dilluns, 14 de maig de 2018

L'Escala - l'Estartit Camí de Ronda

Fantàstica excursió la que vàrem fer el passat dissabte 21 d'abril,  en plena costa Brava. Es tractava de fer un tram de camí de Ronda i del GR 92 o sender del Mediterrani enllaçant les poblacions de l’Escala i l’Estartit que pertany a Torroella de Montgrí. Una caminada que passa per el parc natural del Montgrí. El punt de sortida és a l’Escala a tocar del port esportiu i pesquer, a la punta de la Clota. Evidentment el mar és el protagonista d’aquesta ruta amb les seves platges, cales, penyasegats i racons meravellosos. 



Però també anirem trobant antics búnquers ja que estem davant un important punt de control artiller de tota la badia de Roses. El govern franquista, en el context de la Segona Guerra Mundial va construïr la bateria anomenada L-6 amb la missió de defensar-se d’un hipotètic atac aliat, sobretot per mar. Als anys 50 però, en plena guerra freda, va quedar completament obsoleta.
Començant a caminar, enfilem cap a la Punta Montgó passant per un bosc de pins i deixant el GR 92 que evita els racons que volem visitar nosaltres. Ens acostem fins a la Punta Montgó tot gaudint del mar i en aquest tram de la majestuosa roca, la petita Illa Mateua.











La costa en aquest tram és abrupta i espectacular, mentre ens acostem fins a la Torre Montgó. Una construcció de planta circular formada per planta baixa i dos pisos. També hi veiem diverses espitlleres quadrades, per armes de foc. Estem davant d’una torre de defensa de la piratería bastida l’any 1598 per ordre de Felip II, per intentar protegir els pescadors dels atacs dels berberics. Seguim ruta i baixem cap a la Cala Montgó, ja entrant en terme de Torroella de Montgrí i entrant al Baix Empordà i per tant, deixant l’Alt Empordà. La platja és de sorra de gra fi amb aigües transparents i tranquil·les ja que es troba arrejerada dels temporals de tramuntana tant habituals en aquesta zona.

 









En aquest punt també recuperem el GR-92 que ens portarà fins a Punta Ventosa tot entrant a la part més agresta del Parc Natural, amb vistes espectaculart als penyasegats i el mar. Passem per un parell de cales, la primera sense nom i la segona coneguda com la Caleta, ideals per pendre un bon bany si la temperatura acompanya.
Desprès de passar per la Punta del Milà arribem a Punta Ventosa. Un bon mirador a 889 metres d’alt. En aquest punt també hi ha restes d’antigues bateries militars per aixó també es coneix com el Pla de la Bateria. Un indret on hem aprofitat per esmorzar amb les vistes espectaculars al Mediterrani.
Durant una bona estona deixem la primera línia de mar i ens endinsem per una pista amb pujada suau entre pinedes i amb vistes al massís del Montgrí.  Seguint el GR-92 fins al punt que baixem cap a un parell de cales. Primer baixem a la Cala Ferriol també anomenada cala Ferriola, on també hi ha un petit illot.  Aquesta és molt freqüentada per petites embarcacions per gaudir de les seves aigües cristal·lines i una platjeta formada per códols, no per sorra. Reculem i seguim pujant i de seguida sens obren les vistes a la Roca Foradada, una gran roca amb un petit túnel navegable on hi poden passar embarcacions petites.











I de nou una baixada força pronunciada ens porta en aquest cas a la Cala Pedrosa, molt més petita que l’anterior.
Tornem a pujar cap a l’alt de la Pedrosa.  Tenim opció de visitar alguna altra cala peró nosaltres ja portem forçes kilòmetres i tenim poc temps. Abans d’arribar a l’Estartit, sens obren uns vistes a les Illes Medes. 











Aquest està format per dues illes principals, cinc illots i altres illots menors, i la seva superfície total és de 21,5 kilòmetres quadrats.
Constitueix un paisatge de gran bellesa únic a Catalunya, a causa de la gran quantitat d’ambients i espècies que s’hi troben, sobretot en el seu medi marí i fauna submarina. I ja només ens queda arribar fins a l’Estartit, entitat municipal descentralitzada de Torroella de Montgrí.



Una excursió fantàstica però alhora exigent ja que hem fet uns 17 kilòmetres acumulant un desnivell positiu de més de 700 metres.
Per tant cal estar una mica preparat i també cal preveure un vehicle a l’arribada per tornar cap a l’Escala.

dijous, 10 de maig de 2018

Ordal - Castell de Subirats

Dilluns 16 abril 2018 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una bonica sortida per terres de l'Alt Penedès. Ens hem desplaçat al municipi de Subirats i hem iniciat la caminada al nucli de població d'Ordal. Subirats és el municipi més extens de la comarca de l'Alt Penedès. I Ordal és un dels quinze nuclis de població que el formen. D'aquest petit nucli en destaquem l'Església de Sant Esteve d'Ordal, i del seu entorn, el préssec denominació d'origen Ordal, un cultiu 100% de secà en un terreny argilós i molt calcari, característiques que fan que el fruit que se’n deriva tingui unes qualitats difícils de trobar en altres regions. Tot l'entorn proper a Ordal són vinyes i arbres fruiters.
Hem aparcat els cotxes a l'entrada del poble, i l'hem creuat fins anar a trobar la gran masia de can Parellada. Aquest és un gran edifici neoclàssic del segle XV, que té annexa la masia original, del segle XIV. El conjunt està tancat per un baluard que acull un jardí d'estil romàntic, així com una torre de rellotge feta de totxo en una cantonada. Actualment és un restaurant especialitzat en casaments.













Seguim la nostra caminada i en pocs moments deixem els camps i les vinyes i ens endinsem en zona boscosa. Per senders, arribem a una bassa i una barraca de pedra seca ben original: a la seva coberta hi ha lliris que encara conserven algunes flors. I una mica més endavant trobem el maset del Perallada, quasi del tot enrunat.













En alguns trams de camí hem anat seguint el GR-5, conegut com el sender dels Miradors, o com el sender dels Parcs Naturals, ja que travessa les zones protegides del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montseny i el Montnegre-Corredor. Anem ascendint suaument, envoltats de bosc, i amb el castell de Subirats ja a les nostres vistes i ara en suau baixada, passem per davant la Residència Font Santa, dedicada a l'atenció especialitzada per a persones amb discapacitat intel·lectual adultes en procés d'envelliment i amb necessitats d'un suport extens i generalitzat. I així arribem al conjunt arquitectònic del castell de Subirats i l'església de Sant Pere del Castell i la Mare de Deu de la Font Santa.












El castell està força enrunat, però l'església està molt conservada, i encara s'hi practica el culte. La Mare de Deu de la Font Santa es troba a la capella del Roser. En aquest lloc, amb molt bones vistes de Montserrat i tot l'entorn, fem una paradeta per esmorzar i recuperar forces.
Amb les piles carregades, deixem el castell i, enlloc de tornar per la pista per la que hem vingut, prenem un sender que arrenca de seta el castell, va resseguint el torrent de la Font Santa, i amb una pujada no massa llarga, ens torna a deixar a la pista forestal. Ara passem a prop de can Ros, passem pel cim de La Creueta, poblada de grans antenes de telecomunicacions, i anem a buscar l'avenc d'Ordal. 













Es una cavitat a peu de pista, de boca molt gran i amb uns 35 metres de fondària. En el seu interior podem admirar diferents formacions per l'efecte de l'aigua: estalactites i estalagmites. Continuem descendint, per pistes forestals i senders de molt bon caminar, i en pocs minuts tornem a ser al
nucli d'Ordal, on havíem començat la ruta d'avui.



Ha sigut una ruta sense complicacions, molt variada i amb força punts d'interès, tant paisatgístics com
arquitectònics. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dijous, 3 de maig de 2018

Massís de les Salines

El passat dissabte 7 d'abril vàrem fer una excursió al Massís de les Salines, dins la Serra de l’Albera.  És un espai d’Interès Natural de 450 hectàrees situat a cavall de l’Alt Empordà, el Rosselló i la Garrotxa. El punt de sortida l’hem situat al Santuari de les Salines dins el terme municipal de Maçanet de Cabrenys, tot i que a uns 12 kilòmetres del nucli urbà. Aquest Santuari disposa d’una petita capella, l’hostatgeria, el refugi i un pati. L’església és de petites dimensions amb absis semicircular i orientada a ponent.  S’hi alça un petit campanar de cadireta d’un sol arc. De l’antic edifici romànic només en resten, la volta i la porta i murs laterals. 










L’estat actual del santuari és fruit d’un seguit d’ampliacions restauracions, les més importants portades a terme en el nostre segle. Deixem aquest interessant punt de sortida que nosaltres hem visitat de tornada. Començem a caminar direcció el coll dels Pous i de seguida trobem l’antiga cova de la verge de les Salines on s’hi pot entrar. El camí s’inicia en aquest punt seguint una fageda i en pujada. Al arribar al coll ja tenim les primeres vistes del Canigó, impressionant. 












Des d’aquest coll de Pous que hi tornarem a passar, agafem el GR 10 que voreja el massís entre fagedes fins al coll de Sant Martí. Un cop al coll deixem el GR i seguim les marques grogues que ens porten a fer el primer cim, el Roc de la Campana a 1.438 metres que serà el cim més alt.  No cal dir que té una vista magnífica. 
Reculem cap al collet i de tornada hem anat seguint tota la carena del Massís de les Salines. Així passem per el Roc del Comptador (1.421 m) i el Roc de Frausa (1.451 m). 












Precisament hi ha un petit embolic entre aquest dos cims ja que el roc de Comptador no surt en els mapes i moltes ressenyes l’esmenten com a Roc de Frausa.  En tot cas les vistes que es veuen des dels seus cims son similars. Més enllà passem per el Moixer, aquest de 1.438 metres d’alt, on acabem la carena.  Aquest cim és característic per les antenes que hi ha que el desmilloren però les vistes son igualment bones.










Tornem novament al collet dels Pous i abans de tornar cal al Santuari, enfilem fins a un altre cim, el Puig de les Pedrisses a 1.333 metres.  És una àmplia explanada amb un vèrtex geodèsic i que també té la seva entitat com tots els cims que hem fet. Just a sota hi veiem el Santuari de les Salines que hi podem baixar directament amb uns 200 metres de desnivell.



Una excursió que no és gaire difícil, amb uns 10 kilòmetres i un desnivell que no arriba als 700 metres.

divendres, 13 d’abril de 2018

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt, Sant Gallard, Guialmons i ruta d'antics molins fariners al Gaià. (dissabte 31 març 2018) escriu Mª Clara Marínez

Una interessant ruta, la d'avui. Combina la bellesa dels camps i els paisatges amb el seu passat i la seva història.  Avui caminem per la Conca de Barberà.
Arribem a Santa Coloma de Queralt i el primer que fem és fer un tomb per la població per descobrir alguns dels seus racons més emblemàtics:












El Castell-Palau dels comtes de Queralt, amb la torre de l'Homenatge circular del segle XI. L'edifici fou ampliat en etapes successives, que van des del s. XI fins al XVI. La Plaça de l'Església i la plaça Major, porticades i de gran bellesa.
Els Portals de l'antiga muralla. Tots aquests elements formen part del nucli antic d'aquesta població i que sens dubte val la pena visitar amb calma.
Després de visitar el poble, iniciem la caminada. Ja des del primer moment un fort ven molt fred ens acompanya. Fins i tot amb algun petit plugim, que més tard escamparà. Als afores de la població hi ha l'església de Santa Maria de Bell-lloc, gòtica, amb portal romànic. A l'interior es conserva el sepulcre gòtic del comptes de Queralt. Sembla ser que l'església es troba en procés de restauració...














Prenem camí cap a Sant Gallard, entre camps de conreu que comencen a estar ben verds i alguns ametllers. És en aquest primer tram de la caminada que el mal temps ens fa més la guitza. Però seguim endavant, gaudint de bones vistes i molts murs i barraques de pedra seca que evidencien el passat agrícola de la zona.
Arribem al petit nucli de Sant Gallard. Aquest és un nucli de població agregat al poble de Les Piles. Com la majoria de pobles amb història de la zona, sorgí al voltant del castell, del qual no en resta cap element. 













El que sí que en destaca és l'Església de Sant Josep o de la Mare de Déu de la Llet. La Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu lactant o Madonna Lactans és una advocació i una iconografia de la Mare de Déu representada en l'acte d'alletar al Nen Jesús. Creuem aquest petit nucli de població i ens arribem al despoblat de Figuerola, format per tan sols dues grans masies. Una d'elles quasi enrunada, l'altre reaprofitada per una explotació ramadera.
Passades les masies trobem una Creu de Terme, i no massa lluny l'Església de Sant Salvador de Figuerola. Aquesta és una església romànica, molt ben restaurada i que al seu entorn s'ha disposat una petita zona de lleure, amb un parell de gronxadors i una gran taula de fusta que ens va molt be per fer una aturada per recuperar forces amb un bon esmorzar. El vent continua bufant de valent, però l'església ens ofereix un bon redós. Els núvols ja s'han trencat i el sol ens permet admirar un bellíssim paisatge ple de contrastos: el verd dels camps, el blau del cel, i alguns núvols decoratius.
Un cop acabat l'esmorzar i havent recollit tot ens encaminem a un altre petit nucli de població no massa llunyà: Guialmons. Agregat també al municipi de Les Piles, hi trobem les restes del seu castell, a redós del qual es formà la població. Actualment, només en queden unes restes. L'església està dedicada a Santa Maria de Guialmons, d'estil romànic, amb afegits posteriors, dominant la població, de carrers de fort pendent.
Deixem enrere aquesta petita població i tornem a passar molt a prop de Sant Gallard. La ruta que estem fent avui és circular, però en el seu traçat dibuixa un vuit. De fet, hem enllaçat dues petites rutes. La dels antics camins de Les Piles amb la dels molins fariners. Així doncs, ens disposem a recórrer el darrer tram de la caminada d'avui, per descobrir un altre dels tresors de la zona: els antics molins fariners.












El primer que trobem és l'antic molí fariner de Requesens, o del Petronillo, del tot enrunat. A pocs metres hi ha el Molí fariner del Sol, a tocar del riu Gaià, aquest restaurat, i que ens permet veure com era l'estructura d'aquests edificis. El molí a la part de baix, i a sobre la vivenda. Seguim ja en direcció de tornada a Santa Coloma de Queralt i seguim trobant les restes d'aquests antics molins: Pocurull i el de la Torre, o l'antic viaducte, fins arribar de nou a Santa Coloma de Queralt. 













No podem marxar d'aquí sense visitar un altre racó molt bonic de la població: la Font de les Canelles, o Font dels Comptes, alhora que aquest és el naixement del riu Gaià.
Una ruta molt planera, per bons camins, i amb molt bons paisatges per descobrir i admirar. Us esperem a la propera.


diumenge, 8 d’abril de 2018

Riells - Turó de Montfort

SANT MARTÍ DE RIELLS – RIERA DE LES CASCADES – TURÓ I TORRE DE MONTFORT (Mª Clara Martínez - 26 març 2018)
Una fantàstica sortida per les faldes del Montseny, pel terme municipal de Riells i Viabrea. Iniciem la caminada a l'església de Sant Martí de Riells, que es troba al nord del terme municipal. Aquesta és una església romànica, del segle XII, amb un campanar d'espadanya de dos ulls i que conté dues campanes, la Martina i la Mercè. Adossats al temple hi ha la rectoria i el cementiri.











La caminada la comencem just davant l'església, per un ample pista que ens porta fins el Torrent de Torroella i on podem gaudir dels primers bonics salts d'aigua. Uns metres més endavant creuem el torrent per un pont fet amb un parell de taulons de fusta i comencem a resseguir la riera aigües amunt.
Les diverses nevades d'aquest hivern al Montseny i les darreres pluges han aportat molta aigua a aquest torrent i baixa espectacularment ple. L'hem hagut de creuar fins a set vegades, i us podem assegurar que ha sigut tota una aventura. Fins i tot alguns de nosaltres ha sofert alguna relliscada en les roques i ha ant a l'aigua. Això vol dir, en certs moments, mullar-se fins els genolls....  ALERTA! Aquesta part del recorregut, que és coneguda amb el nom de Camí de les Cascades, és força perillosa quan hi ha una forta crescuda com la d'ahir. S'ha de creuar diverses vegades i les poques pedres que sobresurten de l'aigua són molt relliscoses. En aquests casos no la feu amb nens petits.









Comencem a trobar uns grans castanyers, i la Font de les Fogueres, que raja amb força, tota plena de vida, anegant part del camí. Seguim remuntant les aigües del torrent, gaudint de diversos gorgs i salts d'aigua, fins arribar a un punt on el torrent s'encaixona entre altes parets i forma un pas molt abrupte i estret, amb una exuberant vegetació. Les molses i les falgueres ens envolten, el camí, molt empedrat, és relliscós, i fins i tot hem de fer petites
grimpadetes per superar algun pas. Som al Clot de l'Infern.
Continuem pujant, descobrim un magnífic salt en forma de cua de cavall, i a la part més alta, el Gorg Negre de Riells. Un fantàstic salt, que ha anat excavant el gorg amb la força de les pedres que arrossega l'aigua, fins que ja no es veu el seu fons. Per això aquests gorgs reben el nom de Gorgs Negres. I al Montseny n'hi ha bastants.
Fem un petit most per recuperar-nos de l'esforç i els petits ensurts al creuar les aigües del torrent, i continuem la nostra marxa. Ens situem a l'esquerra del gorg i el remuntem per un corriol. Seguim uns metres més i arribem a una
pista que seguirem cap a l'esquerra, en suau pujada. Anem guanyant altura, i sortim de la boscúria del torrent. De mica en mica les vistes s'obren i comencem a tenir excel·lents vistes de la zona dels Esqueis de Morou, i un mica més amunt, tenim un ampli domini visual de part del la plana del Maresme, la Serra del Corredor-Montnegre, les Guilleries, així com de les
Agudes i el Turó de l'Home, completament innivats.











Ara caminem per amples pistes forestals, amb una magnífica visió de la paret sud-est del Montseny. Passem per davant dels antics corrals de Can Pere Arnau, en ruïnes, antics vestigis des grans masos que antigament hi havia per aquesta zona. Els camins són de bon caminar, amb bones vistes i que a trams ens porten per dins de boscos de pins o alzines, amb zones força humides, on hi senyoregen les falgueres, les molses i el verd és el color dominant. Ens queda per visitar el turó i la torre de Montfort. En la mateixa pista que seguim hi trobem molt ben indicat el desvio. És un anar i tornat. Comencem la pujada per una pista, fins arribar al darrer tram, que el
pugem per un costerut sender molt ben marcat.










L'esforç, però, val la pena. Al cim del turó hi ha les restes d'una antiga torre de guaita, d'origen medieval. Es pensa que podia haver servit de torre de vigilància del proper castell de Montsoriu. Les vistes des d'aquest lloc són espectaculars. Ara ja tan sols ens queda seguir la pista que, a trams endinsant-nos pel bosc per corriols, ens portarà de tornada a l'església de Sant Martí de Riells, punt on hem començat la ruta fa unes poques hores.
I per acabar una cervesa al pati del restaurant Hostal Bell-lloc. Esperem que us hagi agradat, molt de compte si la feu quan baixa molta aigua pel torrent, i fins la propera.