dimecres, 22 de febrer de 2017

Massís del Montnegre

Dimecres 1 febrer 2017 (text i fotos: Mª Clara Martínez)
En aquesta hem descobert alguns dels racons més coneguts del Montnegre, alhora que hem gaudit dels seus canviants paisatges i la seva exuberant vegetació.
El Montnegre és un conjunt muntanyós que forma part de la Serralada Litoral. Constitueix la secció més alta de la serralada de Marina amb 760,3 metres d'altitud al Turó d'en Vives. El seu nom prové de la foscor dels seus boscos d'alzines, i junt amb El Corredor, es un parc natural que forma part de la Xarxa d'Espais Protegits promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona.


El punt de sortida es Sant Martí de Montnegre. Som al cor del que fou l’antic poble de Montnegre, absorbit per Sant Celoni abans de la Guerra Civil. Aquest petit nucli està format per masies disperses, i Sant Martí n'era la seva església parroquial. De l'antic castell no en queda pràcticament cap rastre.
En aquest lloc es respira pau i tranquil·litat, i gaudim d'unes esplèndides vistes del Montseny. Iniciem la ruta dirigint-nos al turó Gros, el segon punt més alt d'aquest massís. 


De camí d'aquest cim ja veiem que la vegetació es molt canviant i variada. Algunes alzines i suros, castanyers, roures i dalt la carena petits boscos de faigs. La humitat que aporta la proximitat del mar fa possible que aquests tipus de boscos es desenvolupin amb un gran esplendor.
Dalt del cim arrodonit, una alta torre de vigilància d'incendis que es troba tancada. Sense perdre massa temps ens encaminem cap a l'ermita de Santa Maria de Montnegre. Deixem la part alta i a mesura que anem baixant creuem zones amb molts roures, castanyers i avellaners.


 









L'ermita de Santa Maria de Montnegre, construïda fa tres segles, va ser derruïda durant la Guerra Civil. No més en quedaven tres parets en peus, i gracies a una iniciativa popular es va poder rehabilitar. Aquesta ermita es troba envoltada de grans roures. De fet, el més gran de tots, va caure el gener de 2010 a causa d'un temporal. Aquest era un arbre monumental de més de dos-cents anys, i catalogat com un dels roures més grans de Catalunya. Ara, en el seu lloc, s'ha plantat un de nou.
Seguim el nostre camí, per pistes forestals fàcils de transitar i per senders que ens endinsen en la foscor d'un atapeït bosc amb un sotabosc quasi impenetrable. Arribem a una important cruïlla de camins que forma una petita explanada. Al mig hi ha un gran pal amb múltiples i i molt curiosos indicadors: des de la distància al sol, a la de la farmaciola que hi ha al costat. Aquest pal indicador es un punt de referència per a molts excursionistes i sobretot pels ciclistes, que l'han batejat amb el nom del «tòtem». Aquest es un bon punt per fer un most i carregar piles. 
Un parell de km més i arribem al petit nucli d'Hortsavinyà, presidit per l'església parroquial de Santa Eulàlia o Sant Llop. Format també per masies disperses i algunes urbanitzacions, en aquest punt hi trobem l'escola i un punt d'informació del parc, que per davant te una explanada amb taules i bancs. En tot aquest indret es respira una gran pau i tranquil·litat.



         

No ens podem encantar i seguim el nostre camí, prenent altura i gaudint de boscos de pins.  Arribem al coll Obert i iniciem el descens cap a la riera de Fuirosos, passant per l'antiga masia de can Lari, ara mig ensorrada i que es fa servir per tancar un ramat.
Al llarg de la riera de Fuirosos anem descobrint petits racons de gran bellesa: petits salts d'aigua, envoltats de molses i una densa i exuberant vegetació, ara típica de ribera. El pantà de la Brinxa es un embassament artificial, ara ple a besar gracies a les darreres pluges. Es el mes gran dels quatre que es van construir per assegurar-se tenir aigua per regar els conreus la masia de can Riera. Ara està en desús, però conserva la resclosa i constitueix un important hàbitat per una gran diversitat de fauna, alhora que ens ofereix un racó de gran bellesa paisatgística.
Seguim vorejant la riera de Fuirosos, fins la masia de can Riera. Aquesta era, en els seus temps d'esplendor, una de les mes grans i importants de la zona, envoltada de grans camps de conreus, i que formava part d'un altre petit nucli de població format per diverses masies escampades per la muntanya: Fuirosos.
L'ermita de Sant Cebrià de Fuirosos es troba uns 600 metres mes endavant, però està del tot enrunada i engolida per la vegetació i desistim d'anar a veure-la. Som a la part mes baixa del nostre recorregut i hem d'iniciar l'ascens per tornar a Sant Martí de Montnegre, on hem deixat els cotxes aquest matí.
Aquest darrer tram de camí es en fort ascens, per un bonic sender que travessa boscos d'alzines, castanyers i roures. Estem una mica cansats, però no tardem en arribar a Sant Martí, punt d'inici i final de la sortida d'avui.

                       

Aquesta ha sigut una ruta una mica llarga, divuit kilòmetres i mig, però en la que hem gaudit de magnífics racons i d'una canviant i profunda vegetació. Per la gran quantitat de camins que es creuen per tot arreu, es por escurçar, allargar o retallar per molts llocs, i adaptar-la a les necessitats de tothom.
Molt recomanable a la tardor, quan els castanyers, faigs i avellaners es tenyeixen del color del foc i perden les fulles.

dimarts, 14 de febrer de 2017

La Sèquia de Manresa

El passat dilluns 23 de gener vàrem fer una ruta que feia temps que teniem en cartera, la Sèquia de Manresa.
Aquest és un canal de regadiu i alhora d'abastament d'aigua potable que va solucionar el problema de sequera a la ciutat, i encara avui aporta aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions del voltant.
Una de les peculiaritats és que es va realitzar durant l'edat mitjana i és una de les obres d'enginyeria més importants realitzades a Catalunya durant aquella època.
Amb un recorregut de 26 kilòmetres agafa l'aigua del riu Llobregat a la resclosa dels Manresans, situada a la població de Balsareny. Arriba fins a les portes de la capital del Bages, al parc de l'agulla, on hi ha un llac artificial que fa la funció de dipòsit de reserva d'aigua i alhora de pre-tractament de l'aigua abans de ser potabilitzada.
Tot aquest recorregut el fa amb un desnivell de només 10 metres. Impressionant.












Hi ha moltes opcions de fer aquesta ruta, a mida i gust de cada persona. Es pot fer per trams i sortir de diferents punts. També en bicicleta. Nosaltres hem optat per fer-ho en el sentit invers de l'aigua. És a dir, sortint del parc de l'agulla i acabant a Sallent. Això son uns 18 kilòmetres. Posteriorment hem agafat el cotxe per veure el punt de captació d'aigua a la resclosa.
Un cop en ruta, la sèquia ens ofereix molts elements i atractius durant el seu recorregut. El mateix canal ja és un espectacle on l'aigua ens mostra reflexes tot passant per diferents ambients: camps, arbres, vinyes, antigues edificacions, ponts, aqüeductes ...












I el seu entorn també ens ofereix elements culturals i patrimonials dignes d'admirar: l'ermita i el mas de Sant Iscle, els revolts de Santpedor, el veïnat de Claret amb les esglésies de Santa Maria i Santa Anna de Claret, Santa Magdalena de Bell-lloc ...
Un cop a Sallent hem aprofitat per visitar la mateixa població, el poblat ibèric del Cogulló i l'ermita de Sant Sebastià i les restes del castell de Sallent.
I a Balsareny hem visitat el seu castell.
Com veieu una ruta que ofereix moltes possibilitats i que realment us recomanem que en gaudiu almenys d'algun dels seus trams.



dilluns, 6 de febrer de 2017

Ruta del Cister

El passat dissabte 14 de gener ens vàrem passejar per un tram del GR 175, la Ruta del Cister, que enllaça els tres monestirs cistercencs de la Catalunya Nova i els 65 municipis de les tres comarques:  l'Alt Camp, la Conca de Baraberà i l'Urgell. Dels tres monestirs, Santes Creus, Vallbona de les Monjes i Poblet, nosaltres vàrem visitar aquest darrer.
El punt de sortida però era a l'Espluga de Francolí, una població que ja acull molts encants. Per exemple la cova de la Font Major o les coves de l'Espluga, que amb riu subterrani és una de les més llargues del món. Precissament a la Font Major és on neix el riu Francolí.












Iniciant la ruta, amb molt poca estona arribem al Monestir de Poblet. És un impressionat conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d'europa, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat. Actualment, encara manté una important comunitat monàstica que manté viva l'espiritualitat de l'indet. Hem pogut  visitar el seu claustre i el panteó reial.
Després d'aquesta visita hem continuat el GR tot passant per les Masies i ja per un tram no tant urbà hem visitat un parell d'ermites.
Primer la Santíssima Trinitat, una ermita d'estil barroc situada a la muntanya de la pena, en un indret boscós i ric en aigua. Hi ha nombroses fonts. També hi trobem servei de bar i una zona per fer picnic amb taules i barbacoes.
Més enllà i ja canviant de terme nunicipal, ens hem enfilat fins a l'ermita de Sant Joan. Aquest és un dels llocs més pintorescs de tota la comarca de la Conca de Barberà. Una roca de saldó, vermella, fa a la vegada de sostre de l'ermita i de paret. Just a sobre hi ha un mirador amb magnífiques vistes.
I per acabar la sortida hem baixat fins a Montblanc, una vila medieval que coserva un recinte enmullarat, amb alguns portals d'entrada i molts edificis amb interès arquitectònic i cultural.










Val la pena passejar-se per els seus carrers i plaçes i gaudir de cada racó. A més es pot visitar la muralla i algunes de les seves torres.
Precissament en aquesta vila s'hi explica la llegenda de Sant Jordi i cada any es celebra la Setmana Medieval on es representa aquesta llegenda i es fa un mercat medieval ple d'activitats.


Com veieu aquesta excursió està farcida de punts d'interès, i aixó que nomès hem fet un petit tram de la Ruta del Cister.

dijous, 2 de febrer de 2017

Vall de Cardó

Vàrem escollir la Vall de Cardó per fer primera sortida de l'any del Caminant per Catalunya el passat dissabte 7 de gener. Un paratge d'una gran bellesa paisatgística, vorejada de muntanyes d'aspecte feréstec.
Aquest indret pertany a la població de Benifallet, a la comarca del Baix Ebre, tot i que per accedir-hi s'ha de passar per una carretera estreta que surt de la veïna població de Rasquera (Ribera d'Ebre)










Presideix la vall el que queda de l'antic Balneari de Cardó, que anteriorment havia estat un convent. Està situat al capdamunt de l'espectacular cingle del Salt del Frare.  L'edifici original fou construït el 1606 per establir-hi una comunitat religiosa. El convent fou suprimit amb les desamortitzacions eclesiàstiques del 1835 i convertit en balneari el 1866 aprofitant les aigües medicinals. Actualment està gairebé enrunat, tot i que encara en mantenen en peu gran part de les estructures dels edificis. Hi ha varis projectes de recuperar el seu us per el grup Pascual però de moment no s'hi treballa.
Just al costat hi ha una petita planta embotelladora on es comercialitzava l'aigua de Cardó.
A partir d'aquest punt, nosaltres hem fet la ruta de les ermites. Son 14 les que es poden arribar a veure per aquests entorns, juntament amb fonts i alguna petita cova.











N'hi ha que son ben curioses, com l'ermita de la Columna que està sobre una roca espectacular. Altres estàn dedicades a Sant Jeroni, Sant Joan, Sant Onofre, Sant Elíes, Sant Roc, de la Trinitat, de l'Àngel o de Santa Anna entre d'altres noms.
La llàstima és que gairebé totes estàn en molt mal estat, però ens permet tenir una idea que com era la vida en aquestes contrades en temps passats, on la pau i la tranquilitat han perdurat en el temps.


dimecres, 18 de gener de 2017

El Catllar

El passat dissabte 17 de desembre vàrem fer la darrera excursió de l'any 2016 a prop de casa. El Catllar de Ripoll de 1.112 metres és el cim més alt que envolta la vila. Una muntanya que ha format part indissoluble del paisatge local, de lloc d'esbarjo, de passeig, d'aventura infantil i juvenil ...
S'hi pot pujar per diferents itineraris, nosaltres hem escollit el que passa per la font d'en Jordana. Aquesta ja és de visita obligada per tot ripollès.
El camí surt del costat d'aquesta font per passar en primer lloc per la muntanya del Calvari on ja hi trobem elements molt interessants.
Primer veiem les restes de l'ermita del Calvari i tot seguit el fortí del pla de la Bandera. Aquest havia estat una torre defensiva que varen bastir els lliberals el 1838 per a fortificar la vila de Ripoll.










Seguim pujant cap al Salt dels Llops on durant la Guerra Civil espanyola hi havia instal·lada una sirena d'avís de bombardeig. I una mica més amunt trobem la Rosa dels Vents on tenim bones vistes de Ripoll i de les muntanyes de l'entorn que mica en mica els arbres van  tapant.
I cap amunt, passant per el coll de Fornells, el Sot de la Dona Morta i ja accedim al cim del Catllar. Haurem fet uns 400 metres de desnivell força exigents. Al cim,  tret de la torre de telecomunicacions hi ha les restes de l'ermita de Nostra Senyora del Catllar que va ésser edificada sota les runes de l'antic castell.











La baixada l'em fet per la part més obaga de la muntanya on hi ha impressionants fagedes i també hi trobem la font Antica, també coneguda com la font del Tigre.
Seguint una pista, hem arribat fins a la casa de Vilardell i a les basses conegudes com els Molins de Vilardell, molt transitades a l'estiu.










Una pista ens retorna a Ripoll tot passant per la barriada dels Brucs on hi destaquen les cases del Mir i del Puig, aquesta amb capella inclosa.
I un altre dels indrets molt recorreguts per els ripollesos és l'ermita del Remei. 


Un recorregut a més, ple d'anècdotes i llegendes que l'Antoni ens ha anat explicant.  I encara no hem pogut gaudir de més indrets d'aquesta muntanya per manca de temps, com les nombroses fonts que hi ha. Ho deixem per un altre dia.