dilluns, 20 de novembre de 2017

Pobles Medievals de la Segarra

Dissabte 4 de novembre de 2017 (Mª Clara Martínez)
Avui ens hem desplaçat a La Segarra, a la província de Lleida, per recórrer i descobrir alguns dels seus petits pobles medievals.
Per fer el recorregut seguirem un tram del GR-171. Aquest GR neix al Santuari de Pinós, al Solsonès, i finalitza el seu recorregut poc després del refugi de Caro, al Parc Natural dels Ports. És una sortida lineal, amb inici al poble de Sant Ramon, fins al de Les Oluges, a uns cinc kilòmetres de Cervera.
Sant Ramon està situat en una de les zones més secaneres de la comarca, ja que les seves valls, que són més aviat simples ondulacions del terreny, no tenen corrents d’aigua ni fonts. El principal nucli de població d’aquest terme és el poble de Sant Ramon de Portell, cap municipal. Altres nuclis de població són els pobles de Portell, Viver de Segarra i el llogaret de Gospí. També integren el municipi l’antic despoblat de Mont-ros, amb les restes del castell homònim, l’antiga quadra de Jurats i el castell de Mejanell.
Al poble de Sant Ramon en destaca el monestir i santuari de Sant Ramon, edifici religiós que comprèn un antic convent (Convent de Sant Ramon de Portell), una església i un claustre. 










Un cop visitat el poble i el santuari, iniciem la marxa cap a Alta-riba. Avui caminem majorment per pistes forestals de molt bon caminar, fins i tot algun tram el fem pels borals d'alguna carretera secundaria. Per tant és una caminada que pot fer tothom. Al llarg dels trajectes entre poble i poble podem admirar el típic paisatge de la comarca de La Segarra, extensos camps de conreus de secà, on crida l’atenció l’aprofitament extensiu de la terra. No solament en les fondalades, on el major gruix del terrer i la humitat afavoreixen els conreus, i als plans, on és més fàcil, sinó també als pendents, fins ara emboscats, als planells i també als cims dels turons i serrats de flancs inclinadíssims, on l’esforç de l’home ha transformat el terreny posant-lo en condicions per a la producció agrícola. També hi podem trobar alguns camps d'ametllers, oliveres, i altres arbres com noueres i magraners.
Arribem a Alta-riba, petit nucli que pertany al municipi d'Estaràs. Es troba aturonat i en destaquen l'església de Sant Jordi, remodelada l'any 1775, i que conté una petita relíquia del Sant, i el castell de Sant Miquel, al cim del turó i en estat ruïnós, però que actualment l'Associació d'Amics del Castell Sant Miquel d'Alta-riba n'està promovent la restauració. Seguim el nostre camí fins el proper poble, Santa Fe de Segarra, sobre la costa dreta del Sió. A la part més alta domina un casal o castell, de tipus medieval i plateresc. Una part del poble, més immediata al castell, conserva trossos de muralla i un portal de grans dovelles. Dintre d’aquest clos, i a la banda de ponent, hi ha una torre rectangular medieval. L’església i un carrer de cases són situats fora del clos i al migdia. En aquest punt, davant l'església, trobem un bon lloc per parar i recuperar forces amb l'esmorzar.











Ja veiem el nostre proper destí: Montfalcó Murallat. Aquest és un dels pobles medievals de la zona més ben conservat. Està aturonat, forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. La muralla tan sols es pot apreciar des de fora, atès que per dins les cases impedeixen la seva visió. Les cases es disposen al voltant d’una placeta i d’uns carrerons, el més llarg dels quals és cobert pels habitatges, que s’aguanten en els arcs inferiors i els laterals. Encara que amb el temps s’hi han fet adaptacions, conserva un clàssic aire moresc. La plaça conserva les restes de la cisterna comunitària que recollia l’aigua de la pluja de totes les teulades de la vila, i també hi trobem un antic forn comunitari. En destaca l'església de Sant Pere. Des del seu teulat tenim unes excepcionals vistes de la zona.
Ja tan sols ens queden Les Oluges. El poble de les Oluges o les Oluges Altes i Baixes, porta aquest nom en plural perquè, fins a la formació dels moderns municipis, hi havia Oluja Sobirana o Alta i Oluja de Baix. Al segle XIX es construí força i les dues Oluges acabaren en un poble, ja que la distància entre totes dues era de poc més de 150 m.











En aquest poble acabem la caminada d'avui, però ja que la capital de la comarca, Cervera, és a tan sols uns escassos cinc kilòmetres, no dubten en agafar els cotxes i fer un tomb per aquesta bonica ciutat, que conserva un important nucli històric i diversos monuments que val la pena visitar i conèixer.
La d'avui ha sigut una caminada molt senzilla i amb molt poc desnivell, pel que és molt recomanable per fer amb nens i per a la gent que no està massa acostumada a caminar. A més, es pot fer més o menys llarga, segons convingui.


Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera sortida.

diumenge, 5 de novembre de 2017

Penyes Altes i Moixeró

(Mª Clara Martínez - dissabte 28 octubre 2017)

Magnífica ruta per la serra del Moixeró, assolint el seu cim més alt, Penyes Altes (2276 metres) i El Moixeró (2089 metres). Alerta, cal estar en bona forma física per fer-la. Tot i que no té cap pas complicat, els desnivells són importants. L’inici d’aquesta ruta circular és al petit aparcament que hi ha al costat de la carretera BV-4024 (carretera de Bagà a Coll de Pal) a l’anomenat Pont de Sant Nazari o pont de Gréixer que està a 4 kilòmetres de
Bagà i on deixem els cotxes. Recomanem fer la ruta en sentit anti-horari, pujant per la canal de la Serp i baixant pel coll de Cabrera, especialment quan és època de caiguda de fulles, atès que aquestes fan que aquesta canal sigui molt relliscosa i no es vegi que hi ha sota les fulles. De tota manera, si la canal es fa de baixada, tan sols cal extremar les precaucions.











Comencem a caminar seguin marques de GR, és el GR-107 (Camí dels Bons Homes), fins a una cruïlla que trobem l'indicador de Penyes Altes. Seguim la pista a la dreta fins a tenir el petit poble de Gréixer a la nostra dreta, i trobem l'indicador de Canal de la Serp.
La pujada fins el coll de Raset es constant i forta. En 4 km superem un desnivell de quasi 1.000 metres. Caminem entre pins, faigs i roures, que en aquesta època de l'any en ofereixen un magnífic espectacle de
colors grocs i vermellosos. El camí va fent ziga-zagues, serpenteja, d'aquí el seu nom. És fàcil de seguir, no té pèrdua, marcat amb senyals grocs i algunes fites, i anem guanyant alçada amb rapidesa. Les vistes comencen a guanyar en bellesa i el cim de les Penyes Altes queda per sobre els nostres caps.
Arribem al coll de Raset i fem una aturada per recuperar forces amb l'esmorzar. En aquest coll tenim vistes a les dues bandes de la serra de Moixeró: d'una banda el Berguedà, i d'altre la Cerdanya. Falta un últim esforç per assolir el cim de Penyes Altes. 











En aquest tram haurem de fer alguna fàcil grimpada, fins i tot trobarem algunes cordes i cadenes que no són imprescindibles i que no ens varen oferir massa confiança. Les roques tenen bones preses i no cal fer us de les cordes. En poc més d'un kilòmetre arribem al cim i podrem gaudir d'unes excepcionals vistes de 360o La Tossa (es distingeix el refugi Niu de l'Àliga) i el Puigllançada, la vall de la Cerdanya amb totes les seves muntanyes al fons, el Cadí, el Pedraforca i Ensija a ponent, i un impressionant mar de valls i muntanyes al sud, on en dies clars es pot apreciar clarament Montserrat, La Mola i el Montseny. Aquest és el premi per l'esforç.
Tornem al coll de Raset i ara seguim per la carena, seguint el GR 150-1. El GR-150 és el que envolta tot el Parc Natural Cadí-Moixeró, i aquesta variant (GR-150.1), recorre els seus cims. Ens desviem per assolir el cim del Moixeró. Si anéssim seguint les marques, no passaríem pel cim, cal desviar-se i pujar per un suau prat herbat i tornem a gaudir d'excepcionals vistes.
Baixem del cim i arribem al coll de Moixeró. Des d'aquí, si tenim temps i ganes d'allargar una mica la sortida, podem anar a coll de Pendís, refugi de Sant Jordi i coll d'Escriu. 











Nosaltres vàrem baixar directament cap a coll de Cabrera i coll d'Escriu. Iniciem el descens, en fort pendent, fins arribar al coll de Cabrera. Molt de compte, el camí és ple de petites pedres soltes que rellisquen amb facilitat. Trobarem marques rodones de color vermell i algunes
fites. L'últim tram fins arribar al coll d'Escriu és pel mig d'un bosc, on el camí de vegades sembla una mica perdedor. Tan sols cal estar atents al les marques i les fites. Arribem al coll d'Escriu. En aquest coll tornem a trobar el GR-107 (Camí dels Bons Homes) i girem a l'esquerra, en direcció a Gréixer. En aquest punt tenim una magnífica vista de la serra del Moixeró i en particular de la canal de la Serp, coll de Raset i Penyes Altes, per on hem pujat al matí.
Els pocs kilòmetres que ens queden per tornar a Gréixer, transcorren per còmoda pista forestal, travessant una espectacular fageda, envoltats pels colors grocs i vermells de les fulles, en un magnífic espectacle de colors.
Abans d'arribar a Gréixer, trobem una petita presa que forma l'estanyol de Gréixer. En el seu temps va servir per a proveir d'aigua i electricitat a les masies que hi havia pels voltants. Tan sols un parell de kilòmetres més i tornem a ser a Gréixer i a l'aparcament on aquest matí hem deixat els cotxes.


Avui hem gaudit d'una magnífica ruta, força exigent, però amb un gran premi: d'una banda les espectaculars vistes, i d'altre els colors de la tardor en tot el seu esplendor. Esperem que us hagi agradat i us emplacem a que continueu seguint-nos. Fins la propera.

dimecres, 1 de novembre de 2017

GR 92.1 Vulpellac - Pals

Dissbte 21 octubre 2017 (Mª Clara Martínez)

Sortida del Caminant per Catalunya a la comarca del Baix Empordà.
Avui em conegut i visitat un dels elements més típics d'aquesta fantàstica comarca: alguns dels seus petits pobles d'origen medieval i que conserven tot l'encant del seu passat. Com que no és una ruta circular, a primera hora ja hem deixat cotxes a Vulpellac i a Pals. 

Iniciem la ruta a Vulpellac, el primer dels pobles que visitarem. Vulpellac és una de les tres entitats de població (Fonteta, Peratallada i Vulpellac) que formen part del municipi de Forallac.
El nucli del poble és un conjunt monumental declarat bé cultural d'interès nacional. Destaquen el castell i l'església de Sant Julià i Santa Basilisa.
Visitat el poble prenem direcció a Canapost. A mig camí trobem els Clots de Sant Julià. Són unes antigues pedreres que estan formades per un magnífic complex de cavitats excavades a la roca. En destaca el Tron de la Reina, que podria haver sigut una antiga capella troglodita i sobre la qual hi ha moltes històries i llegendes.











Arribem a Canapost, un autèntic paradís arqueològic per les diverses restes arqueològiques que hi ha. L'element més conegut del poble és sens dubte l'església parroquial de Sant Esteve. Està formada per dos edificis, un de pre-romànic, i un de romànic, juxtaposats, amb una torre-campanar també romànica.
El següent poble que trobem és Peratallada, encara dins el terme municipal de Forallac. D'un extraordinari atractiu i bellesa, conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i costeruts, destacant-hi el castell fortificat amb la torre de l'homenatge, les muralles, l'església de Sant Esteve i el gran fossat que envolta la població.











Seguim avançant per pistes i camins envoltats de boscos i camps de conreus de gran bellesa i de mica en mica ens aproximem a Palau-sator. Es troba emplaçat al bell mig de la rica plana al·luvial de la dreta del Daró, i il·lustra perfectament la disposició urbanística d'un antic nucli medieval, amb el recinte murallat ben definit, i l'estructura dels carrers al voltant de la torra de l'antic castell. S'accedeix al nucli antic per la Torr3 de les Hores, un dels dos portals que es conserven.
Ja de camí a següent municipi, Fontclara, podem admirar els grans camps d'arròs que ens envolten i que s'estenen per tota la plana. Antics estanys i aiguamolls, que van ser dessecats i convertits en camps de conreu on, gràcies a la gran quantitat d'aigua de la zona, produeixen un arròs d'alta qualitat. També són indrets molt importants per l'hivernada i nidificació de nombrosos ocells aquàtics.











Ja tenim l'inconfusible silueta del municipi de Pals davant nostre i no tardem en arribar-hi. El municipi de Pals es divideix en tres nuclis: Pals, els Masos de Pals, i la Platja de Pals. De nou ens trobem amb la característica fonamental de tots els nuclis que hem visitat: al cim d'un puig poc enlairat sobre la plana.
Pals és una vila amb un gran patrimoni històric. Les seves muralles són unes de les més ben conservades de l'Empordà.
El seu castell, del que tan sols en queda una torre circular, popularment coneguda com la Torre de les Hores, va quedar molt malmès pels diferents conflictes i el monarca va permetre aprofitar les seves pedres per reconstruir l'església de Sant Pere i les muralles de la vila. Racons encisadors, esplèndides vistes a tota la plana, el mar, el montgrí...


I aquí donem per acabada la sortida d'avui. Hem fet un recorregut per la plana del Baix Empordà i hem visitat alguns dels seu encantadors pobles medievals. També hem descobert altres racons de gran interès, com els Clots de Sant Julià, els camps de conrreu, i les impresionants vistes des dels cims d'aquests petits turons on es trobem emplaçats els nuclis
de població. Ruta molt aconsellable per fer amb mainada o amb bicicleta.
Ens veiem a la propera!

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Teià i el seu entorn

Dissabte 14 d'octubre de 2017 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet un recorregut pel terme i la vila de Teià.
La vila de Teià es troba a la comarca del Maresme, i el seu terme municipal, junt amb el del Masnou, forma una vall articulada per la riera de Teià i els seus nombrosos torrents.


Iniciem el recorregut a la riera, i anem caminant amunt, tot admirant algunes de les grans mansions i cases pairals que es conserven. Algunes d'una gran antiguitat, i moltes han estat restaurades o molt modificades. A banda i banda d'aquesta riera hi trobem grans plàtans, que a l'estiu, amb la seva ombra, fan que aquest sigui un lloc ideal per passejar.
Arribem al punt on la riera es bifurca i deixa de ser asfaltada i agafem el camí de la dreta. Estem fent part d'una ruta molt popular a aquesta població: la ruta de les Fonts. La primera font que trobem és la del senglar. El seu brollador és un cap de senglar metàl·lic, d'on en surt un rajolí d'aigua per la boca i cau dins d'una pica plena d'aigua. La següent font, molt a prop, és la del grill, que té un enginyós mecanisme per bombar l'aigua que fa moure el gran grill de ferro que hi ha al damunt de la font. 



                                       
Continuem caminant, enfilant-nos muntanya amunt, fins arribar a la gran estàtua de marbre del Sagrat Cor, una rèplica del Corcovado de Rio de Janeiro. Des d'aquest lloc gaudim d'esplèndides vistes sobre Teià, el mar i la plana litoral fins a Barcelona. Llàstima que el dia s'ha llevat amb una mica de boira....  També podem veure, al darrera de l'estàtua, les restes de la Pedrera del Tercio, d'on van sortir bona part de les llambordes que cobrien el terra dels carrers de Barcelona. Una mica més amunt trobem el refugi lliure de la Ferreria, antiga ferreria on es reparaven els estris utilitzats a la pedrera.
I la font de les Perdius, i la del Vedat, totes elles ben arranjades i oferint espai per reposar i contemplar el paisatge.
Seguim el nostre camí, en constant pujada, passem pel mirador del Pi d'en Duran, i arribem al de la Cornisa. Aquest mirador és un dels més coneguts i visitats, en part pel seu fàcil accés i en part per les fantàstiques vistes que ens ofereix. Teià, Mongat, Masnou, Montjuïc, el Garraf, Collserola, Montserrat, la Mola i part de la plana del Vallès. Tot un luxe. I un bon lloc per recuperar forces amb una mica d'esmorzar.











Encara queda camí per fer i coses per veure, com l'ermita de Sant Mateu, que és de propietat privada, pertanyent a la finca de can Riera. Però el seu entorn ofereix un fantàstic espai obert, amb verdes pastures, grans arbres, cavalls i molt espai per jugar amb la mainada o descansar.
Aquest és el punt més elevat de la sortida d'avui. A partir d'aquí iniciem un camí en moderat descens, sota impressionants boscos d'alzines, roures i pins, que ens porta a la cruïlla de la Creu d'en Boquet. En aquesta cruïlla i a l'ombra d'un pi monumental, hi ha el Centre d'informació de la Creu de can Boquet, on
es pot trobar informació sobre els itineraris i activitats del parc, adquirir mapes o apuntar-se a alguna de les sortides guiades que s'organitzen.
Molt a prop d'aquí hi ha l'ermita de Sant Salvador i diversos restaurants pels paladars més exigents. Seguim camí en suau descens, creuant torrents, emboscats, gaudint dels diferents boscos segons si ens
trobem arran d'un torrent o per un turó. Passem pel costat d'algunes de les grans masies que hi ha per la zona. Quasi totes tancades i en força mal estat de conservació, però en les que encara es poden veure els elements típics de les tradicionals masies catalanes.
Una de les més grans és can Gurguí Gros, monumental masia que havia sigut un restaurant i que actualment es troba tancada. Aquí hi trobem un parell de grans arbres i un safareig amb aigua on hi han crescut tot ple de lotus. Des d'aquesta vessant de la muntanya tenim molt bones vistes del Vallès. Deixem la masia i continuem baixant, alternant la pista forestal i els senders. De mica en mica anem voltant la muntanya fins a tornar a tenir en vistes la vila de Teià. Ja queda poc per tancar la ruta d'avui. Passem entre unes cases que ja són a prop del poble, i en pocs minuts tornem a ser a la riera de Teià.


Aquesta ha sigut una molt bona sortida, amb molt bones vistes, i molts elements i racons que hem anat descobrint al nostre pas: fonts, ermites, antigues masies... No massa difícil de fer i que es pot allargar o retallar a voluntat pels molts camins i dreceres que hi trobarem.
Esperem que us hagi agradat.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Vall de Llémena

SANT MARTÍ DE LLÉMENA – ROCAFESA – VOLCÀ BANYA DEL BOC – LLORÀ
Dissabte, 7 octubre 2017 (Mª Clara Martínez)

Una esplèndida ruta per conèixer i recórrer una part de la vall de Llémena.
La d'avui no és una ruta circular, pel que toca deixar un parell de cotxes a Sant Martí de Llémena i la resta a Llorà, on acabarem la ruta.
El nostre punt de partida és Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironés.
Els entorns del municipi ofereixen paratges fantàstics, que són ideals per a realitzar recorreguts a peu i contemplar tot allò que ens ofereix.
Aquest poble consta de quatre unitats geogràfiques que corresponen als quatre pobles històrics que formen el municipi: Granollers de Rocacorba, Les Serres Llorà i el mateix Sant Martí de Llémena.











En destaca l'església parroquial de Sant Martí, temple romànic reconstruït al segle XVIII, i una torre de guaita de la baixa edat mitjana, molt a prop d'aquest temple. Comencem creuant la riera de Llémena i passem pel costat de can Nerós, una gran masia restaurada i composta per diferents cossos.
De moment el terreny és força planer, però de mica en mica va augmentant la pujada i no tardem en arribar al peu de la cinglera de Rocafesa, i per arribar a dalt ho fem per un grau, que s'enfila de valent i ens fa suar. Però les vistes que es van albirant a mesura que anem pujant, des d'algun dels miradors naturals que sobresurten del la paret dels cingles, ens fan oblidar l'esforç i la duresa del camí. Poc abans d'arribar a dalt de tot, fem una visita a la cova de Sant Martí, o de Rocafesa. Presenta gran quantitat de passos estrets i és totalment ocupada per blocs de pedra de totes les mides. Tota aquesta zona és plena de coves naturals que van ser ocupades pels humans durant el neolític. Aquestes coves van servir d'hàbitat o de coves sepulcrals als primers pobladors de la zona.
El darrer tram de camí per arribar a dalt la cinglera, presenta algun tram on cal fer alguna petita grimpada per les roques. Res complicat. Per fi a dalt, i ja per camí més planer, ens aturem en una gran clariana a esmorzar i recuperar forces. Amb les piles carregades continuem el camí. Més endavant trobem una balconada, una gran roca que sobresurt de la cinglera, el mirador de Rocafesa, ique ens ofereix unes espectaculars vistes de la vall de Llémena, el volcà de la Banya del Boc, tota la plana del Gironès, els cingles de La Barroca i Sant Roc, i més lluny, El Far, el Montgrí i el mar. 










Tot un luxe pels sentits. L'altitud a la que ens trobem, fa que es pugui apreciar molt be el contrast de colors de les diferents zones. Els boscos, els camps de conreu, les pastures, la roca... En un mateix territori conflueixen tres elements que, sens dubte, són l'essència paisatgística de la vall: els volcans mil·lenaris, les imponents cingleres, i la riera i els nombrosos torrents que hi aboquen les seves aigües.
Després d'admirar les magnífiques vistes, seguim el nostre camí, per boscos d'alzines i roures, amb un espès sotabosc. Els camins són ben visibles i ben fresats, i l'ombra del bosc s'agraeix els dies més calorosos. Travessem el Serrat del Bruguetar, i ens dirigim al volcà de la Banya del Boc.
Aquest és un dels millors exponents del vulcanisme quaternari català fora de la zona volcànica de La Garrotxa. El cràter és ovalat i mesura 1300 metres de llargada per 860 d'amplada, i té una fondària de 100 metres. Les seves parets estan cobertes de boscos d'alzines i roures, mentre que el fons, molt més planer i molt fèrtil, està cobert per camps de conreu i pastures. Un ramat de vaques pastura per un prat... Se li atorga una edat aproximada de 120.000 anys d'antiguitat.











Ara ja comencem a baixar cap a Llorà. Ho fem per una pista forestal que ben aviat travessa una zona on trobem grans masies i camps de conreu. Entrem a la població de Llorà per la par alta, i de seguida arribem al lloc on aquest matí havíem deixat els cotxes.


Magnífica caminada per conèixer una mica la història, els pobles, les construccions i alguns dels millors racons de la vall de Llémena. Una caminada sense complicacions però que el seu fort desnivell, sobretot de pujada, fa que la catalogui de caràcter moderat. Han sigut 14km amb 700 metres de desnivell acumulat de pujada i 650 metres de desnivell acumulat de baixada. Però l'esforç ha valgut la pena.

Fins la propera!