divendres, 19 de gener de 2018

Gallifa - Sant Sadurní

Escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 13 gener 2018)
Espectacular ruta pel terme municipal de Gallifa, recorrent els seus espectaculars cingles, assolint el seu punt més elevat, Sant Sadurní de Gallifa, i passant per camins i miradors de gran bellesa. Gallifa és un municipi del Vallès Occidental. És un municipi abrupte, conformat essencialment per una vall situada entre les cingleres de Sant Sadurní –extrem occidental dels cingles de Bertí– i la muntanya del Farell. És un conglomerat de cases d’estiueig amb pinzellades de finques de caràcter agrari. A la part nord del poble, hi ha l’església de Sant Pere i Sant Fèlix, romànica del segle X, al costat els tallers i la Fundació Artigas i mes al sud-est hi ha la rectoria.












L'estructura urbana de poble disseminat s’ha conservat, tot i els desgavells urbanístics que ha patit el país en els darrers decennis, i es mantenen intactes i restaurats els barris més antics del nucli urbà i alguns dels masos escampats pel terme.
Iniciem la caminada d'avui un cop passat el poble, en un tancat revolt a l'esquerra de la carretera i on podem deixar els cotxes. Els primers tres km són en forta pujada, guanyant alçada ràpidament, per un preciós sender emboscat, fins arribar al Collet de Sant Sadurní. 500 metres més amunt trobem l'ermita de Sant Sadurní de Gallifa, amb algunes restes d'un possible castell i un refugi. Per darrera l'ermita hi ha el mirador de la Guineu, una excepcional balconada des d'on s'aconsegueixen unes fantàstiques vistes del Pirineu i Prepirineu, Moià, Centelles i el Puigsagordi, Sant Feliu de Codines, el Vallès, la Mola de Sant Llorenç del Munt i Montserrat, i al fons, Barcelona i el mar. Un lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces.












Tornem al Collet de Sant Sadurní i ara caminem per pistes forestals, recorrent la part alta de la cinglera, descobrint algun mirador que ens permet gaudir d'esplèndides panoràmiques. El paisatge és molt canbiant, segons si el camí passa per zona obaga, assolellada, o creua algun dels torrents que trobem al nostre pas. Zones amb pins, alzines, matolls i parets rocoses conviuen amb total harmonia. Creuem el Sot de les Avellanedes, voregem el Turó de la Baga, creuem el Pla de la Meuca i transitem per damunt dels Cingles Vermells, des d'on descobrim miradors amb fantàstiques vistes.
La baixada la fem pel Sot de la Tomba, en fort desnivell, per un corriol força empedrat i emboscat, fins arribar a un encreuament amb una ample pista forestal, quasi a tocar del Mas de La Roca. Un dels rètols ens indica que ja no ens falta massa per tornar a ser a Gallifa. Voltem a prop del Mas de La Roca, una de les moltes grans cases pairals que conformen el nucli disseminat de Gallifa, i que ens mostra la típica estructura de la majoria d'aquestes finques. Diferents cossos, primera i segona planta i golfes, i en ocasions un mur perimetral que encercla i protegeix l'interior. Passat el Mas de La Roca, prenem un sender que ens acaba de baixar fins la carretera, a un lloc on podem gaudir d'una fenomenal vista dels cingles de Sant Sadurní. Ja tan sols ens queda recórrer un curt tram de carretera fins arribar els cotxes oer finalitzar la caminada d'avui.
Però no podem marxar de Gallifa sense visitar la seva Església Parroquial, consagrada a Sant Pere i Sant Feliu, la Fundació privada Tallers Llorens Artigas, i admirar la bellesa d'aquests racons on sembla que el temps s'hagi aturat.



Una molt bona caminada, força assequible a tothom mínimament acostumat a caminar per la muntanya, i que ens ofereix la possibilitat de descobrir racons de gran bellesa i miradors des d'on gaudir d'esplèndides vistes. Desitgem que us hagi agradat i us convidem a continuar amb nosaltres. Fins la propera!

dissabte, 13 de gener de 2018

Ripoll - Sant Jaume de Frontanyà

Aquesta setmana (dilluns 8 de gener 2018) hem fet una excursió amb l'Antoni Llagostera seguint l'antic camí ral que unia Ripoll i Sant Jaume de Frontanyà. Aquest havia estat molt important en el seu moment, molt transitat per pagesos que anaven al mercat de Ripoll i per traginers. La sortida l'hem fet des del pont del Raval, un dels punts d'entrada a la vila.  En aquest carreró hi trobem algunes cases molt antigues com el Casal del Taurinyà o el de can Jordana. Masies que també es trobaven a fora de les muralles i que volien tenir una vivenda protegida dins el nucli enmurallat.

 









Deixant mica en mica la capital enrere, anem passant el pla d'Ordina per la pista que ens porta a la font d'en Jordana o el Clomarot.  Cal seguir cap a Garona i per sota el Vilà fins a la casa dels Tres Plans. En aquest punt s'ha d'agafar un corriol que puja emprenyat fins al coll de Bufatals a 718 metres.
Aprofitant la nevada del dia anterior, podem gaudir d’unes vistes privilegiades dels cims nevats, com Sant Amand i el Taga, i més endavant els Torreneules o el Puigmal entre d’altres. El camí ens ha fet una mala passada ja que al obrir una pista nova per desemboscar, no hem sabut trobar el sender que ens hauria d’haver portat fins a Bufatals.  Hem seguit la pista fins a la casa de Vilardell i en aquest punt hem pogut recuperar la pista direcció a l’Auró. D’aquesta manera hem afegit un parell de kilòmetres a la ruta, que ja és prou llarga.

 










Quan arribem a l’Auró, a 1.027 metres sens obre una exensa plana amb diversos plans, tots ells amb el seu nom i presidits per una gran masia. Un bon lloc per esmorzar. Més endavant passem per el coll de Can Carles on ja fem el canvi de divisòria d’aigües del Ter cap al Llobregat. Aquest coll és una cruïlla de camins importants. A part del que estem fent, hi passa el que unia Matamala, a les Llosses i Gombrèn i també la carrerada del Lluçanès, el gran camí ramader que permetia als ramats accedir a les zones de pastura de l’Alt Pirineu Oriental.  Encara podem veure les restes del que havia estat l’Hostal de Can Carles, un important punt de reunió i descans. Molt a prop també hi trobem les restes de Can Gil, una casa que pertanyia al carrer de Cerdanya. Un seguit de cases, avui arruïnades, que servien de servei a les necessitats dels camins ramaders.
Canviem de vessant i ara de baixada ens acostem cap a la riera de Merlès i cap el veïnat de la Riba al terme municipal de Les Llosses. Hi trobem una església dedicada a Sant Esteve, una rectoria i una gran masia.

 










Des d'aquest punt hem optat per deixar una estona el camí ral real i fer una variant seguint una pista a tocar de la riera. Val la pena ja que hi trobem forçes elements interessants.  Primer el Molí de la Riba, actualment la casa està ben condicionada.  Un tram més amunt un petit embassament per captar l’aigua. Tot i que actualment no s'utilitza, l'aigua acumulada ens ofereix un espectacle de la natura, on pràcticament estava tot glaçat.  I el punt més espectacular, un petit gorg, el de Caselles.  Hi trobem un petit salt d'aigua i una bauma sota seu.


Acabem de fer una mica més de pujada cap a la casa de les Planes i mica en mica ens anem acostant al punt final de la excursió. Som a Sant Jaume de Frontanyà, actualment el segon poble més petit de Catalunya, darrere de Gisclareny.  Ja estem a la comarca del Berguedà i també hem canviat de provincia, la de Barcelona.











Hi destaca la famosa església de Sant Jaume, una veritable joia del romànic català, bastida al segle XI.  El nostre guia, l’Antoni, ens aclareix però que estem davant una col·legiata prioral, una canonical, no d’un monestir. Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals, vivint en comunitat però amb rendes separades. El poble és un petit conjunt d’una vintena de cases, arrenglerades en pràcticament dos carrers que conflueixen a la plaça de l’església. Cada vegada hi ha menys habitants i alguns dels seus restaurants han anat tancant. És el cas de la fonda de Cal Marxandó. Un establiment més que centenari que en Cèsar August Torres ja ho explicava l’any 1905. Nosaltres però hem trobat aixopluc a la Casa Blanca que es dedica al turisme rural. Una familia encantadora que també està a les portes de la jubilació i sembla que els fills no volen continuar el negoci.  Esperem que no tanquin portes.


En definitiva una ruta que antigament s’utilitzava per anar a Ripoll, a mercat, fent uns 23 kilòmetres.

diumenge, 7 de gener de 2018

Manlleu - Roda de Ter

MANLLEU–CAMÍ VORA TER–JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L'ESQUERDA
(Escriu: Mª Clara Martínez - sortida dissabte 16 desembre 2017)
Comencem la caminada d'avui a Manlleu, comarca d'Osona.
Sortim de l'estació de tren, amb un fred que pela, i ens dirigim al passeig del Ter. Aquest passeig, és el centre d'oci i de lleure a cel obert més gran i més viu de Manlleu. Al llarg de més de 2km anem descobrint alguns dels elements més característics d'aquesta zona i del riu al seu pas per la ciutat: antigues fàbriques que utilitzaren la força del riu, canals i rescloses encara ben
visibles, els rentadors públics i l'embarcador. Al final del passeig hi ha el Museu del Ter, a l'antiga fàbrica de Can Sanglas, que disposa de tres exposicions permanents: La fàbrica de riu, la societat industrial, i els rius mediterranis.











Seguim el nostre camí i ens dirigim al poble de Les Masies de Roda, passant per la masia El Bac de Roda. Aquesta és una de les cases pairals més antigues d'Osona. Aquí hi va viure Francesc Macià i Ambert, conegut com en Bac de Roda, ja que es casà amb la pubilla del mas. Durant la guerra de Successió, en Bac de Roda, comandava un grup de 600 fusellers a favor de Carles III. Va lluitar contra les tropes de Felip V. Va morir penjat al Puig de les Davallades de Vic quan es proclamà la victòria de Felip d’Anjou.
La població de Les Masies de Roda està localitzada bàsicament en masos, que la majoria tenen una llarga història, i en quatre nuclis de població separats entre ells: les Cases Noves, l’Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.
Seguim avançant i de seguida trobem Roda de Ter. És un dels municipis amb menys extensió territorial de tota la comarca, tan sols 2,23 km2, ja que l'any 1805 el seu territori es va dividir en escindir-se’n les Masies de Roda. Antigament, aquests dos municipis, formaven Sant Pere de Roda. Travessem el poble i ens dirigim a l'Esquerda.











L'Esquerda és una península formada per un dels meandres del riu Ter, i aquí hi trobem el jaciment arqueològic de l'Esquerda, que aprofita els primers espadats sobre el riu Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament això explica les contínues ocupacions humanes del lloc des de la prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Des del 1977 s'hi realitzen excavacions arqueològiques sistemàtiques que han demostrat que els seus primers pobladors pertanyien a l'edat del bronze. El poblat va ser abandonat i tornat a ocupar diverses vegades. El despoblament final de l'Esquerda comença cap a la fi del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals. La zona s'incendia diverses vegades (nivells d'incendi testimoniats arqueològicament) fins a la definitiva destrucció el 1314. A causa d'això la gent marxa cap a una zona més tranquil·la i més ben comunicada, formant un nou nucli al cap del pont. Aquest serà l'origen de l'actual Roda de Ter. Aquest és un lloc immillorable per fer una bona parada per esmorzar i per gaudir de les fantàstiques vistes que es poden contemplar des de la punta d'aquesta petita península sobre el meandre del riu.
Tenim una esplèndida vista de la plana de Vic, el massís de Cabrera i els Pirineus al fons, així com de la colònia Salou, que conserva tots els seus edificis a la vora del riu, mut testimoni de la important industrialització d'aquesta zona anys enrere.
Deixem enrere l'Esquerda i tornem a Roda de Ter, on passem pel Pont vell, que té l'església de Sant Pere en una banda i la capella de la Mare de déu del Pont a l'altre.










Abandonem Roda de Ter tornant a resseguir el riu, pel Camí Vora Ter. Aquest sender es correspon amb el GR-210. El projecte del GR 210, conegut també com a camí Vora Ter, va néixer l’any 2002 amb l’ambiciós objectiu de resseguir el curs del riu Ter des del seu naixement als Pirineus orientals fins a la desembocadura a la Mediterrània. Actualment, el tram de GR senyalitzat comprèn tot el Ter a la comarca d’Osona: des de la Farga de Bebié a la Presa de Sau. Continuem descobrint les restes d'antigues fàbriques i les seves rescloses, que formen sals d'aigua de gran bellesa. El riu, degut a totes aquestes rescloses que frenen l'aigua, baixa molt plàcid i emmiralla els grans arbres que l'envolten. Sovint trobem zones de lleure, amb bancs i taules, ideals per passar un matí o una tarda gaudint de la bellesa d'aquest paisatge.











Ja a prop de Manlleu deixem el riu i passem per l'església de Sant Miquel de la Guàrdia, que durant segles va ser una parròquia independent.
I ja de retorn a la ciutat de Manlleu. No podem deixar de visitar l'església de Santa Maria, al voltant de la qual es va formar el primer nucli urbà, i la plaça Fra Bernadí, una de les places porticades més espaioses de Catalunya i màxim exponent del creixement urbà de Manlleu gràcies a la industrialització de mitjans del segle passat.
I aquí donem per finalitzada la ruta d'avui. Una ruta molt fàcil, molt bonica i que recomanem a tothom. Us esperem a la propera, que serà, com sempre, tot caminant per Catalunya.


diumenge, 31 de desembre de 2017

Taradell, balmes, miradors i castell

Dissabte 9 desembre 2017 (escriu Mª Clara Martínez)
Sortida a Taradell, Osona, per descobrir els encants d'aquest petit poble, les seves rodalies i el castell. Taradell es troba situat en un petit altiplà, a la falda del Montseny, envoltat de cingleres i densos boscos de pins, alzines i roures. 

Dins del poble, no podem deixar de visitar l'església parroquial de Sant Genís, d'estil barroc, amb el seu magnífic campanar d'estil romànic llombard, que està reproduït al Poble Espanyol de Barcelona.
També són de gran interès la capella de Santa Llúcia, la Torre de Don Carles, la Sagrera, el Parc de la Font Gran i les seves moltes festes i tradicions, que ens conviden a passar una jornada molt agradable.
Sortim del poble en direcció a la petita l'ermita de Sant Quirze de Subiradells, d'estil romànic, envoltada d'arbres i al costat d'una gran plaça. En aquesta plaça hi ha la Font del Rabató. El seu broc reprodueix un petit drac, i l'aigua cau a una pica feta d'un tronc d'arbre, que es troba molt malmesa pel pas del temps. Al seu voltant hi ha una taula i bancs. Un lloc ideal per gaudir de la natura ben a prop del poble.











El camí comença a fer pujada, anem cap el Turó de l'Enclusa. Passem per alguns miradors, sortints rocosos a la part alta dels cingles, que ens fan aturar per contemplar espectaculars vistes, com el de La Trona. Passem per les Cuines d'en Rocaguinarda. Són tres cavitats, dues d'elles unides, que han estat excavades a la roca calcària, per algun antic corrent o filtració d'aigua.
Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610.
I no massa lluny d'aquí ja trobem el turó de l'Enclusa. Amb 867m d'alçada, és el lloc més alt del terme de Taradell. Des del seu cim tenim una impresionant vista de les Guilleries. El Turó de l'Enclusa es caracteritza per ser un altiplà encinglerat per tots cantons i per la gran senyera que hi oneja des de fa molt de temps. El seu nom es deu a la peculiar forma que té la pedra en aquest lloc, de tal manera que mirada de lluny recorda una enclusa, el bloc d'acer on els ferrers hi piquen el metall. Aquest turó es troba a la llista de 100 cims de la FEEC. Deixem enrere aquest turó i ja tenim en vistes el castell de Taradell. Passem pel jaciment Cau Gran, sota impressionants balmes situades entre el castell i la font de can Boix. Aquí s'hi va localitzar nombrosos fragments de ceràmica. I arribem al castell.











El Castell de Taradell apareix documentat des del 893, en època del comte Guifré el Pelós i la Reconquesta. Era el cap administratiu de tot el terme de Taradell que en aquell moment anava des de les portes de Vic fins dalt del Matagalls. Es troba estratègicament bastit sobre una gran roca per dificultar-ne l'accés i amb una àmplia visió panoràmica de guaita. Actualment tan sols en queden les seves restes. Entre elles les de la capella de la Santa Creu i gran part del mur perimetral. Fora del recinte, una creu metàl·lica i un monòlit commemoratiu de l'onzé centenari del castell. Avui és un bon destí excursionista que ens permet identificar moltes muntanyes, des del Port del Comte, fins al Canigó que apareix en la llunyania, el Montseny, les Guilleries i poble de Taradell quasi als nostres peus. Val la pena fer una bona aturada per gaudir d'aquest lloc. Un cop vist el castell, baixem per un bonic sender fins a trobar el torrent de Mansa i el pantà de Taradell, també conegut com a pantà de Masgrau. Som a l'hivern, fa molt fred i hem trobat aquest pantà completament glaçat. Molts dels torrents que hi aboquen les seves aigües també ho estan. És un embassament artificial que ha esdevingut el refugi de nombroses espècies, majoritàriament d'aus. I ja no ens queda massa per tornar a ser al poble.


Ha sigut una sortida sense dificultats, amb poc desnivell, i amb la recompensa de racons i vistes de gran
bellesa. Us esprem a la propera.

dimecres, 27 de desembre de 2017

Olèrdola

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA, BALMES I COVES.
escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 2 desembre 2017)
Avui ens hem traslladat a la comarca de l'Alt Penedès. El nostre objectiu és visitar el conjunt monumental que es troba a la Muntanya d'Olèrdola, així com diferents balmes que van ser obrades i habitades, i alguna cova amb restes de pintures rupestres. Per arribar a l'inici de la ruta, des del poble de Moja (molt a prop de Vilafranca del Penedès) anem en direcció al cementiri, on prenem una pista de terra indicada cap a la “Muntanyeta,” que als pocs metres ens deixa en l’ampli aparcament.
Iniciem la ruta passant per la masia en ruïnes de la Muntanyeta, endinsant-nos en un bosc d'alzines per un bonic corriol, fins la granja de cal Passeres.
Seguim pel corriol, vorejant els cingles, i arribem al primer pas equipat que ens porta als abrics i balmes de Cal Ximet. Es tracta d'un conjunt d'abrics, en un espai de 100 m. de llargada, on es poden identificar encaixos per a bigues i altres elements que constaten que van ser habitats al segle XI. També hi trobem un grup de joves practicant l'escalada en les parets verticals del cingle.











La font de l'Amatlló, entaforada en un entrant de la paret, és un bon lloc per fer una paradeta. Un cop arribats al final de les balmes, el corriol ens torna a situar per damunt de la cinglera. La vegetació s'ha reduït a diverses espècies de matolls adaptats als terrers i climes secs, com el margalló. Més endavant trobem una hípica, i seguim fins que el sender ens deixa al Fondo de la Vall, o Fondal de la Seguera. Aquí trobem un pal indicador i marques del GR-92.
Abans de pujar al Conjunt Monumental, ens desviem a la dreta per visitar la Cova dels Segarrulls. La Cova dels Segarulls, Cova de les Pintures o Cova del Fondal de la Seguera, és una cova natural amb representació de pintura rupestre i enterrament col·lectiu d'incineració i inhumació. Està protegida com
Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. A la seva entrada, a l'esquerra, es poden observar les figures de dos arquers, de color vermell, així com digitacions i taques per a tot arreu. La cova és a la part alta de la cinglera, i per accedir-hi, cal superar un tram de grimpada, equipat amb cordes.
Un cop vista, reculem fins la pista on hem trobat un pal indicador i les marques del GR-92. Ens dirigim, en suau pujada, al Conjunt Monumental, passant per les fonts de Fontanilles, Alba i del Castell. La història de l'indret parla de l'assentament de diverses tribus durant l'edat del bronze, de la construcció d'una primitiva muralla durant l'edat del ferro, i de l'arribada dels cossetans, una tribu ibèrica que va construir-hi tot un poblat, substituït més endavant per un campament militar romà que controlava la Via Augusta. En l'època de la conquesta cristiana, el comte Sunyer I hi va edificar el primer castell sobre les ruïnes d'una talaia romana, així com l'església de Sant Miquel. Les incursions musulmanes del segle X van malmetre greument el lloc, que va haver de ser reconstruït durant els dos segles següents, després de
passar a pertànyer a Mir Geribert, autoproclamat príncep d'Olèrdola.










Actualment pertany al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que inclou un centre d'interpretació. Després de visitar detingudament els diferents racons i restes d'edificacions del conjunt, encaminem les nostres passes cap a les Cases de la Vall i Can Castellví. Poc abans d'aquest conjunt de cases trobem el Forn de Can Castellví, totalment enrunat i engolit per la vegetació.
Passat el grup de cases i la masia de Can Castellví, trobem una fita en el camí que ens indica per on anar a les coves i balmes de Can Castellví. Per accedir-hi, ens cal superar el Pas de la Maricel. És un altre pas equipat amb cordes, cadenes i grapes (el tercer avui), que ens ajuda a baixar a aquestes impressionants balmes. Un cop superat el Pas de la Maricel anem resseguint els cingles per un corriol i de seguida ja trobem una primera balma força gran, que anem vorejant. 











Tot seguit arribem a la Balma de Can Castellví, aquesta amb restes de murs, retalls de roca, forats de pal, bigues, dipòsits, sitges i fins i tot una enorme pedra de molí. Es creu que va ser un taller de sílex. Hem de tornar al camí que portàvem, i per fer-ho cal tornar a passar pel Pas de la Maricel. Tant les grapes com les cordes i cadenes, ens donen prou seguretat per superar-lo sense massa dificultat. I ja tan sols ens queda prendre el camí que ens ha de tornar al lloc on tenim els cotxes.


Una ruta amb molt encant, molta història, bones vistes i trams divertits.
Els trams equipats no són obligatoris per fer la ruta, però sí per visitar les balmes i les coves. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.