesura que hem anat pujant, les vistes han anat guanyant bellesa, amb l'omnipresent Pedraforca escortant-nos en tot moment.












Al Collet del Pla de la Font sortim del bosc i comencem a caminar per immensos prats herbats. El desnivell es fort, i la pujada es fa feixuga. En breu ja tenim el cim del Cap del Verd davant els nostres ulls, amb un últim repetjó en forta pujada, per un gran prat herbat i al que sens dubte val la pena pujar.
Les vistes des d'aquest punt són impressionants: el massís de Port del Compte, els pobles de La Coma i La Pedra i Sant Llorenç de Morunys, pantà Llosa del Cavall, serra de Busa, el Pirineu.... Per aquí passa la Ruta Caracremada, de Pako Crestas, provinent de Gósol i que es dirigeix a Coll de Port, en direcció al refugi de l'Arp.











Després d'admirar les vistes i fer les fotos de rigor, comencem a baixar. Deixem el Cap del Verd enrere, baixant camp a través pels grans prats, fins el Coll del Belitres. Aquest coll és un altre important encreuament de camins. Comunica la vall del Torrent de La Borda (municipi de La Coma i La Pedra), amb la vall del Torrent Fosc (municipi de Gósol). I en surten diferents camins per anar a fer cims o serres properes. En aquest punt iniciem una forta baixada pel Torrent Fosc (o Torrent Forcat, segons algunes fonts). Durant un kilòmetre el desnivell de baixada és molt fort, pel llit rocallós d'un torrent sec, fins arribar a un pont de pedra amb una pista que el creua. Si la seguíssim cap a l'esquerra, tornaríem a l'ermita de Santa Margarida que hem visitat a primera hora. Però nosaltres seguim baixant pel torrent, que ja en pocs minuts es comença a fer més planer, fina a trobar una pista.
Seguint aquesta pista, passem pel paratge de Torrentsenta, on hi ha el riu, la font i l'àrea de Torrentsenta. Una zona molt coneguda i apreciada per la gent de Gósol i els visitants, on es pot passar una molt bona jornada amb la família i els nens, on es pot fer barbacoa i gaudir de la natura, en un entorn molt ben cuidat. I en uns pocs minuts més ja som a l'alberg El Molí de Gósol.
En aquest molí hi molien tota la farina, tant per fer pa com per donar a les bésties. Aprofitava l'aigua dels dos rius de la vall, el Torrentsenta i el de les Fonts. L'edifici ha estat restaurat i no queden elements antics a la vista, però si anem pel darrera, encara es poden veure dues sortides d'aigua i restes de maquinària. Actualment ha estat restaurat i condicionat com alberg juvenil, i ens trobem ja a tan sols un kilòmetre del poble. En aquest bonic espai condicionat amb taules i bancs, a l'ombra d'uns pollancres que voregen el riu al seu pas pel costat del molí, donem per finalitzada la sortida d'avui.


La d'avui ha sigut una preciosa ruta per descobrir part de la serra del Verd, alguns dels seus punts d'interès, els seus punts més elevats i espectaculars vistes, presidides en tot moment per l'omnipresent Pedraforca. Esperem que us hagi agradat i que continueu amb nosaltres, seguint les nostres caminades i gaudint de tot l'encant de la nostra terra.
Fins a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

dimarts, 20 de juny de 2017

Via Ferrada Ribes de Freser

Dijous 18 maig 2017
Ribes de Freser té una gran tradició excursionista i des de la mateixa població ja pots començar a pujar cim emblemàtics com el Taga o Sant Antoni de Ribes. Ara s’ha afegit a aquesta oferta, fer la pujada per una via ferrada fins la Roca de la Creu, un granòfit, i el castell de Segura.












El passat mes d’abril de 2017 es va inaugurar i ja podem dir que ha tingut molt bona aceptació i que serà un éxit. Te La singularitat d’estar molt prop del centre de la vila, pel que s’ha dissenyat enfocat al públic familiar, sense una dificultat tècnica massa gran, però que suposi una experiència innovadora en un entorn inigualable. Es tracta, essent estrictes, de dos itineraris, la via ferrada de la Roca de la Creu i el camí equipat del castell de Segura.
Té la gran peculiaritat que es col·locada en el granòfir de Ribes de Freser, un patrimoni geològic molt interessant. La via ferrada i el camí equipat de Ribes de Freser té una dificultat màxima de K3 (escala de k1 a k6) que implica una condició física normal.












La via està distribuïda en múltiples petits trams que van sortejant les sinuositats de la carena de la Creu per la qual avança, de manera que es van succeint tant trams verticals d'ascens com de descens i flanquejos, que solen estar menys equipats. És important destacar que cal anar ben equipats, amb el material correcte i respectar totes les mesures de seguretat. Només així podem assegurar passar una jornada fantàstica. Hi ha dos punt d’escapament, per evitar el pont tibetà i al final de la via ferrada de la Roca de la Creu.
El camí equipat de castell del Segura és un tram K1 (escala de K1 a K6) que, si bé ha estat batejat pels promotors com a camí equipat, de fet es tracta de la continuació de la via ferrada de Roca de la Creu, ja que conté molts dels elements de progressió típics d'una via ferrada, incloent un pont tibetà d'uns 15 metres i petits trams verticals equipats amb grapes de diversos tipus i d'alguna presa d'escalada.












Si nosaltres volguéssim retornar al punt de partida un cop feta la via ferrada de la Roca de la Creu, podem trobar a l’esquerra un camí senyalitzat. També podem continuar recte por la cresta per a enllaçar a uns 15 metres amb el camí equipat del castell de Segura. Al final del camí equipat cal seguir les marques (punts blaus) uns 200 metres fins un prat, des del qual podem baixar per un sender que va per l’esquerra, fins el carrer Cerdanya, que ens retorna al
carrer Major.
Nosaltres però hem continuat cap al coll de Segura on hem complementat la excursió amb un recorregut per les Mines de Ribes, que ja haviem fet en alguna ocasió.
Es tracta de visitar les antigues mines de Can Paloca, la Fernanda i la Girona per fer-nos una idea de la importància que havien tingut, algunes d'elles associades a la Farga Catalana ja que el ferro era la materia prima. I altres que es trobava arsènic i antimoni, minerals interessant per la indústria moderna del segle XIX i inicis del segle XX.



Una sortida que podeu combinar com nosaltres o fer-ho per separat. Però sobretot us recomanem la Via Ferrada.

dimarts, 6 de juny de 2017

Rupit

13 maig 2017 (Rupit i entorns)
Son moltes les excursions que hem fet a Rupit i de fet, no ens cansem de tornar-hi per aquest llogaret de la comarca d'osona. I més si anem acompanyats d'en Toni Vilaró, gran coneixedor d'aquestes contrades, que feia temps que no ens acompanyava i el trobavem a faltar.
Abans o desprès de la ruta és obligat passejar-se per els carrers d'aquest poble situat en ple Collsacabra. El primer que ens crida l'atenció és l'antic castell que sorgeix sobre una gran penya que domina el poble i que sembla que és l'origen del nom del mateix.


Rupit manté l'hegemonia medieval que el fa atraient: els carrers empedrats, cases rústiques del segle XVI i XVII i altres elements característics com el pont penjat de fusta o l'església barroca de Sant Miquel.
Deixant el poble enrere enfilem cap a l'ermita de Santa Magdalena on podem contemplar de nou Rupit amb una visió realment espectacular.











A partir d'aquí hem seguit caminant centrant-nos ara amb el paisatge espectacular on les cingleres prenen el protagonisme. El següent punt de parada, Sant Joan de Fàbregues. Un edifici d'estil romànic considerat com un dels més bonics de la comarca i molt ben conservat desprès de la restauració que s'hi va fer.

Molt a prop d'aquest punt, seguint entre cingleres, ens acostem fins al salt de Sallent. Un salt d'aigua espectacular de 100 metres d'alçada per on cauen cinglera avall les aigües de la riera de Rupit. Val la pena anar-hi quan porta un bon cabal d'aigua.
Només ens queda tornar al poble seguint riera amunt on les sorpreses continuen en forma de petits salts d'aigüa i gorgues que eren molt aprofitats per a fer funcionar els molins.



Una excursió imprescindible que cal fer més d'una vegada en la vida d'un bon excursionista.


diumenge, 4 de juny de 2017

Vall del Glorieta

Magnífica excursió (dissabte 6 maig 2017) a la Vall del Glorieta a la comarca de l'alt camp. Una ruta que recorre la vall del riu Glorieta en el seu tram més alt entre el Mas de Forès (Alcover), i Mont-ral.
El punt de sortida el podem fer des de l'ermita del Remei amb façana barroca, flanquejada per dues torres circulars. Aquest indret sempre ha estat un lloc molt visitat, no momés per motius religiosos.











Iniciem la  ruta i amb poca estona arribem al Mas de Forés on podem contemplar les construccions que portaven aigua a tres molins que utilitzaven la seva energia per a la indústria paperera. De fet gran part del curs del riu està ple de rescloses i restes de la xarxa de canalitzacions i sèquies. En el cas del Mas de Forés es pot veure un petit aqüeducte que subministrava l'aigua. Durant els segles XVIII i XIX la indústria paperera va esdevenir el motor econòmic de la zona, arribant a existir fins a 10 fàbriques de paper.
El riu en el seu curs deixa racons dignes de visitar. És el cas de la zona coneguda com el Niu de l'Àliga, un dels racons més bells i populars de la vall.
Envoltats de roques i una densa vegetació podem contemplar els salts d'aigua i els tolls que formen.











També hi ha altres elements d'interès com les fonts del glorieta o les restes d'una antiga central hidroelèctria o l'antiga ermita de les Virtuts ...
Fent el recorregut circular podem veure la vall amb vistes espectaculars i alhora tocar el riu que passa entre cingleres i racons de gran bellesa.
No podem marxar de la zona sense fer una visita al poble d'Alcover. Només estem a 3 kilòmetres des de l'ermita del Remei.


Una vila amb molta història i encants. Portals, carrers, muralles, places, esglésies, edificis antics, fonts, museus ...   podem dedicar-hi una bona estona per completar una excursió magnífica.


dimecres, 24 de maig de 2017

Riera de Vallcàrquera i Tagamanent

Mª Clara Martínez (dissabte 22 abril 2017)
Per fer la sortida d'avui ens hem desplaçat al Vallès Oriental, en concret a la població de Figaró-Montmany. Aquest és un municipi que es troba encabit entre el Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí, al bell mig de l'estreta vall que en aquesta zona forma el riu Congost, que comunica les planes d'Osona amb les del Vallès.
Per l'esquerra, el terme s'enfila Montseny amunt, assolint la cota màxima a Roca Centella. Per la dreta, es dirigeix als Cingles de Bertí. Aquest és un municipi abrupte, que al llarg del temps va desplaçar la població de Montmany i Vallcàrquera cap al fons de la vall del Congost, on es troba actualment.
El seu emplaçament proper a Barcelona, el converteix en un dels municipis més idonis per caminar i gaudir de l'exuberant natura que trobem en aquesta zona del Montseny, a l'hora que ofereix la possibilitat d'accedir a paratges de gran bellesa natural utilitzant el tren com a transport. Ens reunim a la Font de Ca l'Andreu i iniciem el recorregut d'avui resseguint el curs de la riera de Vallcàrquera. Aquesta riera, que neix al Tagamanent, forma una estreta vall on l'aigua baixa formant saltants de gran bellesa. El que més ens crida l'atenció és la frondosa vegetació i la diversitat d'espècies que si troben.











A mesura que anem caminant, anem trobant restes d'antics molins, fonts i antics camins, testimonis d'una gran activitat agrícola en el passat d'aquesta zona. Arribem a l'antiga Rectoria (ara restaurada i convertida en escola de natura) i anem resseguint una pista. Al nostre pas trobem grans masos, alguns adaptats com a cases de turisme rural, d'altres que encara es conserven amb els seus masovers, i alguns que ja resten en estat ruïnós.
Hem deixat enrere la vegetació de ribera i ara anem caminant per un atapeït bosc d'alzines, molt agraït a l'estiu, quan el sol apreta. En un revolt de la pista hi ha un indicador de fusta que ens marca l'inici d'un sender. És el camí de Bellver, en direcció a Tagamanent. És un sender que s'enfila fort i que ens fa suar de valent. Però a mesura que anem guanyant altura, les vistes van guanyant bellesa.











Comencem a albirar el turó de Tagamanent i l'església de Santa Maria. D'altre banda, els cingles de Bertí, la Mola i el Montcau, Montserrat, i el mar... Espectaculars vistes que es van obrin als nostres ulls. Continuem pujant, per un sender molt fresat, fins arribar al mas Bellver. Aquest és un dels molts masos que han canviat la seva tradició agrícola i ramadera, per la dedicació al turisme. Avui dia és un restaurant on es serveixen bons esmorzars de forquilla i excel·lents carns a la brasa. També hi ha el centre de serveis i d'atenció al visitant del Turó de Tagamanent.
Aquest és un bon punt per descansar una mica de la forta pujada i refer-nos amb un bon esmorzar. Amb les piles carregades, ens dirigim al collet de Sant Martí, on encara es poden veure les restes de l'ermita de Sant Martí. I des d'aquí enfilem un camí molt ben condicionat, que ens porta al cim del turó de Tagamanent. Des d'aquest punt les vistes són espectaculars. 360o al nostre voltant sense res que ens tapi la visió. En aquest lloc hi ha l'església de Santa Maria de Tagamanent, i les restes de l'antic castell. 











Un cop hem fet les fotos de rigor (que no en son poques...) i hem gaudit de les espectaculars vistes, tornem al collet de Sant Martí. Ens queda molt a prop el mas de l'Agustí. És una antiga masia que al final de la dècada del 1990 va ser restaurada com a Casa Museu l'Agustí, un museu etnològic que forma part del Parc Etnològic de Tagamanent en el Parc Natural del Montseny. A la visita guiada per les corts de vaques i xais, la cuina, la pastera, el menjador de festa, les cambres de l'hereu i l'àvia, s'hi afegeix un sistema de locucions que reprodueix les hipotètiques converses dels últims Agustí, a més de les olors i aromes de la vida quotidiana (espígol, cendra, etc.) a pagès.
Per tornar al poble de Figaró, ho fem per una pista forestal que agafem al collet de Sant Martí. Caminant còmodament, arribem al collet de la Creu de can Coll, a tocar de la masia del mateix nom. Seguim baixant, en suau pendent, fins arribar de nou a prop de la Rectoria Vella.
Decidim seguir el mateix camí que havíem fet al matí, tot resseguint el curs de l'aigua de la riera de Vallcàrquera. El magnífic entorn natural d'aquest tram de camí s'ho val. Ens tornem a submergir en l'exuberant vegetació de ribera, envoltats de falgueres, molses i arbres de grans dimensions i admirant els saltants d'aigua que el desnivell del terreny va formant. Un luxe, poder gaudir de tanta bellesa.
I així, tot xino xano, arribem de tornada al poble de Figaró. Una sortida molt bonica, que combina perfectament la zona humida de la riera de Vallcàrquera amb les espectaculars vistes que es poden gaudir des del turó de Tagamanent. Una mica exigent, sobretot la pujada, però amb una gran recompensa.


fotos: Julio Santiago